Benet XVI demana perdó a les víctimes d’abusos: «Sento vergonya i dolor»

En una carta difosa públicament aquest dimarts, el papa emèrit Benet XVI, que primer va negar la seva presència en una reunió de 1980 a Munic en què es va discutir sobre un cas d’abús i després es va retractar, ha manifestat sentir-se «profundament ferit» que el seu error hagi sigut utilitzat per presentar-lo com «un mentider». «Aquest error no intencional ha sigut utilitzat per posar en dubte la meva honestedat», ha lamentat, a l’intervenir sobre aquest cas que ha suscitat gran commoció a Alemanya. . «Una vegada més, només puc expressar a totes les víctimes d’abusos sexuals la meva profunda vergonya, el meu gran dolor i la meva sincera petició de perdó», ha escrit Benet XVI. 

«Estic especialment agraït per la confiança, el suport i l’oració que m’ha expressat personalment el papa Francesc», ha afegit, a l’assegurar que, ara que es troba «pròxim al jutge últim» de la seva vida, creu que travessarà «amb confiança la fosca porta de la mort». «Les víctimes d’abusos sexuals tenen la meva més profunda simpatia i sento un gran dolor per cada cas individual», ha reiterat.

Notícies relacionades

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

L’expapa alemany, de 94 anys, ha decidit així tornar a parlar sobre l’escàndol d’abusos sexuals a les arxidiòcesis de Munic i Freising, en les quals entre 1945 i el 2019 hi va haver almenys 497 casos d’abusos a menors perpetrats per 235 persones, entre ells 173 sacerdots i nou diaques, segons el revelat al gener per una investigació independent. Molts d’aquests sacerdots haurien, a més, continuat treballant en altres llocs després de denúncies de víctimes, segons el despatx d’advocats encarregat de la investigació.

La vinculació de Joseph Ratzinger amb el cas remet al fet que va ser arquebisbe de Munic i Freising entre 1977 i 1982, abans de convertir-se en prefecte de la Congregació de la Doctrina de la Fe, l’organisme vaticà encarregat directament de castigar els sacerdots pederastes. A més d’això, com primer van revelar els advocats i després ha acabat reconeixent també ell, Benet XVI va participar en l’esmentada reunió del 15 de gener de 1980. Una trobada, aquesta, en la qual es va parlar del cas de Peter H., un sacerdot de Renània del Nord-Westfàlia que havia abusat de menors i que després va ser traslladat a Munic, on va cometre més agressions.