Els cavalls salvatges corren el risc d’extingir-se a Europa

Protegir la riquesa dels ecosistemes  i la biodiversitat, més enllà de criteris productius o que derivin en un benefici econòmic. Una concepció del medi ambient que cada vegada guanya més terreny en la discussió pública i que entronca amb el projecte que un equip d’investigadors corunyesos va defensar aquest dijous en la Comissió Europea.

La iniciativa europea Life GrazeLIFE, en la qual participen, a més dels experts de la Universitat de la Corunya, equips de vuit països diferents, promou la gestió sostenible del territori mitjançant el pasturatge i l’ús de grans herbívors. Les conclusions de l’equip corunyès denoten la urgència de posar els mitjans per continuar conservant una de les riqueses endèmiques més singulars de Galícia, les ‘bestas’ (cavalls salvatges), davant el seu risc d’extinció. «Hi ha una sèrie d’elements comuns en diferents àrees d’Europa i altres elements singulars. No hi ha altres regions amb la població de cavalls salvatges que tenim aquí, on no hi ha intervenció humana, excepte els curros una vegada a l’any», il·lustra Jaime Fagúndez, integrant de l’equip científic corunyès que componen, a més, Laura Lagos, José Antonio Cortés Vázquez i Flávia Canastra.

Els experts van escollir per al seu estudi els enclavaments de presència majoritària de ‘bestas’ a Galícia, Serra da Groba, al sud de Pontevedra, i la Serra do Xistral, al nord de Lugo. Mantenir aquests ecosistemes únics i singulars és una tasca cada vegada més difícil per als ‘besteiros’ perquè es veuen subjectes a moltes traves. Els investigadors alerten de la possibilitat d’un col·lapse de l’ecosistema en un horitzó pròxim si no es prenen mesures.

La contrapartida, adverteixen, més que no pas rèdit econòmic, aportarà beneficis relacionats amb la cura del medi ambient. «Aquests animals aporten beneficis indirectes quant a la conservació de la biodiversitat, mitigació del canvi climàtic i la disminució del risc d’incendis. Són taxes que no es valoren en termes productius, però que beneficien a tota la societat», explica Fagúndez.

Davant la possibilitat que aquestes rendes mediambientals es puguin veure compromeses en un futur, els investigadors insten a cuidar els productors, que cada vegada són menys. «Hi ha una regressió contínua per diversos factors, alguns de més estructurals, com la despoblació del rural i d’altres que afecten els cavalls, com la implantació de normatives europees, dificultats en el cobrament de compensacions per atacs dels llops que sí que tenen altres tipus de bestiar domèstic...», enumera l’investigador.

L’equip de científics va posar negre sobre blanc totes aquestes conclusions i crides d’atenció en un informe en el qual van intentar imprimir un to «positiu» que donés veu als valors de l’ecosistema en lloc d’alertar de manera catastròfica dels riscos de la seva desaparició. Per protegir aquest patrimoni natural proposen diferents mesures que han d’implicar necessàriament les administracions públiques. «Presentem recomanacions sobre els problemes del dia a dia dels ‘besteiros’. Proposem la definició de les àrees del sistema tradicional de cavalls en llibertat o la limitació de l’augment de la superfície forestal i d’espècies exòtiques com l’eucaliptus, que té un valor natural molt baix», recomana l’investigador.

Notícies relacionades

El PSOE demanarà empara al Suprem per les "mentides" d’Aldama

Aldama intenta implicar Sánchez en les comissions sense proves

Entre altres propostes per assegurar la perdurabilitat d’aquests ecosistemes gairebé únics el grup proposa impulsar el turisme de naturalesa associat als cavalls o que aquests animals puguin estar a la muntanya en llibertat sense necessitat de microxip, tancaments perimetrals per evitar accidents en zones pròximes a les carreteres, sistemes públics d’assegurances a tercers per a cavalls salvatges, pagaments per presència de llops en comptes d’indemnitzacions de danys i ajudes de la Política Agrària Comunitària per criteri de conservació d’hàbitat.

L’objectiu subjacent és il·lustrar sobre l’enorme riquesa que suposa, en diversos nivells, conservar aquests paisatges. «A més del valor ambiental i ecològic, cal reconèixer els seus beneficis des del punt de vista cultural, etnogràfic i de la nostra herència del paisatge i de la cultura agrària de Galícia», recomana Fagúndez.