Ómicron també es rabeja amb els sanitaris i tensa el sistema amb milers de baixes

Reorganització de torns, suspensió de vacances, contractació de professionals jubilats... La sagnia de baixes i la sobrecàrrega que el tsunami d’òmicron està deixant entre el personal sanitari ha empès moltes comunitats a haver de prendre mesures per garantir l’assistència. Els sanitaris no són una excepció en la sisena onada i, com la resta de la població, estan acusant un increment de contagis que s’està deixant notar en el sistema de salut, especialment en l’atenció primària, ofegada per la saturació que l’explosió de casos i la seva tramitació està portant una vegada més a aquest nivell assistencial.

Segons les últimes dades del Ministeri de Sanitat, 9.143 treballadors sanitaris s’han infectat en els últims 14 dies, dels quals 4.053 només en l’última setmana. A l’informe de la setmana anterior, n’eren 7.341 i 3.952, respectivament. D’acord amb l’Estratègia de Detecció Precoç, Vigilància i Control de Covid-19, recentment actualitzada, el personal sanitari i sociosanitari contagiat que no requereixi ingrés hospitalari haurà de guardar, com la resta de ciutadans, set dies d’aïllament.

El setè dia se’ls farà un test d’antígens abans de la seva reincorporació, i podran tornar sempre que no tinguin símptomes respiratoris ni febre almenys tres dies i després de la realització d’una PCR negativa o que, encara sent positiva, ho sigui a un llindar de cicles elevat. Aquells que sí que hagin necessitat ingressar poden rebre l’alta si la seva situació clínica ho permet encara que la seva PCR continuï sent positiva, però haurà de mantenir aïllament domiciliari amb monitoratge almenys 14 dies des de l’inici de símptomes.

Si són contactes estrets d’un positiu, i com passa amb tota la població –tret que ho siguin de casos de beta i gamma o immunodeprimits–, estan exempts de fer quarantena si estan vacunats i utilitzen epis adequats, tot i que es tindrà en compte la unitat hospitalària en què desenvolupen l’activitat, i es podrà valorar cada cas si és necessari.

Tot això ja es deixa notar en el sistema de salut. Aquesta setmana, la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) avisava que els serveis de salut de les comunitats afronten la sisena onada amb un dèficit de 29.354 professionals. Tot i que al desembre es van produir 29.182 contractes en la sanitat, no serveixen per compensar les 58.536 baixes –per tots els motius– registrades a la Seguretat Social des de setembre.

Per comunitats

Només la covid ha fet que dels aproximadament 41.000 treballadors del servei basc de salut –Osakidetza–, al voltant de 1.640 estiguin actualment de baixa, que representen el 4% de la plantilla, cosa que ha portat a contractar treballadors jubilats. De moment no s’ha suspès cap servei, tot i que des de principis de desembre es van començar a ajornar consultes d’atenció primària que no tenen «especial urgència» i intervencions quirúrgiques no urgents.

Navarra és una de les comunitats amb situació dramàtica: el nombre de casos ha passat del 4% de la plantilla la setmana passada a l’actual 5% amb 653 professionals de baixa, dels quals 403 són personal de medicina o infermeria. El personal sanitari ha vist ajornades les vacances pendents de l’any 2021 fins al 31 de març del 2022, si encara no les havien agafat i, per raons de necessitat, se’ls deneguen, revoquen o suspenen els seus permisos i vacances.

Es desconeix la situació a Castella-la Manxa (que no ha facilitat dades), mentre que a Castella i Lleó no deixen de créixer els professionals sanitaris en situació d’aïllament o malalts: si dijous passat n’eren 1.009, ara voregen els 1.500 dels 40.000 que existeixen en total. D’ells, 269 metges, 501 infermers i 77 zeladors. La conselleria ha ordenat la posada en marxa de plans contingència però respectant al màxim el descans i les vacances dels professionals sanitaris, molt cansats després de dos anys de pandèmia.

Situació catalana

Catalunya, que supera els 2.000 hospitalitzats per covid, té més de 2.500 professionals de baixa per aquesta malaltia, cosa que representa un 3% de tot el seu personal sanitari públic. Per descongestionar els centres de salut, des d’aquesta setmana es poden notificar al sistema de salut els casos positius dels tests d’autodiagnòstic. Madrid xifra en 1.040 els sanitaris de baixa per la covid en atenció hospitalària, dels quals 139 serien metges i 363 infermers, a més de 465 més en Atenció Primària (amb 155 metges i 148 infermers) i 40 en els serveis d’urgència del Suma 112.

Al País Valencià són 865 els professionals sanitaris de baixa. L’Escola d’Infermeria de València (COEV) sol·licita que es torni a contractar els 3.300 sanitaris els llocs dels quals van deixar de prorrogar-se a data d’1 de juny de l’any passat (n’havien contractat 9.350 però només en van prorrogar 6.050). A l’Aragó hi ha 879 sanitaris de baixa per covid-19 i s’ha recorregut a reorganitzar torns i a contractacions quan siguin necessàries per pal·liar-ne la falta.

Andalusia va facilitar la seva última dada sobre personal contagiat el 17 de desembre: 402 professionals positius, d’un total de 109.940. El 28 de desembre, la Junta va demanar a infermers i jubilats que no superessin els 70 anys que tornessin a les consultes, tot i que finalment no s’hi va incorporar cap. On sí que s’han incorporat metges jubilats és a Galícia (86 en les últimes 48 hores) per alleujar la càrrega de feina a l’atenció primària. Aquests professionals faran tasques de control de casos però sense atenció presencial a pacients.

Impacte generalitzat

En els últims set dies a Extremadura s’han contagiat 91 sanitaris, tot i que segueix un pla de substitucions i no han suspès cap servei, mentre que a Astúries, dels més de 20.000 professionals que integren la plantilla del Servei de Salut del Principat (SESPA), 89 estan de baixa. Per mitigar els efectes del dèficit assistencial a l’atenció primària s’ha contractat 33 infermeres i 19 metges.

Notícies relacionades

Alba Vergés: «La clau de l’èxit va ser que els sanitaris es vacunessin massivament»

L’allau de baixes laborals per la covid ja frena la producció industrial

Els professionals sanitaris infectats a les Balears ascendeixen a 561, i n’hi ha 139 més en vigilància. El Servei de Salut (Ib-Salut) ha reforçat l’atenció primària amb 45 administratius, ha contractat 25 tècnics d’urgències i 25 més de laboratori, i ha demanat deu equips de sanitaris –inicialment se li havien assignat dos– a les Forces Armades a totes les illes, a més de contractar infermers jubilats. A les Canàries no hi ha dades dels sanitaris de baixa. Els seus responsables de salut remarquen que no van rescindir els contractes de reforç i es va contractar prop de 5.000 treballadors durant la pandèmia. A més amb la sisena onada i des de principis de novembre, es va reforçar el sistema amb gairebé mil professionals d’infermeria, tècnics de raigs, administratius i zeladors. I de moment descarten recórrer als metges jubilats.

Amb dades de l’última setmana, els sanitaris murcians de baixa eren 226. De tots ells un total de 47 són metges i 74 són infermers. No arriben a l’1% de la plantilla, per la qual cosa el Servei Murcià de Salut argumenta que no s’han suspès permisos per vacances ni s’ha fet una crida especial per cobrir aquestes places. Actualment la Rioja comptabilitza 176 casos amb infecció activa per SARS-CoV-2 en els seus professionals de l’àmbit sanitari, 122 d’ells de l’Hospital San Pedro de Logronyo, i Cantàbria suma 200 sanitaris afectats.