Els últims set anys, els més calorosos des que existeixen registres

Els últims set, per ampli marge, han sigut els set anys més calorosos registrats en tot el món des que existeixen registres, amb un any 2021 que va estar marcat per un estiu d’esdeveniments extrems a Europa, amb onades de calor al Mediterrani i inundacions importants als països del centre d’Europa, segons l’últim balanç del servei de canvi climàtic Copernicus (C3S) de la UE. «Serveix de recordatori del persistent augment de les temperatures mundials i la necessitat urgent d’actuar», ha alertat el responsable d’observació de la terra en la Direcció General d’Indústria de defensa de la Comissió, Mauro Facchini, sobre el balanç de l’últim any.

Segons la radiografia de Copernicus, la temperatura al continent europeu va ser de només 0,1 ºC més elevada que la mitjana dels últims 30 anys. Els últims mesos de l’hivern i la primavera van estar per sota de la mitjana de les últimes tres dècades, però l’estiu va ser el més càlid des que existeixen dades, amb temperatures pròximes a les del 2010 i 2018. El termòmetre va pujar particularment en els mesos de juny i juliol mentre que l’agost es va mantenir a prop de la mitjana. 

Aquest balanç amaga grans diferència entre el nord i el sud, amb pluges torrencials als països d’Europa Central que van provocar inundacions greus a Alemanya, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg, amb més de 200 morts, i una onada de calor extrem a Grècia, Espanya i Itàlia, amb una temperatura rècord de 48,8 ºC a l’illa italiana de Sicília, vuit dècimes per sobre del rècord anterior. Aquestes condicions càlides i seques van derivar al seu torn en incendis forestals que van arrasar zones importants d’aquests tres països així com a Turquia, Portugal, Albània, Macedònia del nord, Algèria i Tunísia.

Cinquè any més càlid

A tot el món, el 2021 va ser el cinquè any més càlid des que existeixen registres tot i que les temperatures van ser lleugerament més elevades que el 2015 i el 2018. Concretament, la temperatura va ser 0,3 ºC superior a la del període de referència 1991-2020 i entre 1,1 i 1,2 ºC per sobre de la registrada entre 1850 i 1900, els anys previs a la industrialització. Els primers cinc mesos de l’any van experimentar temperatures relativament baixes. Entre juny i octubre, no obstant, les temperatures mensuals van estar entre els quatre registres més càlids dels quals es té constància.

Entre les regions amb temperatures per sobre de la mitjana hi va haver la franja oest dels Estats Units i el Canadà fins al nord-est canadenc i Groenlàndia, així com de grans part del centre i nord d’Africa i l’Orient Mitjà. Mentrestant, les temperatures inferiors a la mitjana es van registrar a l’oest i l’extrem oriental de Rússia, Alaska i el centre i est del Pacífic, la major part d’Austràlia i algunes zones de l’Antàrtida. Igual com al Mediterrani, les condicions de calor i sequedat a la regió van agreujar una sèrie d’incendis forestals extrems en els mesos d’estiu. Per exemple, l’any passat es va registrar el segon incendi forestal més destructiu en la història de Califòrnia, batejat amb el nom de ‘Dixie Fire’, que no només va provocar una gran devastació sinó que va reduir la qualitat de l’aire a causa de la contaminació.

CO2 i metà

Notícies relacionades

El ‘bullying’ creix a Espanya a causa del mal ús de la intel·ligència artificial

On tot comença: converteix la teva cuina al cor de la llar

₂L’anàlisi també confirma que les concentracions de gasos amb efecte hivernacle, com el diòxid de carboni, i de metà van continuar creixent el 2021. En el cas de les emissions de CO₂ van arribar a 414,3 parts per milió, amb el nivell de més concentració registrat a l’abril. També es van disparar les concentracions de metà en l’atmosfera, amb un màxim sense precedents tot i que els experts reconeixen que és difícil identificar el responsable del fort augment. 

«Les concentracions de diòxid de carboni i metà continuen augmentant cada any i no donen senyals d’alentiment. Aquests gasos amb efecte hivernacle són els principals responsables del canvi climàtic i per això la introducció del nou servei d’emissions basades en l’observació serà una eina crucial per valorar l’eficàcia de les mesures de mitigació de les emissions. Només podrem marcar realment la diferència en la nostra lluita contra la catàstrofe climàtica amb esforços ferms recolzats per evidències derivades de l’observació», opina Vincent-Henry Peuch, director del servei de vigilància atmosfèrica de Copernicus.