Els últims set anys, els més càlids des de 1850

Els últims set anys, inclòs el 2021, han sigut els més càlids des que a escala global es van començar a registrar les temperatures anuals el 1850, segons les dades que ha fet públiques aquest dilluns Copernicus, el Servei de Canvi Climàtic de la Unió Europea. El 2021 va ser el cinquè any més càlid de la història, amb una temperatura mitjana de 0,3 graus superior a la del període de referència 1991-2020, i entre 1,1 i 1,2 graus per sobre de les mitjanes preindustrials, segons els mesuraments de Copernicus, que també revelen que les concentracions en l’atmosfera de CO₂ van seguir en augment al llarg del 2021 fins a arribar a un pic de 414 ppm.

Les mesures adoptades pels països per contenir l’expansió del coronavirus el 2020 i 2021 van aconseguir rebaixar lleugerament (prop d’un 5,5%) les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, que provoquen l’escalfament global, però, tot i així, «el gruix de les emissions segueix en el nivell alt que tenia el 2018 o el 2019», ha lamentat en roda de premsa el director de Copernicus, Vincent-Henri Peuch.

A escala mundial, l’augment de temperatura mitjana respecte als últims 30 anys va ser especialment intens al Canadà, la costa oest dels Estats Units i algunes regions de l’Àfrica central i l’Orient Mitjà, asseguren des d’aquest servei instaurat pel Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Termini Mitjà (CEPMPM).

Europa va experimentar el 2021 el seu «estiu més calorós», amb un rècord de temperatura de 48,8 ºC, registrat a Sicília –gairebé un grau superior a l’anterior màxim– i una sèrie d’esdeveniments climàtics extrems, com les onades de calor sofertes a la regió Mediterrània (més agudes a Espanya, a Itàlia i a Grècia) o les inundacions a Alemanya, Bèlgica, Luxemburg i els Països Baixos.

Els incendis forestals precedits per «condicions seques i càlides» van arrasar, sobretot, la zona mediterrània oriental i central, on Turquia va ser un dels països més afectats, tot i que també els van patir Grècia, Itàlia, Espanya, Portugal, Albània, Macedònia del Nord, Algèria i Tunísia.

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

«Tots aquests esdeveniments de l’estiu passat posen de manifest que ha augmentat la freqüència en què succeeixen els fenòmens meteorològics extrems», ha recordat en la seva intervenció Mauro Facchini, que dirigeix la unitat de Copernicus dins de la Comissió Europea, que ha citat aquest fet entre les conseqüències de la crisi climàtica.

Tot i que es tracta d’anys excepcionalment càlids, el 2021 no va ser tan calorós com el 2020 –que també va ser la Niña–, ni tampoc com el 2016, el 2017 o el 2019; i de fet a determinades regions (Alaska, Austràlia, parts de l’Antàrtida, Rússia occidental i l’extrem oriental del país, i al centre i est del Pacífic) hi va haver temperatures inferiors a la mitjana del període de referència.