Més condemna per a un agressor sexual per «frustrar la infància» de la seva neboda

La sentència de l’alt tribunal, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, desestima el recurs de la defensa i la seva petició d’anul·lar la gravació de la conversa telefònica, una de les proves que sustenten la condemna. Aquell dia, la menor va posar el mans lliures del mòbil i el pare va sentir el seu cunyat i el va gravar. «Això nostre crec que s’ha d’acabar», li va comentar la noia. «¿Sí?», va preguntar l’acusat. Ella insisteix: «Sí. No sé, crec que no és normal». El seu oncle contesta: «Molt normal no és, però d’agradable n’és, i molt». La menor continua: «Agradable deu ser-ho per a tu, però no sé, el que fas és abús sexual». L’oncle replica: «Si tu ho veus així, no sé, perquè és consentit; tu vols, jo no t’obligo a res». La menor li retreu: «Jo no vull, tiet». Després, l’imputat acusa la menor d’haver-lo provocat i que ell anés «més enllà». «Des dels putos 11 anys em tens així» [...] «Si em forçaves, tiet», va continuar la víctima, que ja tenía16 anys.

El TSJC argumenta que la «conversa va sorgir de la iniciativa de la menor i la gravació del seu pare», i que el fet que fos el progenitor qui «realitzés físicament» l’enregistrament «no afecta el secret de les comunicacions». Incideix que «es tracta d’una menor que participa en la conversa» i que va posar l’altaveu perquè el progenitor escoltés. «Va ser el seu pare, però també podria haver sigut la mateixa menor la que activés la gravació», precisa, per després afegir: «És il·lògic i contrari al sentit comú que si diverses persones es troben juntes i decideixen gravar la conversa que manté una d’elles, en funció de qui pitgi el botó» per enregistrar pugui «ser considerada il·lícita o lícita».

Ser creguda pel seu pare

Els magistrats neguen també que amb aquesta gravació es vulnera el dret a no declarar contra si mateix i a no confessar-se culpable. L’enregistrament, concreten els togats, es va fer «per decisió pròpia» i abans d’acudir als Mossos i haver-se «pres la decisió definitiva de denunciar». «La finalitat principal no era buscar l’autoincriminació de l’acusat amb enganys o argúcies, sinó la necessitat d’N. de sentir-se creguda fora de tot dubte per part del seu progenitor», recalca.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Aquesta gravació, a l’entendre dels jutges, constitueix un element que confirma la versió de la víctima, que consideren «creïble», al no apreciar-se en ella «cap ànim espuri», ni una causa que justifiqui una invenció. N. va relatar «nombroses» agressions sexuals. La seva declaració, afirma la sentència, no va ser «vaga o genèrica», sinó «rica en detalls». En dos llocs on la menor situa episodis d’abús es van trobar restes biològiques.

El tribunal justifica l’increment de la pena per a l’acusat per la indeguda aplicació de l’atenuant de reparació del mal. «Ens trobem davant un delicte molt greu que farà difícil reparar els danys patits per N., per la qual cosa la simple consignació de 12.000 euros (la suma la va dipositar l’acusat per indemnitzar la víctima) no pot ser creditora d’un atenuant gaire qualificat», afirma la sentència.