Un vídeo mostra com van perseguir i van apunyalar el jove marroquí mort a Sant Andreu

La plaça de Can Fabra, una esplanada de ciment davant l’antiga fàbrica tèxtil, era gairebé a mitjanit un formiguer d’adolescents que feien ‘botellon’. A aquesta hora, la Meriem va tornar a trucar al Soulayman. Li va pregar que tornés a casa, que ja era tard, que cada vegada feia més fred. El Soulayman se la va treure de sobre prometent-li que no trigaria. «Mitja hora més». 

La versió de la família 

Cap a la una de la matinada, per motius que els Mossos d’Esquadra continuen investigant, el Soulayman es va trobar enmig d’una baralla. Segons la seva cosina, que exerceix de portaveu de la família i prega que es respecti el seu anonimat per por de represàlies, el que va passar va ser que el Soulayman va intervenir en la discussió acalorada que mantenia una parella dominicana per evitar que l’home agredís la dona i que la situació es va descontrolar –aquesta impressió fa també a l’inici del vídeo que publica aquest diari, quan en algun fotograma s’aprecia el noi amb caçadora negra i texans intentant separar dues persones que es barallen–. La discussió va sumar més i més individus fins a convertir-se en una baralla multitudinària que finalment, quan van sortir les navalles, va acabar enfrontant el Soulayman –desarmat– amb un grup de joves d’origen dominicà que ganivet en mà van anar contra ell. Hi ha més versions sobre com va començar l’esvalot però sobre aquest últim punt hi ha menys discrepàncies.

I, a més, existeix una gravació que mostra el Soulayman intentant salvar la seva vida, llançant-se fins i tot a la font de Can Fabra, per poder escapar-se de diversos homes que el persegueixen, el colpegen i l’apunyalen. No va ser una lluita justa, eren molts contra un. Va rebre diverses ganivetades i alguna va ser fatal. Es va desplomar en un banc pròxim minuts després i, malgrat que els sanitaris del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) van mirar de reanimar-lo i fins i tot van aconseguir traslladar-lo amb vida a l’hospital, va morir cap a les dues de la matinada. 

La Meriem va sentir el timbre de casa poc després. Va creure que era el Soulayman que per fi tornava. Però era algú que venia a donar-li la notícia que havia mort, apunyalat a la festa major de Sant Andreu.

«Justícia per al Soulayman»

Aquest dissabte 11 de desembre, l’Adel, el pare del Soulayman, ha trepitjat per primera vegada la plaça de Can Fabra. Va veure on va començar la discussió en què va participar el seu fill, la font per on va intentar fugir i el banc on va caure rendit. Ha anat repassant aquests punts en silenci. Amb la seva filla de 2 anys, la més petita dels cinc germans, pujada a cavallet sobre les espatlles. Molt a prop, dues tietes del Soulayman, es netejaven els ulls de llàgrimes i lamentaven que sobressin mans per treure el telèfon i gravar el que va passar i no n’hi hagués cap de disposada a intervenir per evitar-ho. Els seus familiars han vingut al lloc dels fets per concentrar-se rere una pancarta que demana justícia per al Soulayman. No exigeixen només que es detingui qui el van envoltar i valent-se de la seva superioritat numèrica i de l’ús d’armes blanques el van matar. També volen que s’aclareixi que el Soulayman no va morir en cap baralla entre bandes perquè el jove no pertanyia a cap banda.

El cas segueix sota secret de sumari i la portaveu de la família només explica que els investigadors dels Mossos han informat que els sospitosos són d’origen dominicà. Segons l’entorn del Soulayman, els sospitosos pengen imatges a les xarxes socials emulant salutacions de bandes llatines, la qual cosa tampoc vol dir que necessàriament formin part d’una banda urbana.

El fred

La cosina del Soulayman no vol que en aquesta notícia aparegui el seu nom perquè creu que els que van matar el seu parent podrien fer-li mal. És un temor estès entre la comunitat marroquina de la víctima. Aquesta tarda no hi havia més d’un centenar de persones per homenatjar-lo i cap era amb el jove quan va ser assassinat. Malgrat que hi ha desenes i desenes de testimonis de què va passar, ningú vol parlar, un escull que alenteix les investigacions policials. 

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

El Soulayman tenia 20 anys i en feia més de quatre que vivia a Espanya. No tenia feina perquè era un immigrant irregular. «Sense papers no podia aconseguir que ningú el contractés», explica la seva cosina, que insisteix a remarcar a continuació que això no significa que es fiqués en embolics. Es passava el dia estudiant català i castellà en cursos gratuïts que ofereix l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. I fa poc va viatjar a Bèlgica, on viu un altre familiar, per buscar feina o un curs de formació. Però de nou la seva situació de sensepapers va impedir que abandonés els llimbs legals que l’envoltaven des que va sortir de Tànger (Marroc) amb 16 anys.

La Meriem, la mare del Soulayman, era l’única que no ha vingut a la manifestació de dol i condemna per la mort del seu fill. No ha vingut perquè no podia, es passa el dia plorant a casa. El fred de la matinada del 28 de novembre amb què va intentar treure-li la idea que sortís de casa no ha desaparegut encara. Continua viu en la falta d’assistència a la concentració d’aquesta tarda, en com d’esquius es mostren els que tenen informació i no s’atreveixen a explicar-la, en les notícies que van donar a entendre que el Soulayman va morir en una baralla entre bandes, com si fos un quinqui.