Vigília científica

El volcà de la Palma viu una ‘segona’ erupció després de la seva realimentació

  • El pes del con principal augmenta fins al punt d’obligar el magma a buscar una altra zona per on emergir a la seva cara nord-est

El volcà de la Palma viu una ‘segona’ erupció després de la seva realimentació
5
Es llegeix en minuts

La realimentació actual del volcà de La Palma està sent de tal calibre que sembla estar patint «una segona erupció». És la percepció del vulcanòleg del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) Vicente Soler, que recolza la seva afirmació en què tots els paràmetres estan creixent de nou després d’haver patit una pèrdua d’energia fa tot just un mes. El científic arriba a aquesta conclusió després d’una jornada en què el magma ha tornat a fer acte de presència en un nou lloc, al nord-oest d’on fins ara havia sigut el con d’emissió principal. Aquesta nova boca eruptiva no només està mostrant una activitat digna del principi de l’erupció, sinó que està provocant que el centre emissor principal es debiliti i, en ocasions, quedi totalment apagat.

Aquesta nova reactivació ha anat acompanyada d’un increment dels paràmetres indirectes que mostren com evoluciona l’erupció. La sismicitat ha augmentat. De fet, el dia d’ahir va batre rècords de sismicitat, registrant més de 330 sismes. «És curiós perquè, a més, per primera vegada, hem vist terratrèmols forts que es produeixen alhora a les dues zones de sismicitat diferenciades [a 15 quilòmetres i a més de 30, respectivament]», relata el vulcanòleg. Concretament, ahir es va produir un sisme de magnitud 4,2 a la zona de sismicitat intermèdia i, tan sols tres hores després, es va produir un de 4,8 en la més profunda.

La irrupció dels moviments de terra també ha vingut acompanyada d’una desestabilització del tremor. El comportament actual d’aquest indicador –que mostra el soroll del magma al colpejar les parets fins a sortir a la superfície– és erràtic, similar al que va registrar durant l’octubre i amb una tendència una mica descendent. Finalment, la deformació «continua igual», és a dir, ni decau ni creix. «Es manté en 20 centímetres en l’LP03 i va disminuint a mesura que ens allunyem del focus eruptiu», ressalta Soler. Així, per exemple a l’estació LP04, la deformació actual és d’aproximadament uns 7 centímetres. Junt amb l’augment de l’activitat sísmica també han augmentat els paràmetres geoquímics, que estan íntimament relacionats amb l’activitat del volcà. En aquest cas, les emissions diòxid de sofre (SO2) al plomall ara se situen en valors considerats com a «molt alts» per l’Institut Vulcanològic de les Canàries (Involcan) que inclou en aquest grup qualsevol mesura en un rang de valors d’entre 30.000 i 49.999 tones.

Fins diumenge, els valors es trobaven en un rang alt (entre 1.000 i 29.999 tones). Segons les dades proporcionades abans del 24 de novembre, que inclouen un valor numèric respecte a aquest índex, el volcà només hauria superat aquests dos llindars en el període de més activitat, el 24 i 25 d’octubre, quan va arribar a les 53.600 i 40.800 tones de SO2. De fet, les emissions de diòxid de sofre han sigut de tal calibre que dilluns al matí es van superar els valors límits horaris de concentracions adequades per a la protecció de la salut en l’aire i, des d’aleshores, l’ambient es nota més carregat que en altres ocasions. Aquesta circumstància està afectant especialment la zona sud de l’illa, on van predominar els valors alts de gasos durant la nit. Això ha provocat que s’hagi de tancar l’accés a veïns.

2Això ha provocat que s’hagi de tancar l’accés a veïns.Polsos d’activitat

«Estem veient un comportament caracteritzat per polsos d’activitat», remarca Itahiza Domínguez, sismòleg de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN). Això suposa que el volcà no està contínuament emetent una gran quantitat de materials –com va passar durant el mes d’octubre–, sinó que la seva energia varia depenent de la quantitat de magma que aconsegueixi ascendir per alimentar-lo.

D’aquesta manera, els moments en què l’erupció mostra la seva cara més ferotge es van complementant amb esdeveniments de més calma i repòs. Tot i que aquest comportament és usual en les erupcions històriques, és la primera vegada que els investigadors poden veure-la a temps real. «Tenim constància que en l’erupció de 1585, la de Tacande, va poder passar una cosa semblant», ressenya Soler. I és que aquesta erupció, que va durar 84 dies i és la més llarga registrada històricament a l’‘Isla Bonita’, va tenir diverses fases, incloent-hi una final que va donar lloc al Campanario de Jedey. Es tracta d’un paisatge volcànic coronat per unes grans pedres fonolites que el volcà «va treure al final en un moment en què l’erupció va agafar molta força».

Igual com va deixar entreveure que els volcans podien tenir diverses fases, la història geològica també ha deixat pistes que la possibilitat que sorgeixi una segona boca una mica més llunyana de la principal és alta. No obstant, és la primera vegada que es pot fer un seguiment en directe. «Sabíem que és comú entre les erupcions monogenètiques el fet que aparegui un con secundari, de fet, en aquesta ja estava trigant», explica Domínguez. En aquesta ocasió, el que ha passat «és que el con principal ha adquirit molt pes a causa de la contínua caiguda de piroclastos i, amb la pressió que exerceix, ha canviat el camp d’esforç», insisteix.

Notícies relacionades

Així doncs, quan el magma vol sortir, ho prefereix fer per un lloc on li sigui molt més fàcil emergir. Ara bé, es desconeix durant quant de temps continuarà activa aquesta boca o si sorgiran nous centres d’emissió. «És alguna cosa que mai podem negar o afirmar amb seguretat», admet el sismòleg, que recorda que aquesta possibilitat sempre s’ha inclòs als informes científics del Pevolca.

Amb aquesta nova reactivació, els científics han extremat la seva prudència a l’hora de fer previsions relacionades amb el final per a l’erupció. «Fa unes setmanes crèiem que el volcà s’havia quedat sense energia», recorda Soler. El que creien els investigadors és que primer perdria força, després deixaria d’emetre lava i, en una tercera fase, s’apagaria. «El segon mai va arribar a estar clar i abans de disminuir de manera clara tots els paràmetres, es va reactivar de nou», ressalta el vulcanòleg.