Viure prop d’una granja a Llorca: 24 hores al dia fent olor de porc

Cal tenir molt estómac per viure prop d’una granja de porcs. Ho sap prou bé Ana Belén Brau (40 anys), que té una bassa de purins a 35 metres de la seva vivenda, a la pedania llorquina de Tercia.

El principal problema és l’olor que desprèn el líquid format per les orines dels animals i el que traspua dels fems. «Aquí no s’hi viu. És el dia a dia sense poder obrir les finestres perquè l’olor és insuportable», reconeix la dona, que viu al mateix lloc de tota la vida.

L’explotació ramadera de què es queixa té dues basses de purins sense cobrir, una de les quals està enganxada a la tanca de casa seva. El pitjor és a l’estiu. «Amb la calor, els gasos pugen per dalt i és impossible ventilar per refrescar la casa; però és que també s’omple tot de mosques, perquè les larves són a les mateixes basses i fan eclosió amb les altes temperatures», comenta. Per acabar-ho d’adobar, l’Ana Belén tampoc disposa d’aire condicionat...

«De tota manera, tot i que ho tanqui tot, l’olor es filtra pels embornals i m’entra per la xemeneia». El simple fet d’estendre la roba és un contratemps, ja que la pudor s’adhereix a les peces tan ràpid com les treus a fora.

D’altra banda, la vida social que li permet la seva llar és ben escassa. «Fa molt temps que ningú ve a veure’m perquè se’n van amb olor de porc», lamenta.

Es dona la circumstància que el veí que té aquesta granja és familiar seu, cosí del seu pare. «Fa anys no era una granja tan gran, però va decidir ampliar-la malgrat que li vam demanar que no ho fes; no és el mateix viure prop de 200 porcs que de 2.000», explica. «Ho faré pels meus collons», és la resposta que li va donar l’amo de l’explotació, que ha refusat explicar la seva versió.

Són moltes les vegades que l’Ana Belén ha pensat a vendre la seva casa i marxar de Tercia, «però els possibles compradors fugen tot just veure la granja», si és que no pregunten abans, per telèfon, si al voltant hi ha alguna explotació ramadera. A més, «el valor de la casa està per terra».

Com a conseqüència de les males condicions de vida, l’Ana Belén, que treballa en un magatzem agrícola, assegura que va estar dos anys de baixa «per la indefensió» que sent. Els ramaders, afegeix, «estan acostumats a fer el que els dona la gana, es creuen els amos del món».

Per si no fos prou, a l’altre costat de la seva vivenda, un altre veí té una granja de toros. «Em tenen envoltada».

En una altra pedania llorquina, La Pulgara, els veïns també han de conviure amb una altra granja d’engreix de porcs, que molesta segons la direcció del vent: a uns els somriu el llevant i a altres, el ponent. «Quan em vaig independitzar, em vaig fer una casa a prop de la dels meus pares. És just davant d’una granja que feia anys que estava en desús, però el 2020 van tornar a omplir-la de porcs», explica aquest veí, que prefereix guardar l’anonimat.

Com en el cas de l’Ana Belén, assegura que «a l’estiu és el pitjor, les mosques són enormes i fa pudor tot i que no faci vent». Recorda que, en alguna ocasió, no ha trigat més de deu minuts a dutxar-se per segona vegada després de sortir de casa seva «perquè s’enganxa». Evidentment, la roba s’estén a l’interior de la vivenda tot i que a fora estiguin a 35 graus.

Viu amb la seva dona i el seu fill petit, que també pateixen aquesta «olor desagradable, anguniosa i pesada» que de vegades els obliga a sortir de casa i allunyar-se. «Ens hem arribat a despertar de matinada per la pudor que entra de sobte. Tanquem les finestres, però ja no hi ha manera de tornar a dormir, es queda a dins», afirma.

No només hi ha pudor. Explica aquest veí que la càrrega de porcs per portar-los a l’escorxador, quan ja pesa cadascun un centenar de quilos almenys, es fa de matinada. «Patacades i xiscles. Ens despertem atemorits».

Notícies relacionades

L'espectacular poble de conte a només 30 minuts de Vic

El soroll és el contaminant que més afecta els nens: els experts apressen a limitar el trànsit al voltant de les escoles

Que el seu fill pugui portar amics a casa és una cosa que ja no passa. «Passo vergonya. Cada vegada que ve algú diu: ‘Quina pudor!’».

Si alguna cosa poden treure en positiu aquests veïns de Tercia i La Pulgara de l’ocorregut amb l’assalt al ple per part d’un grup de ramaders dilluns passat, diuen, és que a partir d’ara «se sàpiga el que passa a Llorca».