Els conductors, grans transmissors potencials dels virus

Conduir un vehicle porta aparellats gestos que afavoreixen la transmissió dels virus. Una nova investigació de la Universitat de Nottingham (Regne Unit) ha revelat que els conductors es toquen la cara una mitjana de 26 vegades a l’hora, cosa que pot propagar gèrmens i infeccions com la covid si el rentat de mans és inadequat. En el seu treball, publicat a la revista ‘Ergonomics’, els investigadors van analitzar 31 hores de vídeos d’arxiu obtinguts en dos estudis de conducció a la carretera, en què es van documentar 36 conductors experimentats.

Es va observar que, amb poca o cap consciència de si mateixos, els conductors es tocaven la cara o els seus voltants 26,4 vegades per hora, i cada toc durava gairebé quatre segons. La cara va ser la que més es va tocar (79,6%), seguida dels cabells (10%), el coll (8,6%) i les espatlles (1,7%).

En el 42,5% de les ocasions, els conductors van entrar en contacte amb les membranes mucoses (el revestiment intern dels llavis, les fosses nasals i els ulls) aproximadament cada cinc minuts, amb els tous dels dits i els polzes els més utilitzats, zones que amb freqüència es passen per alt al rentar-se les mans.

Contaminar-se i contaminar

Les dades van indicar l’absència de diferències entre gèneres i perfils d’edat, cosa que suggereix que tots els conductors corren el risc potencial de contaminar-se al tocar-se la cara mentre condueixen un vehicle de carretera. Els investigadors reconeixen que les conductes de tocar-se la cara (com burxar-se el nas i netejar-se les orelles) podrien ser molt més freqüents del que van observar, sobretot quan els conductors viatgen sols en la «intimitat» del seu propi vehicle.

«Els comportaments de tocar-se la cara suposen un risc de transmissió per al conductor, sobretot si el vehicle és compartit o ocupat per diverses persones, i si la higiene de les mans és deficient. Al rascar-se el nas o fregar-se l’ull, per exemple, el conductor es pot transferir inadvertidament a la cara virus o una altra substància estranya perillosa, adquirida d’un control o superfície del vehicle contaminat mentre condueix o abans d’entrar-hi», afirma un dels líders de la investigació, David R. Large.

La conducció, com a tasca, ja té multitud de punts de contacte físic i requereix la manipulació manual de diversos dispositius de control. «Comprendre com es veuen esquitxats per comportaments humans intrínsecs, com tocar-se la cara, i l’impacte potencial que tenen en la salut i la higiene, i en factors relacionats amb la tasca, com la funció i el rendiment, és clarament important», afirma el científic. Segons l’article, la complexitat de la conducció del vehicle i la consegüent càrrega de treball (exigències físiques i cognitives de la conducció) van tenir un efecte significatiu en la freqüència dels tocs de cara. Pel que sembla, els conductors eren menys propensos a tocar-se la cara durant els episodis d’alta càrrega de treball, per exemple, al preparar o fer un canvi de carril o una maniobra de gir (21,7 tocs de cara menys).

Hàbits i transmissió

Els resultats de l’estudi presenten una nova perspectiva per explicar com els hàbits de les persones, com tocar-se la cara, se solapen amb les tasques rutinàries de conducció, una àrea d’estudi poc valorada fins ara. El coautor de l’estudi, Finian Ralph, creu que reduir o eliminar el contacte físic innecessari amb les superfícies i els dispositius del vehicle podria reduir la transmissió i reimaginar l’experiència del conductor i el passatger.

Els resultats de l’estudi podrien servir de base per al disseny de solucions tecnològiques, com les interfícies completament «sense contacte», que utilitzen, per exemple, gestos facials o de la mà per interactuar amb les funcions d’infoentreteniment i confort del cotxe. A més, els sistemes de control del conductor (que ja poden detectar la fatiga i la distracció mitjançant el seguiment de la taxa de parpelleig i la inclinació del cap, entre altres indicadors físics) es podrien desenvolupar i desplegar per detectar o predir els tocs facials involuntaris. «D’aquesta manera, el conductor podria ser alertat si el sistema detecta un comportament inusual que indiqui que es toca la cara, o rebre una advertència preventiva, per exemple, durant els períodes de baixa càrrega de treball al volant, quan els resultats del nostre estudi indiquen que la cara es toca més vegades, tot i que es reconeix que aquestes advertències podrien resultar molestes», afirma Ralph.

Notícies relacionades

Coronavirus: última hora sobre contagis, la variant òmicron, mascaretes i restriccions en DIRECTE

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

L’atenció a l’entorn del cotxe per descoratjar tocar-se la cara també es podria aconseguir mitjançant solucions senzilles i rendibles, com advertències destacades per augmentar la conscienciació. Les campanyes de conscienciació sanitària, similars a les que ja es van desplegar durant l’actual pandèmia de covid-19, poden ajudar a millorar la consciència dels conductors sobre els riscos potencials associats a tocar-se la cara i animar-los a evitar-ho. També podrien reforçar les pràctiques de rentat de mans abans d’entrar al cotxe i aconsellar als conductors que s’higienitzin les mans a l’entrar-hi.

Els recordatoris i les notificacions es podrien situar a l’interior dels vehicles, en el camp de visió normal del conductor, o incorporar-se a les interfícies home-màquina (com el plafó d’informació i entreteniment del cotxe) per fomentar l’adopció i el manteniment d’aquests nous comportaments.