Les seqüeles de la pandèmia

Els problemes de salut mental s’aguditzen entre els nens i adolescents

Els problemes de salut mental s’aguditzen entre els nens i adolescents
  • Augmenten un 27% els intents de suïcidi i un 36% les urgències psiquiàtriques en els menors d’edat a Catalunya

  • Pateixen més ansietat, depressió, trastorns alimentaris i s’autolesionen més; els psiquiatres demanen un «pla de xoc»

4
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Les temptatives de suïcidi (que no els suïcidis) en menors de 18 anys han augmentat un 27% el 2020 respecte al 2019, segons el Codi Risc de Suïcidi de la Conselleria de Salut de Catalunya. Són xifres registrades als centres sanitaris. «Es tracta de temptatives, no de nombre de persones», aclareixen fonts de la Conselleria de Salut. També assenyalen que aquesta tendència, que ja estava «a l’alça abans de la pandèmia», va ser «conseqüència del confinament i les seves limitacions», així com del començament del curs escolar (és el període de l’any en què més augmenten els intents de suïcidi). També hi ha pacients que abans no patien aquesta problemàtica i ara sí.

La cap de Psiquiatria de l’Hospital Sant Joan de Déu (Esplugues de Llobregat), Montse Dolz, també afirma que les urgències del centre (que compten amb un psicòleg infantil les 24 hores) estan rebent un 36% més de visites respecte al període prepandèmic. La salut mental de la població general està empitjorant, però preocupa sobretot la dels nens i adolescents, un col·lectiu més vulnerable.

Els motius pels quals els menors van a urgències són variats: ansietat, depressió, trastorns de la conducta alimentària, temptativa de suïcidi. «Hem hagut de reforçar les urgències amb un psiquiatre més a temps parcial, una infermera especialista i una treballadora social», explica a aquest diari.

El confinament domiciliari de l’any passat va suposar una contenció per aquest tipus de conductes. Però des de l’estiu la situació es va desbocar: va començar a haver-hi més trastorns de la conducta alimentària. «I a partir de la tardor, van augmentar encara més aquests trastorns i, en concret, les temptatives autolítiques», assenyala Dolz.

Aquesta psiquiatra explica que la «temptativa autolítica» (o intent de suïcidi) és «un gest que posa en risc la integritat i vida de l’individu». «Té la categoria de gest i, dins aquest grup, també hi ha les ideacions autolítiques». Segons Dolz, el perfil de menors que més pateixen el malestar emocional i psicològic són els «més introvertits», a qui els «costa» anar a l’escola i que «fan ús» de les pantalles. «Al principi de la pandèmia, el confinament va ser un refugi però tornar a l’escola els va generar molts problemes i ansietat». Aquesta psiquiatra reclama un «pla de xoc» contra les temptatives de suïcidi en nens i adolescents.

El cap de secció d’Hospitalització del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Vall d’Hebron (Barcelona), Marc Ferrer, assegura que l’augment d’autolesions i intents de suïcidi en menors d’edat «s’està veient a tot el món». Cita un estudi del 2017 fet al Regne Unit que registrava un augment del 70% en autolesions en les nenes de 12 a 16 anys. «Des de fa un any i mig aquest augment d’autolesions i intents de suïcidi és espectacular. I l’últim any, arran de la pandèmia, han pujat més encara», assegura, i creu «probable» que les restriccions i el canvi de vida estiguin rere d’aquesta realitat. «Moltes vegades no hi ha cap trastorn identificat al darrere. Hi ha patiment emocional i dificultat per afrontar-lo», explica Ferrer.

Més autolesions

El Vall d’Hebron va publicar recentment un estudi liderat per Ferrer, de què es va fer ressò la revista ‘Actas Españolas de Psiquiatría’, que revela que un de cada quatre pacients pediàtrics que van anar a les urgències del centre per un motiu psiquiàtric entre el 2015 i el 2017 tenien les autolesions com a motiu de consulta.

Arran d’aquest estudi, el Vall d’Hebron en va fer un altre. El 2018 i el 2019 hi va haver un augment del 10% en els pacients que es lesionen. El centre no té xifres de l’últim any, però els metges no posin fi a l’alarma. «Les dades del 2020-2021 seran encara més preocupants. Hi ha més desesperació, més por. Tinc la sensació que les consultes s’han multiplicat per patologia dual [persones amb un trastorn mental i un problema d’alcohol o drogues]», diu la pediatra Mónica Sancosmed.

Notícies relacionades

A més, preocupa que cada vegada són més petits els que s’autolesionen. La mitjana d’edat del menor que s’autolesionava el 2015 era de 16 anys. El 2017, de 12 anys. Segons Ferrer, «desgraciadament, les dades d’aquest estudi van en el mateix sentit que les que s’observen en estudis similars en altres països i reforcen l’evidència de la necessitat urgent d’obtenir recursos específics per aquesta població tan vulnerable que després pot desenvolupar trastorns psiquiàtrics greus i que es poden cronificar».

¿Per què els nens i adolescents s’autolesionen? En paraules de Sancosmed, hi ha tres factors: els sociodemogràfics («elles s’autolesionen més»), els psicopatològics («a causa d’una baixa autoestima o un petit trastorn de la personalitat») i els psicosocials («problemes econòmics, ‘bullying’, separació dels pares o mala relació amb ells...»). «Aquest últim factor ha augmentat molt», diu la pediatra, que a més n’esmenta un altre: «el món virtual». «Estan exposats a un alt estrès social. Tot canvia molt de pressa. De vegades, en certes comunitats, hi ha un canvi de percepció sobre l’autolesió, que passa a veure’s com una cosa positiva», explica.