Mites i veritats dels maçons al segle XXI

«La nostra lògia –una mica com les parròquies del cristianisme– és adogmática, laica, liberal i progressista», explica Sergio Svalina, secretari de la Lògia Hispanoamericana, de la línia continental, amb una seu creixent a Beniparrell. L’apreciació és important, perquè hi ha dos corrents maçònics: l’anglès i el continental. El primer, l’ortodox, encara practica ritus medievals, no accepta dones a les seves files i obliga a creure en Déu. El segon, la liberal, es va desprendre ja fa temps de costums que consideren passats. Sota aquest corrent es va fundar, per exemple, la Gran Lògia Femenina d’Espanya, que reuneix 600 dones maçones.

¿On és l’origen de la maçoneria? ¿Quina és la raó de la seva existència si no és una religió? La llavor de la maçoneria es va plantar en plena edat mitjana (al segle XI), quan es van començar a construir les grans catedrals urbanes d’estil gòtic. «Els constructors, els operaris i els aprenents es reunien en lògies, que en llenguatge arquitectònic significa ‘galeria exterior amb arcs sobre columnes, ensostrada i oberta per un o més costats’, a la mateixa obra. Allà mateix feien plànols a terra i ho feien en secret per no revelar pistes a altres grups de constructors. D’aquí aquest secretisme ancestral», explica Andreu, secretari de la Lògia Lluís Vives. Com la Hispanoamericana, pertany a la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, la que aglutina els maçons liberals. En el bàndol ortodox mana la Gran Lògia d’Espanya. El seu president, el valencià Óscar de Alfonso, ha sigut motiu de polèmica per les seves elevades despeses en viatges finançats per la lògia i per publicar a Instagram fotos ‘atrevides’ per a un col·lectiu, el seu, tan rígid. En una, col·locava dos cocos sobre un ‘germà’ maçó simulant dos pits femenins.

La recerca de la perfecció és el camí que marca, en general, la maçoneria. «Treballem amb al·legories sobre la construcció, en aquest cas d’un temple personal. Diem que polim pedres, com els constructors de les catedrals i castells, al costat de les pedres dels nostres germans», afegeix Svalina sobre la transcendència del comportament amb els altres. «Hi ha dues coses per ressaltar en la maçoneria: la tolerància i les altes normes d’ètica. La maçoneria és una manera de treballar en el perfeccionament de l’individu mitjançant la reflexió, i per progressar cal anar pujant graus. Som una escola de formació, però no som l’únic camí cap a la perfecció», remarquen tots dos. Com el constructor i el seu equip buscaven l’obra perfecta cuidant el material i utilitzant unes bones eines, el maçó busca la construcció d’un ‘jo’ el més perfecte possible, venen a dir. «Quan ve un aprenent nou, li dic: No creguis res que et dic, comprova-ho per tu mateix», afegeix Svalina. La interpretació del cartabó, el compàs, el cisell, el martell, la plomada i les altres eines de la construcció com a mitjans per tallar-se un mateix, explica bona part de què és la maçoneria.

¿Què han de dir els maçons quan se’ls titlla de ser una secta? «És al contrari. Aquí és molt difícil entrar i molt fàcil sortir-ne», sentencia Svalina, un argentí instal·lat a València fa 18 anys.

En la maçoneria caben totes les religions, fins i tot els agnòstics. «Jo, per exemple, soc apateista. Pot ser que hi hagi un Déu, però a mi m’és igual», afirma Svalina abans encendre un cigarret. «En les lògies es parla de tot menys de dues coses: política i religió. I hi ha perfils de tota mena, des de taxistes i paletes fins a metges i arquitectes», afegeix Andreu, catedràtic de Biologia Funcional de la Universitat de València. Aquesta dificultat per entrar en la maçoneria es reflecteix en l’exigent examen que qualsevol ha de superar per ingressar en una lògia. «Preparem 125 preguntes. Amb això se sap tot de l’examinat, perquè hi ha qüestions contradictòries que serveixen per conèixer si la persona menteix o no», expliquen. La temàtica de les preguntes és d’allò més variada. Qüestions de profund calat com l’eutanàsia, la pena de mort o l’avortament, per exemple, poden entrar en el qüestionari per als aspirants a ‘iniciats’. Hi ha una última prova per superar: l’aspirant, amb els ulls tapats, és sotmès a altres preguntes per part de tots els membres de la lògia. ¿Per què a cegues? «Com que no hi veus, estàs descol·locat, nerviós, i això exigeix més concentració». Si tot va bé, en 3 o 4 mesos un es converteix en iniciat.

