Classes particulars: una imparable ‘educació a l’ombra’

Els països que lideren l’‘educació a l’ombra’ són –de llarg– Corea i el Japó. El 80% dels estudiants coreans de primària i un 90% dels japonesos reben classes particulars, que també tenen una àmplia presència en estats menys rics, com la Xina i l’Índia. A Europa, l’educació addicional va obrir el teló en els anys 90 del segle passat com a resultat, entre altres motius, dels baixos salaris del professorat. Actualment, el sector és imparable. Al Regne Unit, el 27% dels estudiants d’11 a 16 anys rep aquest tipus de formació. A Alemanya, el percentatge arriba al 40%.

Sota la firma del professor Juan Manuel Moreno, de l’UNED, l’estudi d’ESADE destaca que les dades són encara imperfectes i incompletes, sobretot, per la dificultat d’acotar què és i què no és ‘educació a l’ombra’. El 2009 va ser l’últim any en què l’OCDE va incloure a l’informe PISA una pregunta especifica. En aquella ocasió, el 60% dels alumnes d’últims cursos d’ESO van assegurar que estaven rebent classes o tutories privades. Un estudi més recent, del 2019, va revelar que el 22% dels estudiants de primària rebia classes particulars, tot i que només es refereix a matemàtiques i ciències. Tenint en compte la despesa de les famílies, l’informe d’ESADE conclou que el 24,2% dels estudiants consumeix classes particulars a Espanya. 

El 2006, les llars espanyoles van gastar 246 milions d’euros en la formació addicional. La xifra es va triplicar el 2017, i va arribar als 736 milions. «La demanda de l’‘educació a l’ombra’ no va semblar patir les conseqüències de la crisi econòmica (el 2008). Les classes particulars en lloc de ser un bé i luxe van ser un bé de primera necessitat», afirma l’autor de l’estudi. «Hi ha pocs dubtes que l’‘educació a l’ombra’ està creixent de manera imparable a Espanya, tot i que el volum d’alumnes no és tan alt com el dels països asiàtics o, fins i tot, altres d’Europa». En contra del que pot semblar, aquest tipus d’educació no és un fenomen predominantment urbà sinó que creix amb força en petits municipis i zones rurals.

Per diversos motius. El primer, per la percepció que la qualitat de les escoles ha baixat i que cal compensar. Segon, per la universalització de l’educació secundària i la pressió per accedir a la superior. I tercer, les famílies tenen menys fills i, per tant, poden permetre’s una inversió més gran en educació. 

L’expansió de les classes particulars «produeix un increment en la desigualtat perquè les famílies més acabalades són les que poden permetre’s invertir massivament en tutors privats i altres serveis més sofisticats». L’estudi d’ESADE destaca que la prevalença de l’‘educació a l’ombra’ no està relacionada amb un nivell educatiu general més gran. «La seva agenda és aprovar i destacar, no necessàriament aprendre». L’autor de l’informe destaca que a Espanya, al contrari del que passa en altres països, l’educació a l’ombra no està suplantant l’educació reglada. De moment.