La lava del volcà de La Palma continua candent un mes després de l’apagada

Aquesta imatge, tot i que sorprenent, forma part natural del procés eruptiu. Com explica el sismòleg de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN), Itahiza Domínguez, aquesta imatge passa perquè «les capes de lava i material volcànic fred són males conductores de la calor». Quan se solidifica la lava exterior, al contacte amb l’ambient a una temperatura molt més baixa, la del seu interior es manté gairebé a la mateixa temperatura que quan va ser emesa de manera violenta pel volcà. «Els materials de l’interior es mantenen a una temperatura alta durant bastant temps», ressalta Domínguez.  

Això passa en la majoria dels volcans. En alguns s’ha arribat a trobar material incandescent que pot crear una altra petita llengua de lava mesos després de l’acabament de l’erupció. Això pot succeir si, per exemple, es trenca un tub de lava. En altres paratges volcànics, com el que va deixar l’erupció del Timanfaya (Lanzarote), encara «es poden trobar temperatures altes si es fa un lloc a la terra», malgrat haver succeït fa més 300 anys. I a l’illa de Fogo (Cap Verd), que va patir una erupció volcànica el 2014, uns quants anys després els habitants encara trobaven problemes per construir damunt la lava, ja que la calor que emanava del seu interior fonia qualsevol instal·lació de subministrament que volgués fer-se per a les vivendes.

Així que, durant un temps, també a La Palma la lava continuarà fluint de manera silenciosa als racons que encara no s’han refredat, especialment a prop del con volcànic on s’ha acumulat, al llarg dels 85 dies que es va prolongar l’erupció, «molt material». «Això passarà durant molt temps i, sobretot, en la primera fase després d’apagar-se el volcà, ja que encara hi ha molt material fos a l’interior».

Per aquesta raó, és necessari que «s’esperi un temps» abans de començar a edificar o construir viaris a sobre de les colades. «Pot suposar un problema», explica Domínguez, que matisa que això pot passar especialment en les colades de més altura. «Una altra dificultat és que les colades es van assentant a mesura que passa el temps, amb la qual cosa al principi construir-hi una carretera pot ser contraproduent», insisteix l’investigador de l’IGN.

Notícies relacionades

On tot comença: converteix la teva cuina al cor de la llar

Un de cada tres espanyols tindrà més de 65 anys el 2070

A la mateixa zona on els científics han vist la lava discorrent a una alta temperatura, hi ha una fractura al cràter amb emanacions gasoses de diòxid de sofre i amb temperatures que arriben als 500 graus. Els gasos es desprenen de la lava a mesura que es refreda perquè «estan dissolts en la lava i, al canviar d’estat, la part fluida els deixa escapar». 

Amb una desgasificació –tant de diòxid de sofre com de carboni– que afecta gran part del perímetre inundat per les laves del volcà, la pregunta és ¿quan deixarà d’emetre gasos? Els científics no ho tenen clar. «És difícil de fer gust amb exactitud, perquè depèn de la capacitat de refredament del material i de la quantitat de material fos que encara quedi allà sota», indica Domínguez. Es pot recordar que el volcà ha arribat a expulsar, segons l’últim balanç del Comitè Científic del Pevolca, 160 milions de metres cúbics de lava i 20 milions de metres cúbics de tefra (cendres). De fet, aquest cap de setmana l’Institut Vulcanològic de les Canàries (Involcan) va advertir que havia trobat concentracions anòmales de diòxid de carboni (CO₂) als baixos d’alguns edificis de Puerto Naos (Los Llanos de Aridane) i va assenyalar que el seu origen està relacionat amb l’activitat volcànica-hidrotermal després del final de l’erupció del volcà de La Palma. Aquestes concentracions anòmales de CO₂ es van detectar també a l’interior d’edificis de la mateixa localitat palmera.