Julià Blanco, investigador: «Ens està costant aconseguir bons fàrmacs per a la Covid-19»

¿Per què s’han dissenyat en un any diferents vacunes contra el coronavirus i, en canvi, no se n’ha aconseguit encara una contra el VIH?. ¿Com funcionen els tractaments per a les dues malalties?. Són algunes de les preguntes que respon l’investigador de l’IrsiCaixa Julià Blanco en conversa amb El Periódico de España. Blanco fa 27 anys que treballa en la investigació d’un virus –el virus de la immunodeficiència humana (VIH)– que, aclareix, és molt diferent del SARS-CoV-2. «En la sida s’ha aconseguit una teràpia excel·lent, no cura la infecció, però funciona molt bé i els malalts tenen una esperança de vida normal en aquests moments, però no en tenim una vacuna. En la Covid-19, hem aconseguit una vacuna de manera molt ràpida, molt efectiva, però el que ens està costant més és tenir bons fàrmacs per controlar el virus».

Doctor en Bioquímica per la Universitat de Barcelona des de 1994, Blanco lidera el grup de Virologia i Immunologia Cel·lular d’IrsiCaixa. Amb motiu del Dia Mundial de la Lluita contra la Sida, que se celebra aquest 1 de desembre, conversa amb aquest diari sobre les complicacions a què s’enfronten els investigadors per aconseguir vèncer la malaltia quaranta anys després dels primers casos descrits.

«L’any 94 no existia teràpia antiretroviral –el tractament de les persones infectades amb el VIH– i la mortalitat va arribar a ser la primera causa mort en persones joves als Estats Units. L’impacte social de la malaltia era altíssim», assenyala l’investigador quan mira enrere cap al moment en què va començar a treballar en una malaltia que, tot i que amb menor impacte als països rics –«pràcticament no se’n parla i no és així, no ens en podem oblidar», precisa– encara existeix i causa estralls a l’Àfrica.

Una bona qualitat de vida

A Espanya, un total de 151.387 persones viuen amb el VIH, segons l’última estimació publicada pel Pla Nacional sobre la Sida. No obstant, puntualitza l’investigador, la seva esperança de vida és alta i la seva qualitat de vida, formidable: «En el VIH, els fàrmacs de què disposem són altament eficaços: el 100% en alguns casos i, a més, la seva administració és molt còmoda. Per via oral, una pastilla al dia».

Res a veure, recorda el doctor, amb aquells primers tractaments antiretrovirals que implicaven «combinacions de pastilles molt complexes». Hi havia pacients que havien de prendre fins a deu fàrmacs al dia. A més, amb efectes secundaris a llarg termini: com la lipodistròfia, un terme mèdic que fa referència a les alteracions en la distribució del greix corporal. «Tot això ha canviat enormement. En aquests moments la teràpia és molt segura, no provoca efectes secundaris i és molt còmoda per al pacient», puntualitza Julià Blanco.

La vacuna, una assignatura pendent

No obstant, l’investigador admet que, malgrat tants anys d’estudi, encara no s’ha aconseguit una vacuna eficaç davant la malaltia. Curiós, admet, quan per al coronavirus, una malaltia nova, ja es compta amb un antigen. El responsable del grup de Virologia i Immunologia Cel·lular d’IrsiCaixa remarca les diferències associades a la biologia de cada virus en un moment en què els països segueixen en alerta davant la nova variant del Covid detectada per primera vegada a Sud-àfrica i que ja s’ha estès per, almenys, 44 països, Espanya inclusivament. L’òmicron, com se l’ha denominat, ha fet saltar les alarmes només un mes abans de Nadal.

El VIH i el SARS-CoV-2, abunda Blanco, són virus molt diferents. «La principal diferència és la variabilitat que té cada virus. En el cas del coronavirus, la variabilitat és limitada i, tot i que sigui limitada, ja ens està donant problemes, per això és el que més ens preocupa en aquests moments».

Quant al VIH, prossegueix, aquesta variabilitat «és encara pitjor i enorme». Això fa que l’aproximació clàssica de les vacunes no funcioni contra el virus. «Per això cal canviar completament la manera de dissenyar aquesta vacuna. Els que s’ha treballat aquests anys és en intentar identificar quines són les regions del VIH que són constants. El virus muta moltíssim, té moltes variants, però ha de tenir regions que siguin constants perquè sinó no seria capaç d’infectar-nos», afegeix l’investigador.

«Això és un problema enormement difícil perquè tot i que vacunem amb la proteïna, els anticossos que es generen no són bons neutralitzants del virus. Hem de modificar les pautes vacunals, dissenyar nous immunògens i noves estratègies per generar aquest tipus d’anticossos», prossegueix. La solució, diu, pot estar cada vegada més a prop: «Hem identificat molt bé aquestes regions i hi ha en curs diferents estudis, però encara no estem en el punt de tenir la vacuna perfecta».

Tecnologia clàssica de vacunes

Si es parla de coronavirus, el bioquímic assegura que s’ha tingut sort perquè la tecnologia clàssica de vacunes «ha funcionat molt bé. Pràcticament totes les persones infectades generen anticossos neutralitzants contra el SARS-CoV-2, una cosa que, aclareix, no passa en el cas del VIH: «Els pacients generen molts anticossos, però no són efectius contra el virus i aquest és el gran problema: la seva extraordinària variabilitat».

Notícies relacionades

Vibra, l’app que posa la cultura al teu abast

La fiscalia investiga una vintena de casos d’abús econòmic d’avis

Quant a les noves pastilles anti-Covid, Julià Blanco indica que són fàrmacs «que tenen bona eficàcia, estan reduint l’hospitalització en pacients lleus, però no són perfectes encara. Hi ha marge de millora per trobar antivirals que siguin més efectius. De moment, cap dels dues –de les farmacèutiques MSD i Pfizer– ha demostrat una eficàcia del 100%. Tampoc les vacunes estan funcionant al 90% en infecció greu», afirma.

De fet, el fàrmac contra la Covid-19 que desenvolupa el laboratori nord-americà Merck-MSD (molnupiravir) és menys eficaç del que es va anunciar fa un mes. Així ho ha confirmat la companyia en una actualització de dades dels 1.433 participants en l’estudi MOVe-OUT sobre el medicament: té una eficàcia del 30% contra l’hospitalització o mort, davant el 50% constatat anteriorment. Precisament aquest dimecres, una altra farmacèutica, en aquest cas la suïssa Roche, presenta a Espanya una nova teràpia davant la malaltia.