Blasco Ibáñez va ser un gran maçó. També Voltaire, Benjamin Franklin, Alexander Fleming, Clark Gable, Mozart, Churchill, Oscar Wilde, Ramón y Cajal, Conan Doyle, Henry Ford i Manuel Azaña. I molts altres.

El règim franquista va ficar al mateix sac de ‘persones enemigues de la pàtria’ els comunistes, els jueus i els maçons (el «contuberni judeomaçònic», va dir Franco el setembre de 1975, en el seu discurs de la plaça d’Oriente). Els va atacar amb acarnissament i va buscar el seu extermini. Fins i tot avui se senten veus contra els maçons, presentats a Espanya com una organització secreta i malvada.

La maçoneria, «un pecat»

El 2005, el papa emèrit Benet XVI va dir que la maçoneria «és un pecat». El papa Francesc els ha relacionat amb els «anticlericals i satanistes». «En l’angloesfera els maçons sempre han estat molt ben vistos. Una de les teories de l’odi a Espanya és que Franco, fill i germà de maçons, va intentar entrar-hi i no el van deixar, a part que hi havia maçons republicans (Azaña, per exemple). I a l’Església, una de les potes del règim, no li convenien els lliurepensadors. Hem sigut excomunicats moltes vegades i hi ha qui continua pensant que volem dominar el món», fa broma Scalina.

«A Espanya encara hi ha agressions de la ultradreta. Des que hi ha Vox, no és un bon moment per dir que ets maçó», afegeix. «A més, els maçons no fem proselitisme, això és propi dels anglesos i ho fan amb tota naturalitat. Això sí, si nosaltres veiem algú amb un bon potencial per ser maçó, li obrim la porta uns mil·límetres i esperem a veure si vol entrar», puntualitza Enrique Andreu.

2.500 maçons a Espanya

La maçoneria ha recuperat terreny perdut en les últimes dècades i avui viu una etapa d’estabilitat. Es compten uns 2.500 maçons a Espanya. Dels que pertanyen a la línia anglesa, un 70% són pensionistes britànics que viuen a la Costa Blanca», assenyala Svalina.

Notícies relacionades

Un dels "jardins de marihuana" d’Europa

De narcopisos a narcocases de luxe

Bunyol és, per tradició, una de les grans capitals maçones d’Espanya. Té el seu propi cementiri maçònic, amb 435 tombes amb la seva pròpia simbologia. És el cementiri d’Europa amb més mestres maçons, 42, enterrats d’Europa. ¿Per què Bunyol? La lògia de Los Once Hermanos, fundada el 1891, va guanyar adeptes de tot Espanya i va estar formada per comunistes, llibertaris, republicans, anarquistes i fins i tot catòlics

La imatge és molt distant de l’oferta per les lògies adogmàtiques adaptades a l’actualitat: llocs d’intercanvi i reflexió sobre els reptes del nostre temps, a més del seu caràcter solidari amb diferents oenagés. La Lògia Lluís Vives col·labora, entre altres grups, amb Amics del Carrer, una associació que reparteix menjar entre els sensesostre de València, amb qüestions jurídiques amb els immigrants. «A mi ser maçó m’ha fet més tolerant, més sensible a què m’envolta i més pacient. La paciència és una gran virtut maçònica», explica Svalina. «A mi m’ha fet més extravertit. Em relaciono amb la gent d’una forma més afable, soc menys rígid. Com a professor, abans no acceptava la rèplica d’un alumne en la correcció d’un examen. A més, he après a ser més ordenat en la utilització de la paraula, a escoltar i no interrompre», remarca el catedràtic.