Metàstasi del melanoma: descobert el mecanisme que el provoca

 Un equip d’investigadors espanyols ha descobert un mecanisme involucrat en la metàstasi del melanoma –un dels tumors cancerígens de pell més agressius– i un tractament que podria ser eficaç per bloquejar-lo en les seves etapes més inicials, quan hi ha més possibilitats d’aturar-ne la progressió.

Ho han demostrat en models animals científics del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), que han comprovat com es produeix aquest procés crític en l’avenç de la malaltia i com bloquejant-lo es redueix la metàstasi. Els resultats del seu treball apareixen publicats a la revista ‘Nature Cancer’.

Els investigadors del CNIO Héctor Peinado –cap del grup de Microambient i Metàstasi– i Susana García Silva han descrit com es produeix aquest procés: els anomenats exosomes –nanovesícules que expulsen els tumors– viatgen i s’allotgen al gangli sentinella –un gangli limfàtic on es produeix inicialment la metàstasi– i des d’allà preparen a distància l’entorn propici per afavorir la metàstasi.

Bloqueig de la molècula NGFR

Una molècula (anomenada NGFR) dirigeix tot aquest procés, de manera que bloquejar-la redueix notablement les metàstasis en els models animals, segons han comprovat els investigadors, que han assenyalat que aquest bloqueig s’aconsegueix mitjançant una altra molècula (THX-B) que s’està testant per tractar altres patologies, cosa que podria agilitar el seu possible ús també per al tractament de tumors.

Héctor Peinado ha detallat que la molècula amb què han aconseguit frenar la metàstasi en els ratolins ja s’està provant en models preclínics –també amb animals– per al tractament de les retinopaties diabètiques –una complicació de la diabetis que afecta la vista– i ha informat que el seu equip ja ha patentat la seva utilització en oncologia.

«Estem desenvolupant el seu ús en el melanoma i valorant la seva eficiència i la farmacodinàmica en models preclínics del ratolí», ha explicat l’investigador, que ha apuntat que treballen amb l’objectiu que s’autoritzi la utilització de la molècula THX-B en oncologia perquè es pugui combinar amb altres teràpies actuals.

¿Altres tipus de càncer?

¿Però podria aquesta molècula ser igualment eficaç per intentar aturar la metàstasi en altres tipus de càncer? L’investigador ha assegurat que sí, perquè hi ha diversos tipus de tumors en els quals se sobreexpressen les molècules NGFR, de manera que també se’ls podria aplicar l’ús d’aquest inhibidor.

Saber com els tumors són capaços de manipular el seu exterior per poder avançar és una de les grans qüestions a les quals l’equip de Peinado vol donar resposta, ha remarcat el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques, que ha recordat que durant dècades els científics s’han centrat a estudiar el comportament intrínsec dels tumors per combatre’ls, però no en tot el que els envolta.

El risc del melanoma

A diferència d’altres càncers de pell, el melanoma és un dels tumors més agressius i pot derivar en metàstasi des de l’inici, quan la lesió és encara molt petita i, com que no existeixen marcadors primerencs ni predicció de la malaltia, són especialment rellevants –ha destacat el CNIO– els nous tractaments i el diagnòstic primerenc i precís per millorar el pronòstic dels pacients.

Aquest centre d’investigació ha precisat que la metàstasi és responsable del 90% de les morts per càncer i que en la majoria dels casos es detecta massa tard.

Exosomes

Els exosomes van ser descoberts fa més de 30 anys però no han sigut estudiats en profunditat fins fa poc. Héctor Peinado va descobrir en un laboratori dels Estats Units el 2012 com les cèl·lules tumorals alliberen els exosomes i transfereixen informació biològica al microambient que els envolta per educar-lo i afavorir la metàstasi, fins i tot abans que les cèl·lules tumorals viatgin per l’organisme.

Com en altres tipus de tumors, les cèl·lules del melanoma viatgen i s’expandeixen per l’organisme principalment a través de la circulació sanguínia i del sistema limfàtic.

Notícies relacionades

Mor als 89 anys José María Cruz Novillo, el dissenyador dels logos més emblemàtics d’Espanya

Alatxa, gamba blanca o cranc blau: el canvi climàtic al nostre plat

Un cop comprovat en els models animals el paper que exerceix la molècula NGFR en aquest procés i com l’inhibidor THX-B atura la metàstasi, els investigadors consideren que s’obre la via per a un possible nou tractament per combatre-la, un tractament –ha destacat el CNIO– que es convertiria en un dels primers per fer front a la metàstasi en les seves etapes més inicials.

La investigació ha sigut finançada, entre d’altres, pel Ministeri de Ciència, el Fons Europeu per al Desenvolupament Regional, l’Associació Espanyola Contra el Càncer, la Fundació Ramón Areces, la Fundació ‘La Caixa’, la Comunitat de Madrid, el National Institutes of Health dels EUA, el consorci nord-americà Starr Cancer, la també nord-americana Melanoma Research Alliance i la Fundació Feldstein.