Aplicacions de control dels pares que es venen per espiar la dona

 

Aquesta aplicació, segons la pàgina oficial de l’empresa anglesa que l’ha desenvolupat, no ha sigut creada per controlar els cònjuges. Es tracta d’una eina que utilitzen més de 70.000 famílies per conèixer on són els fills menors d’edat. No obstant, almenys a Espanya i en una plataforma com Instagram –un entorn virtual on abunda la població adolescent–, es promociona per a un servei pervers i diferent del que ha motivat oficialment la seva distribució.

 

Aquest diari ha capturat el vídeo promocional i l’ha mostrat a Andrea García, responsable de l’Oficina d’Atenció a la Víctima dels Mossos d’Esquadra i a Ulises Cortés i Antonio Andrés Pueyo, dos catedràtics de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i de la Universitat de Barcelona (UB), respectivament. Tots tres han mostrat la seva perplexitat al visionar-lo. Sobretot perquè el to de l’anunci presenta com una cosa normal el que en realitat és una invasió preocupant en la intimitat del cònjuge. I que en cas que es porti a terme sense el consentiment de la persona que serà monitoritzada, suposa un delicte d’intrusió informàtica recollit en el Codi Penal.

Un mal ús de la tecnologia

Hi ha altres aplicacions com Family Locator, però com que aquesta no han sigut desenvolupades amb la finalitat de seguir-se entre adults sinó de vigilar els menors que estrenen un telèfon mòbil. Perquè funcioni, l’aplicació ha d’estar instal·lada als dos telèfons mòbils, el de l’adult i el del menor. Permeten conèixer la ubicació en temps real de l’altra persona i saber amb un grau de detall esborronador què ha fet al llarg del dia. Aquest tipus de control dels pares pot ser també excessiu a Europa, per a Cortés, però està més justificat en països llatinoamericans com Mèxic o Colòmbia, on els segrestos de menors són un problema real i molts pares recorren a la localització GPS per mirar de reduir riscos. No obstant, a Espanya, i entre adults amb el propòsit de l’anunci divulgat a les xarxes socials, és «clarament un mal ús de la tecnologia digital», raona Cortés. L’expert en intel·ligència artificial, a més, recorda que la llei europea prohibeix aquests seguiments per GPS sense autorització de la persona seguida. «Una cosa diferent i no menys lamentable és que una persona adulta es deixi perseguir, és a dir, que es deixi instal·lar una aplicació com aquesta o que accedeixi, a través d’una altra eina, al fet que algú tingui informació de la seva activitat diària en tot moment. Això encara és pitjor», remarca.

Pueyo, professor de psicologia i expert en violència, en el mateix sentit que Cortés, crida l’atenció que en el context d’una relació tòxica, governada per la gelosia patològica, el consentiment pot estar viciat perquè una dona pot acabar acceptant la instal·lació d’una aplicació com Family Locator sota coacció. «L’agressor recorre a estratègies com plantejar a la víctima que si no accepta aquest tipus de seguiment és perquè està amagant alguna cosa. En aquest cas, la víctima es veurà obligada a acceptar aquest grau de control en contra de la seva voluntat real». «I la necessitat de controlar la teva parella», prossegueix el catedràtic, «és un element nuclear de la violència de parella». La gelosia és «una patologia» que es pot complicar fins «al deliri». I per a la dona poden resultar «molt lesius», insisteix. «En el fons responen a la por de perdre la dona, a ser abandonats per ella. Però a qui els pateix li generen molta ansietat i per combatre-la intenta controlar el que fa el cònjuge constantment, com proposa aquesta aplicació», raona el catedràtic, deixant clar que, com passa amb un ganivet de cuina, que serveix per cuinar però pot acabar sent utilitzada per fer mal, aquesta eina no s’hauria d’utilitzar com planteja la promoció a Espanya. «L’anunci és masclista i el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) hi hauria d’intervenir», assegura Pueyo, després de visionar-lo repetidament.

«No és amor»

Els Mossos fan xerrades a escoles i instituts per prevenir contra relacions tòxiques ja que en els últims anys els casos de maltractament psicològic entre adolescents han crescut i, sovint, tenen relació amb conductes de control que l’agressor exerceix gràcies a les noves tecnologies: revisant què fan les seves parelles a les xarxes socials, exigint que comparteixin la seva ubicació o que enviïn fotografies, comprovant a quina hora es connecten a Whatsapp o fins i tot llegint els seus missatges privats. El que més crida l’atenció als policies, remarca Andrea García, és que molts joves perceben com una cosa normal i quotidiana aquest tipus de control, perquè ho estan vivint amb la seva parella o perquè tenen en el seu entorn més pròxim una parella que es comporta així.

Instal·lar aquesta aplicació sense autorització de la víctima o coaccionant-la perquè accedeix a la seva instal·lació, «és un delicte que ha de ser denunciat», diu García. «Hi ha adolescents que creuen que són només maneres d’estimar-se. I així van cedint espais de llibertat. Intentem conscienciar-los que són relacions que no són saludables i que poden ser l’avantsala d’un desenllaç més violent. És complicat que ho entenguin, hem de fer molta pedagogia. Es ven com a amor però és control, és un abús», avisa.

 

 

Notícies relacionades

1 de cada 4 dones joves pateixen violència psicològica o de control

Serveis d’atenció a les víctimes de violència masclista a Barcelona