Així s’amagava a Barcelona Fikri Amellah, capo internacional de la coca i l’haixix

Fikri Amellah, marroquí a qui la Guàrdia Civil atribueix el comandament d’una xarxa internacional de captació i entrega d’haixix i cocaïna, el noi de trenta anys que va aconseguir convertir-se en principal soci subministrador del potent clan de Los Castaña a Cadis, s’amagava a Barcelona d’una ordre internacional de detenció amb una vida en aparença anodina, modesta.

Només en els seus desplaçaments fora de la capital catalana mostrava el poder d’una fortuna amassada llanxa va llanxa ve entre el Marroc i Espanya. En les seves escapades li posava les coses difícils a les forces de seguretat espanyoles, franceses i belgues. Contra el que semblava en el Poble-sec, a Fikri li agraden la festa, el luxe i els cotxassos, i viatjar com un rei... però utilitzant una identitat i una documentació falsa a cada desplaçament, segons constata l’Europol.

El setembre del 2020 la Guàrdia Civil el va detenir en l’operació Dismantle, la que, com el seu nom indica, va desmantellar el clan de Los Castaña. Queia un dels càrtels principals de l’Estret, el dels germans Francisco i Antonio Tejón. Quatre dies abans va tenir la Guàrdia Civil a Amellah a l’abast de la mà: s’havia retirat a un xalet de luxe amb els Tejón i altres convidats a fer una reunió. No només a reunir-se, també a celebrar. Funcionava al màxim un sistema de salts de coca presumptament ideat per Amellah: portar la pols blanca americana també en llanxes africanes.

Però els agents van preferir atrapar-lo amb la resta de les 50 detencions que van practicar el 15 de setembre. Després d’aquest cop, Fikri va posar terra pel mig amb destinació a Barcelona.

«Un marroquí tranquil»

En el 1r 1a del 9 de Blasco de Garay vivia «una família d’àrabs molt tranquils». És com expliquen els veïns sobre els inquilins que dimarts de matinada van rebre la tromba de la Guàrdia Civil. «Sé que eren marroquins però ni a què es dedicaven ni com s’anomenaven», explica una estudiant que viu just a sobre. La finca que amb més interès va vigilar des de l’aire l’helicòpter de l’institut armat durant l’operatiu és un edifici de passat noble convertit en un rusc de persones que no es coneixen: abunden els contractes de lloguer i els universitaris estrangers o nuclis de migrants reagrupats. Com en tantes altres escales del Poble-sec, aquí es va perdre fa anys la necessitat de comportar-se com una comunitat. Aquest veïnat s’assembla poc al lloc en el qual es va criar Joan Manel Serrat. «Ja no sé qui viu aquí», explica amb pena un dels habitants més antics.

Si de qui eren els marroquins del primer a penes en sabien res, llevat que eren discrets, del nom d’Amellah ho ignoraven tot. Per als veïns, descobrir que havien viscut al costat d’un dels narcos més buscats internacionalment ha sigut una sorpresa tan extraordinària com la que s’han emportat els clients de la gelateria Tropicana, en el 48 del carrer Blay.

Dimarts la gelateria va ser objecte del registre més intens dels investigadors de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, amb participació de policies belgues i francesos. Del seu domicili al Tropicana amb prou feines hi ha 50 metres. Des d’aquest racó, molt a prop d’on vivien la resta de lloctinents de l’organització –a càrrec de negocis d’hostaleria que utilitzarien també com a tapadores–, Amellah podia donar ordres sense aixecar sospites, sent a ulls dels seus veïns, «un marroquí tranquil».

En el seu amagatall barceloní es tapava el que podia, llevat de l’imprescindible: el 2 de març va inscriure en el Registre Mercantil, amb el seu nom i dos cognoms, la societat limitada Agharbi BCN, dedicada a «la fabricació i comerç a la menuda de tota classe de gelats». És el Tropicana, que havia començat a operar el 27 de gener.

Notícies relacionades

"Sempre estàs en el punt de mira"

Tot el que implica modificar el DNI

L’UCO investiga el negoci com una tapadora similar a una botiga d’informàtica que va tenir a Màlaga: és igual que anés bé o malament –com els altres locals d’hostaleria a Barcelona– mentre proporcioni una ocupació amb la qual respondre preguntes si l’auraven els Mossos: Fikri, d’ofici gelater.

Però no és costum d’un botiguer utilitzar telèfons encriptats, via satèl·lit. És un dels detalls que continuen oberts de l’operació, amb molt personal desplaçat a Barcelona. A la base de Sant Andreu de la Barca, i en instal·lacions militars de la seva conurbació, han de remuntar-se a la tardor del 17 per recordar semblant concentració de guàrdies. Tants, que alguns s’han hagut de buscar hotel aquests dies.