Més avals, més fiança: les mares soles pateixen múltiples discriminacions en vivenda

Més avals, més temps de fiança o fins i tot la porta tancada al lloguer per ser una mare sola amb fills: les dones que estan al capdavant de famílies monoparentals pateixen amb freqüència múltiples discriminacions en l’accés a la vivenda.

«Se’ns demanen més requisits perquè entenen que una dona sola amb menors a càrrec té més dificultats per atendre el pagament de la vivenda, que el fet de cuidar els fills pot fer que la seva feina sigui inestable o fins i tot perdre-la i això provoca que se li estigui demanant més temps de fiança o més avals. Això és discriminatori», denuncia la presidenta de la Federació d’Associacions de Mares Solteres (FAMS), Carmen Flores, a ’El Periódico de España’.

«Desgraciadament passa que no es volen llogar vivendes a mares soles, també si és per compartir pis o llogar una única habitació. És una dificultat a què s’enfronten moltes dones, els resulta difícil llogar una habitació per tenir menors a càrrec i també perquè conviure amb nens sembla que no agrada», explica Flores.

A Espanya hi ha més d’1,5 milions de famílies monoparentals que estan liderades per una dona (el 81% del total). La presidenta de la FAMS afirma que aquestes dones encara són penalitzades socialment, especialment les mares solteres: «A un home se’l qüestiona menys».

«A l’hora de llogar, a una dona sempre se li pregunta amb qui viu, si té fills i si pot assumir la cura dels fills. [...] Sembla que genera desconfiança, que té menys possibilitats de mantenir la feina perquè està sola per a la cura i pot presentar risc d’impagament», lamenta Flores.

Aquesta setmana, Tamara Domínguez –mare soltera– compartia el seu testimoni amb aquest diari, en què denunciava les dificultats que estava trobant per llogar una casa on viure amb el seu nadó.

L’estabilitat de les famílies trontolla

«Per descomptat que és il·legal discriminar, però és una cosa que passa. [...] La vivenda és una de les potes més importants per aconseguir l’estabilitat personal i familiar. És fonamental, et permet tenir una vida digna i oferir una llar als teus fills. La dificultat d’accés a la vivenda fa trontollar l’estabilitat de les famílies», assenyala Flores.

El Congrés dels Diputats tramita en l’actualitat la proposició de llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, coneguda com la ‘llei Zerolo’, que pretén prohibir la discriminació a l’hora de comprar o arrendar una vivenda.

L’Institut de les Dones remarca en l’estudi «Les famílies monoparentals a Espanya» que «la pobresa, l’atur i la falta d’accés a la vivenda són problemes estructurals que afecten més les famílies monoparentals que la resta de famílies, en gran part per la seva falta de reconeixement legal i per l’absència de polítiques públiques que tinguin en compte les seves particularitats, les seves problemàtiques i les seves demandes». 

En aquest sentit, la responsable de la FAMS insta a reconèixer en la legislació les famílies monoparentals com a pas necessari per començar a aturar les discriminacions que pateixen.

«Ens enfrontem que hi ha una falta de visió que la família monoparental és una model de família més i que la desprotecció que existeix és per aquesta falta d’empatia tant en l’àmbit polític com social. [...] Cada un forma la família que pot o que vol, no es tracta de jutjar per què tens marit o fills o no en tens, cada persona és lliure», apunta.

Les dones que estan al capdavant de famílies monoparentals s’enfronten a més vulnerabilitat econòmica, com testifiquen múltiples estudis.

Segons un informe de La Caixa relatiu al 2020, el 57% d’aquestes llars presenten vulnerabilitat econòmica i per a la meitat les despeses de vivenda representen una sobrecàrrega que amb prou feines poden sostenir.

Les llars monoparentals, segons l’estudi de l’Institut de les Dones, tenen menys estabilitat en el règim i en les condicions d’habitabilitat, i se situen, en més proporció, en entorns degradats, a més de tenir dificultats a l’hora d’afrontar les despeses corresponents a la vivenda habitual i per arribar a final de mes.

«Per fer front a aquestes situacions de precarietat i vulnerabilitat, moltes famílies monoparentals femenines comparteixen vivenda i despeses amb altres familiars, amb amics o amb altres persones amb qui no tenen vincles afectius; també amb altres mares en la mateixa situació», afegeix l’estudi.

Al no reconèixer-se com a unitats familiars, sinó de convivència, i de compartir casa, les possibilitats d’accedir a vivenda social són molt limitades.

Notícies relacionades

Infecció, sèpsia i danys cerebrals: la història del nadó Hugo i les conseqüències d’un diagnòstic tardà

Les mares espanyoles, al capdavant en ansietat i esgotament a la UE: el 78% estan sobrecarregades

«Són discriminacions que cal corregir de manera urgent i que es deuen a la falta de visió del que significa una família monoparental», insisteix Flores.

Segons l’informe de Foessa, el 49% de les famílies monoparentals es troben en risc d’exclusió social i l’EAPN alerta que el 13,8% de les llars monoparentals es troben en una situació de privació material greu.