L’evident il·legalitat dels sumaris contra el poeta Miguel Hernández

Aquesta «evident il·legalitat», recollida en el Codi de Justícia Militar del moment, es reflecteix ara en un llibre coeditat pel Ministeri de Defensa i la Universitat d’Alacant, fruit de la recerca realitzada pel catedràtic de la UA Juan Antonio Ríos Carratalá. ‘Els consells de guerra de Miguel Hernández’ és el títol d’aquest volum que inclou la reproducció en facsímil dels dos sumaris contra el poeta, que es troben dipositats a l’Arxiu General i Històric de Defensa, i un estudi històric de 130 pàgines sobre els dos processos portat a terme per Ríos Carratalá.

El llibre, que es presentarà el 28 de març amb motiu del 80è aniversari de la mort del poeta, es completa amb una introducció sobre el marc legal que regula l’accés a aquests documents, redactada per Guillermo Pastor Nuñez, director tècnic de l’Arxiu de Defensa.

«Els consells de guerra seguits contra Miguel Hernández compten amb una àmplia bibliografia, però als estudis fets fins ara els falten dos aspectes fonamentals: l’anàlisi de la sèrie documental en què s’insereixen aquests sumaris i l’estudi de les actuacions jurídiques en vista del Codi de Justícia Militar llavors vigent», assegura Ríos Carratalá, que ha elaborat aquest estudi amb l’assessorament d’especialistes en la biografia de Miguel Hernández i de membres del Cos Jurídic Militar.

«La tasca culmina la iniciada a principis dels noranta per Enrique Cerdán Tato, José Carlos Rovira, Miguel Gutiérrez Carbonell i Francisco Hellín, que van localitzar el sumari 21001 per mandat de l’Ajuntament d’Alacant i van publicar els primers resultats en un quadern del diari ‘Información’, mitjà que pertany al mateix grup editorial que aquest diari», apunta el catedràtic.

La principal aportació d’aquesta recerca és la demostració que el procés va ser il·legal. «Els dos consells de guerra simultàniament van jutjar els mateixos fets d’un sol encausat, sense que, malgrat les peticions efectuades pel Jutjat Militar de Premsa, s’inhibissin els jutjats d’Oriola, Elx i Alacant, que van continuar amb la instrucció». Una actuació que va ser irregular en vista del Codi de Justícia Militar, però que es va portar a terme «amb plena consciència per part dels implicats; jutjar pel mateix fet en dos llocs diferents no era legal ni en el franquisme», afirma.

Avals i avaladors

Avals i avaladorsUn altre dels temes que aclareix aquest estudi és el dels avals citats per Miguel Hernández per aconseguir el seu alliberament, ja que mai van ser tramitats. «Al no inhibir-se el jutjat militar d’Oriola, el jutge d’instrucció de Madrid tampoc va tenir l’oportunitat d’incloure en el sumari els documents firmats pels avaladors perquè poguessin ser tinguts en compte pel tribunal que va sentenciar el poeta». D’aquesta manera, destaca l’investigador, «la sentència es va dictar sense cap possible testimoni en defensa de l’acusat, que no va tenir, a més, advocat defensor fins poques hores abans de la sessió plenària».

No obstant, la validesa legal dels avals localitzats en favor del poeta o dels que hi ha referències sobre la seva existència és pràcticament nul·la. «Els avaladors mai es van personar, per diverses raons, al Jutjat Militar de Premsa per validar-los davant el jutge d’instrucció. Les gestions d’aquests possibles avaladors es van portar a terme al marge dels cursos legals i, per tant, no van tenir cap repercussió en els sumaris. Tampoc està provat que en tinguessin en la decisió de commutar la pena de mort, que ja estava pràcticament adoptada fins i tot abans de dictar-se la sentència, segons el testimoni del ministre Ibáñez Martín en una carta dirigida a Dionisio Ridruejo».

També posa en dubte Ríos Carratalá l’actuació del grup de poetes i intel·lectuals falangistes, com José María de Cossío, José María Alfaro, Rafael Sánchez Mazas o Dionisio Ridruejo, que van afirmar haver treballat per aconseguir la llibertat de Miguel Hernández. «Això queda qüestionat en l’estudi perquè es revelen algunes atribucions falses, silencis sorprenents sobre els vincles amb els repressors i dades que relativitzen l’abast real d’aquestes gestions».

Errors i dades incompletes

Errors i dades incompletesDurant la recerca també ha detectat errors de dates, dades incompletes, absència d’informes preceptius o variacions no justificades en l’avaluació de les proves. «Són errors fruit de la precipitació i l’absència de garanties, que sorprenen per la quantitat i transcendència en comparació amb altres sumaris instruïts pel Jutjat Militar de Premsa».

Notícies relacionades

L'espectacular poble de conte a només 30 minuts de Vic

El soroll és el contaminant que més afecta els nens: els experts apressen a limitar el trànsit al voltant de les escoles

L’error que crida més l’atenció es registra en la interlocutòria resum, document que serveix perquè passi al tribunal on es tanca la instrucció, que està datada del gener del 1939. «Miguel Hernández va ser detingut el maig d’aquell any, per tant, hauria d’haver posat 1940».

La recerca aporta també testimonis documentals, «fins ara no tinguts en compte», d’alguns dels oficials de l’Exèrcit que van intervenir en el procés. «Aquests documents evidencien una animadversió òbvia cap al processat i tots els republicans».