Quan la covid-19 et fa la cobra: ¿per què unes persones es contagien i d’altres, no?

Després de sis onades, amb 10.707.286 casos de contagis i 96.906 morts oficials des de l’inici de la pandèmia de coronavirus a Espanya, es manté el misteri de per què algunes persones s’infecten i d’altres, en contacte amb positius, aconsegueixen deslliurar-se’n i esquivar el virus o el que és el mateix: són superresistents. Ni l’altíssim índex de contagi de la variant òmicron ha aconseguit infectar-los. ¿Quin és el seu secret?

Els immunòlegs consultats per ‘El Periódico de España’ parlen d’un grup «molt intrigant» de persones que no arriben mai a tenir PCR positiva ni se’ls detecten anticossos perquè sembla que tenen un grup de cèl·lules T –que són part del sistema immunitari– específiques contra la maquinària de fabricació del virus.

Amb la incidència acumulada a Espanya que registra una forta caiguda –amb dades d’aquest dimarts del Ministeri de Sanitat, se situa en els 1.142 casos a 14 dies per cada 100.000 persones–, les comunitats que anuncien el final de les restriccions i un altíssim percentatge de la població immunitzada, el final de la sisena onada sembla cada dia més pròxim. De fet, comunitats com Madrid ja la donen per finalitzada.

I, tot i que a un ritme descendent, els contagis continuen succeint-se. És aquí on, en el context d’una sisena onada marcada per una variant altament contagiosa que, durant els últims mesos, ha disparat el nombre d’infectats a tot el món, sorgeix la pregunta: ¿Com és possible que algunes persones, fins i tot d’una mateixa família, s’hagin contagiat i d’altres hagin esquivat el virus? ¿Què els converteix en tan resistents? ¿Què les fa diferents?

La immunitat innata

La doctora Yvelise Barrios, vocal de la Societat Espanyola d’Immunologia (SEI), comença explicant que els especialistes saben que hi ha «certes mutacions en alguns gens de la resposta immune innata» que coneixen des que van tenir oportunitat d’anar classificant els pacients. Llavors van veure que hi havia pacients joves que, de forma no habitual, «feien formes greus de la malaltia i que era molt important la part de la resposta innata per protegir-los d’una forma eficaç respecte al virus». Van determinar que «alguns gens o anticossos indicaven que empitjorarien i això era bo perquè, si es tenien clars els factors des d’un principi, ens podia ajudar a establir teràpies més eficaces i anar-hi amb compte».

En segon lloc, la metge descriu un grup de població que, malgrat estar en contacte amb el virus, passaven la malaltia «d’una forma molt lleu i, fins i tot, ni se n’assabentaven». Sobre aquesta qüestió, explica, hi havia diverses teories: que la seva resposta immune innata «era molt potent», una cosa habitual en nens o joves que, en una fase de la seva vida amb molta socialització, tenen un sistema «més entrenat», cosa que explicaria per què no desenvolupaven símptomes greus de la covid-19.

El grup més intrigant

En tercer lloc, la doctora Barrios al·ludeix a aquest «grup més intrigant» que, malgrat conviure amb positius, no arriben mai a tenir una prova de diagnòstic actiu positiva ni se’ls detecten anticossos per saber si han passat la malaltia. Al·ludeix a una publicació de finals del 2021 d’un grup de treball –liderat per Antonio Bertoletti, professor d’immunologia a la Universitat de Duke, a la Divisió de Malalties Infeccioses Emergents de Singapur– que estudia «molt profundament» la resposta cel·lular en pacients amb covid.

El grup va portar a terme un seguiment de famílies i sanitaris i van trobar persones «que havien conviscut estretament amb positius i no es positivitzaven en PCR. Van trobar una cosa molt interessant, que és un grup de cèl·lules T –que són part del sistema immunitari– específiques contra la maquinària de fabricació del virus (la polimerasa del virus)». La immunòloga indica que els investigadors van presentar el seu treball en el I Simposi Internacional d’Immunologia i Salut –que es va celebrar a Alacant el desembre passat– i la seva teoria és «molt bonica»: les persones que tenen aquestes cèl·lules T serien «uns controladors molt ràpids de la infecció».

