Les extraescolars perden un de cada tres alumnes per la pandèmia

L’estudi assenyalava també que les desigualtats no només es donen en la participació o no en les extraescolars, sinó també en el tipus d’activitat. Les llars amb menys ingressos realitzen més reforç escolar, menys idiomes i menys activitats artístiques. També hi ha una bretxa de gènere: les noies fan activitats més diverses i els nois trien més activitats esportives.

La pandèmia ha afectat també aquest àmbit educatiu. ‘Educació 360º’ estima que el percentatge de participació d’alumnes de primària i d’ESO en extraescolars a Catalunya ha passat del 80% el 2019 al 55% el maig del 2021, és a dir, un 31% d’alumnes han deixat de fer-les. L’Enquesta de Salut de Catalunya del 2020 ja va detectar un descens de la mitjana de dies setmanals en què es fan extraescolars.

Partint d’aquesta fotografia de situació, la Fundació Bofill reclamava a les administracions, entre les 15 mesures per garantir l’equitat educativa, actuar per eliminar aquestes desigualtats, garantint que tots els alumnes, «independentment de la seva condició socioeconòmica, puguin accedir durant tot l’any a experiències extraescolars i d’oci educatiu més enllà de l’escola».

Menys renda, menys participació

L’Ajuntament de Barcelona ha recollit el guant i ha impulsat un pla perquè tots els menors de 3 a 16 anys de la ciutat puguin tenir accés a extraescolars, amb beques que permetin que els diners no siguin un problema. «Política de tardes en barris educadors», seria la filosofia. Les dades obtingudes als barris de la ciutat no deixen lloc a dubtes: els districtes amb menor nivell de renda tenen menys oferta i menys participació en extraescolars. Un 70,6% de menors practiquen extraescolars esportives i només un 48% fan activitats no esportives, segons l’Enquesta d’hàbits esportius de la població en edat escolar de Barcelona 2018. El consistori ha detectat, a més, que aquelles famílies els pares de les quals tenen estudis superiors són les que més elegeixen per als seus fills activitats de tipus cultural o artístic. A Barcelona, mentre que el 20% de menors de 16 anys de famílies amb menys recursos no practiquen activitats culturals i d’oci de manera regular, aquest percentatge és només del 4% entre els menors d’estrat social més elevat.

Plataforma d’inscripcions

El programa ja ha arrencat la maquinària. Compta per a aquest 2022 i 2023 amb un pressupost de 23 milions d’euros que serviran per finançar l’estructura, l’oficina de tardes i per impulsar nova oferta d’activitats. Aquest mateix dimecres es va constituir la taula de treball amb les entitats d’oci, esport i cultura que col·laboren amb la iniciativa.

A partir del setembre del 2023, les famílies podran accedir a una plataforma única, d’ús fàcil, des d’on triaran les activitats a què volen apuntar els seus fills i sol·licitaran les beques. Tindran garantit com a mínim dues tardes a la setmana. O més si els ve de gust. Tots els barris tindran una oferta «de proximitat, de qualitat, suficient i diversa». En funció de la renda familiar, podran accedir a beques del 100%, del 80%, del 50% o del 30%, com ja passa en les activitats d’oci d’estiu. L’objectiu és que, per a qui no tingui beca, els preus resultin també assequibles.

Prioritat per a 24.000 nens

El programa s’executarà per fases. Tindran prioritat els 24.000 menors que l’ajuntament estima que estan en situació més vulnerable. Hi haurà tota mena d’activitats, també esportives, tot i que la idea és potenciar aquelles activitats que no estan tan consolidades com la pràctica esportiva. «L’esportiu és un àmbit molt consolidat. En canvi els idiomes, les activitats artístiques i culturals no estan tan estructurades», apunten des de l’ajuntament.

Notícies relacionades

Presó per al maquinista i un excàrrec d’Adif per l’accident de l’Alvia

Gislan Zekri, estudiant de Treball Social: "Entendre el context cultural de la persona és vital per ajudar-la"

Abans, aquest març, es posarà en marxa la iniciativa ‘Som artistes’, una d’extraescolar de pràctica artística dirigida a 800 nens i adolescents que s’implantarà a quatre barris que tenen poca oferta d’aquest tipus: el Besòs-Maresme, Bon Pastor, Trinitat Vella i Trinitat Nova. Seguirà els passos de ‘Menjallibres 2.0’, un programa de reforç de la lectura i expressió en català en què participen 500 nens d’entre 7 i 9 anys i que ja s’està desenvolupant a 30 escoles públiques de 12 barris de la ciutat.

«Es tracta d’ampliar el dret a l’educació més enllà de l’escola, reduir les desigualtats i avançar en els drets culturals de nens i joves perquè puguin participar en la vida comunitària amb igualtat d’oportunitats», resumeix el regidor d’Educació, Pau Gonzàlez Val.