Comença l’exhumació de la fossa més gran del País Valencià

El cementiri de Paterna (València) ha rendit aquest dissabte homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme, coincidint amb l’inici dels treballs d’exhumació de la fossa 126, la més gran del territori valencià, en la qual s’espera localitzar les restes de 170 persones represaliades.

La consellera de Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, ha assistit a l’acte al costat del director general de Qualitat Democràtica, Iñaki Pérez Rico; el diputat de l’àrea de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius; així com familiars de les víctimes, representants d’associacions de familiars i entitats memorialistes. També ha comptat amb la presència de representants municipals de localitats de procedència de les víctimes com Massamagrell, Llíria, Alcàsser, Xàtiva, Albal, Manises, Oliva i València, entre altres.

L’inici d’aquestes exhumacions constitueix, en paraules de la consellera, un «pas imprescindible per aconseguir un territori lliure de fosses», que no és altra cosa que «un país on la impunitat no torni a imposar-se sobre la dignitat, la decència i la veritat». La intervenció a la fossa 126 del cementiri de Paterna pretén localitzar al voltant de 170 víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista procedents de cinc «saques» dels afusellaments que es van produir entre els mesos d’agost i setembre de 1940.

La Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica ha destinat 447.700 euros als treballs d’investigació, localització, delimitació, exhumació i estudi antropològic a la fossa més gran del territori valencià. Es tracta de la segona intervenció que es realitza en aquesta fossa que ja va ser intervinguda parcialment l’any 2012. Uns treballs que van ser promoguts per les germanes Josefa i Carmen Celda Soler, per exhumar les restes del seu pare, José Celda Beneyto, de Massamagrell que va ser afusellat el 14 de setembre de 1940. Al seu torn, durant aquesta intervenció es van poder enterrar les restes de 42 persones, 38 de les quals eren veïnes de Massamagrell afusellades el mateix dia que José Celda.

«No podem oblidar»

Notícies relacionades

La Generalitat posa límit a la recollida de llentiscle i bruc amb una nova llei

Més de 580.000 vehicles sortiran de Barcelona pel pont del Primer de Maig

«Volem que les famílies puguin fer el seu dol, restablir els vincles més íntims amb el nostre passat, reconstruir una història familiar ocultada pel terror institucionalitzat i per una vergonya imposada», ha remarcat la consellera de Qualitat Democràtica. Pérez Garijo ha afirmat que «no podem oblidar», però sobretot, «no volem oblidar que sota aquest minúscul rectangle de terra jeuen més de 170 persones assassinades a sang freda i que a l’espai que ens envolta se’n van enterrar més de dos mil, durant una matança sistemàtica perpetrada en nom de Déu i de la pàtria».

Pérez Garijo ha lamentat que 81 anys després «encara hi ha qui voldria que no excavem aquesta terra perquè no ho estimen prioritari», una qüestió que la consellera ha considerat «urgent» per restaurar la decència d’un país o fer una mínima reparació quan el temps de la veritable justícia ja va passar amb la desaparició física dels botxins. «Per fi sabem que no van caure en combat o en un bombardeig, ni van morir de malaltia o gana; sabem que una bala perfectament identificable els va travessar i que algú va ordenar que els enterressin sense nom perquè ningú pogués anar a plorar-los o recordar-los».