La doctora Yvelise Barrios indica que en la ponència, els investigadors van enunciar un concepte molt important «que és el d’infecció abortiva: persones que entren en contacte amb el virus però no es positivitzen perquè tenen aquestes cèl·lules que el controlen d’una forma molt específica». Indica que és una hipòtesi molt vàlida «perquè altres línies per identificar aquestes persones era que tinguessin immunitat preexistent contra altres coronavirus catarrals». És a dir, hi hauria certes persones a qui aquesta preimmunitat, al veure’s en contacte amb el coronavirus, els ajudaria «a tenir aquestes infeccions abortives i això explicaria part del que succeeix en els infants».

Les causes genètiques

En la mateixa direcció, el madrileny Hospital Universitari Infanta Leonor participa en un assaig clínic internacional amb l’objectiu d’identificar les claus genètiques o immunològiques que expliquen l’estadi d’hiperimmunitat que desenvolupen els pacients contra el coronavirus. En l’estudi col·labora el doctor Jesús Troya, del Servei de Medicina Interna, i la recerca s’emmarca dins del consorci internacional COVIDHGE (Covid Human Genetic Effort), liderat pel doctor Jean Laurent Casanova, de la Universitat Rockefeller de Nova York. A Espanya, està coordinat a escala nacional per Aurora Pujol, investigadora de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell), a Barcelona.

L’estudi busca analitzar les característiques genètiques d’aquestes persones superresistents a la covid-19 per mirar de desxifrar el mecanisme cel·lular que les protegeix i, així, poder reproduir-lo en fàrmacs per combatre la malaltia. En el treball participen més de 40 centres investigadors.

Descobrir quin és aquest mecanisme de protecció –és a dir, quines raons genètiques hi ha darrere de la resistència al coronavirus– pot ajudar a dissenyar tractaments farmacològics que ajudin a combatre, o fins i tot evitar, la infecció. La proposta del projecte va ser publicada a la revista Nature Immunology l’octubre passat. En l’actualitat, els investigadors acaben de tancar la fase de reclutament de participants –més de 3.000– i estan processant les dades dels candidats per començar les anàlisis, expliquen a aquest diari des de l’Idibell. Els científics esperen tenir els resultats en qüestió de mesos.

Els requisits per participar en l’estudi eren haver conviscut amb una persona infectada almenys durant tres dies, tenint estret contacte durant un mínim d’una hora al dia, sense utilitzar mascareta ni cap altra mesura de protecció. A més, el candidat havia de tenir una prova PCR negativa seguit d’una prova d’anticossos negativa durant les quatre setmanes posteriors, tot acompanyat d’una PCR positiva de la persona infectada. Als participants se’ls va prendre una mostra de sang o saliva per seqüenciar l’ADN i trobar diferències respecte a les persones que han patit la infecció.

Les hipòtesis

Notícies relacionades

La policia deté 16 pedòfils, 3 dels quals a Catalunya

Catalunya vacunarà de grip i covid des del 22 de setembre

La hipòtesi dels investigadors és que la clau que utilitza el virus per entrar a la cèl·lula (els receptors cel·lulars del virus) o no s’expressa o s’expressa d’una forma diferent en aquestes persones en comparació amb la resta de la població. Conèixer aquests determinants genètics podria ajudar a explicar no només per què alguns pacients covid-19 desenvolupen malaltia greu, sinó també plantejar possibles línies d’actuació. 

L’estudi, titulat «Medicina genòmica per identificar els gens de susceptibilitat/causants de la hiperimmunitat a causa de la infecció per SARS-CoV-2», va començar la seva etapa el maig del 2020. Amb les dades definitives, l’equip científic vol avançar en el desenvolupament de tractaments contra la covid. Localitzar aquests canvis en l’ADN en gens que faciliten l’entrada del virus a les cèl·lules o les primeres fases de multiplicació viral, permetria dissenyar medicaments específics per a la malaltia.