No són només els pulmons: passar la covid augmenta el risc de malaltia mental

«No és com una grip –explica Bermejo–. La covid ha anat associada a molt temor, estrès, incertesa i tensió perquè és una malaltia que mata i també és molt atzarosa. Quan et toca, segons hem vist a la consulta, t’espantes molt, pateixes per la gent que t’estimes, vius nivells d’estrès altíssims i tot això afecta el teu sistema immunològic, de manera que ets més propens a desenvolupar algun tipus de malaltia mental en els següents mesos.»

L’evidència d’aquesta psicòloga és purament anecdòtica: explica el que ha vist des de març de 2020. Però hi ha un recent estudi, publicat la setmana passada a la prestigiosa revista mèdica ‘BMJ’, que ajuda a col·locar el fenomen en la seva justa dimensió. Conclou que els que han passat la covid (gairebé 11 milions de persones a Espanya, segons les estadístiques oficials) tenen moltes més possibilitats de patir després una malaltia mental que els que no l’han passat. I aquest risc, reflecteix el treball, es manifestava «fins i tot entre les persones que van tenir símptomes moderats i no van haver de ser hospitalitzats».  

Xifres aclaparadores

Els investigadors van seleccionar 154.000 ciutadans nord-americans que entre març de 2020 i gener de 2021 havien passat la covid. Després van comparar les seves dades clíniques, un any després d’haver-se recuperat de la malaltia, amb els de 5,6 milions de persones que no s’havien contagiat en el mateix període i amb els 5,8 milions de persones just abans de la pandèmia. Per intentar mesurar l’impacte mental del coronavirus respecte a un altre virus, també van afegir a l’estudi els registres de 72.000 pacients que van passar la grip en els dos anys i mig previs a l’actual crisi sanitària. 

Les xifres que van sorgir de tot aquest treball són aclaparadores. Els que havien passat la covid tenien un 39% més de possibilitats de ser diagnosticades amb depressió i un 35% més de patir ansietat durant els mesos immediatament posteriors al contagi, un període en el qual el risc de patir estrès o trastorns del son augmentaven en un 38% i un 41%, respectivament. 

«Els contagis han fet que tot aquest temor, tota la tensió viscuda pels que han passat la covid, es manifesti després de superar els símptomes, tot i que la primera reacció hagi pogut ser d’alleujament –explica la psicòloga Bermejo–. Els éssers humans tenim una gran capacitat de supervivència, així que tendim a contenir el malestar, però l’exterioritzem quan ja ha passat el perill.» 

Encara n’hi ha més. L’estudi reflecteix que el risc de desenvolupar problemes cognitius com confusió i oblit és un 80% més elevat entre els que havien passat la covid, que també tenen un 20% més de possibilitats de patir trastorns relacionats amb el consum de substàncies com l’alcohol. 

Els motius d’aquest espectacular augment en els diagnòstics de malalties de salut mental, segons els autors del treball, tenen a veure amb factors tant psicològics com biològics. D’una banda, l’estrès associat a una malaltia com la covid, ja que al principi se’n sabia poca cosa i causava moltes morts. De l’altra, els efectes del coronavirus a part dels pulmons, un camp sobre el qual encara s’han d’estudiar moltes coses. Les autòpsies cerebrals realitzades als que van morir per covid mostren que la malaltia pot provocar inflamació i petits coàguls de sang al cervell. 

La vacuna

La investigació deixa una incògnita oberta. Els casos estudiats van ser majoritàriament pacients que van patir la covid abans de la vacuna, així que queda pendent saber com pot haver influït en les seqüeles psicològiques provocades per la malaltia, un aspecte que els autors s’han compromès a estudiar ben aviat. 

Notícies relacionades

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Sanitat no pot cobrir 473 destinacions per a MIR

A peu de consulta, Bermejo sí que ha observat canvis des que es van estendre les dosis per immunitzar la població. «La vacuna ha implicat certa tranquil·litat, amb molts matisos, i això també ha suposat una millora en l’estat d’ànim. Però trigarà un temps. Els traumes, al cap i a la fi, solen durar uns dos anys», explica la psicòloga. 

La investigació, en qualsevol cas, defensa la necessitat de canviar el prisma sota el qual s’analitza el coronovarius. «No és només un virus respiratori –assenyalen els autors–. És un virus sistèmic capaç de produir danys i conseqüències clíniques en altres òrgans, incloent-hi trastorns de salut mental».