El sexe fa malbé les dunes de Maspalomas

És de sobres conegut que les dunes de Maspalomas són un punt habitual de cruising, sexe casual entre estranys a l’aire lliure, principalment turistes que passen uns dies a Gran Canària. El que no se sabia fins ara és que la combinació de sorra, sol, mar i sexe amb estranys està sent letal per a la conservació del sistema dunar del municipi de San Bartolomé de Tirajana, al sud de Gran Canària, que va trigar uns quants segles a formar-se i que probablement va sorgir d’un tsunami.

Una investigació de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria (ULPGC) i la Flinders University d’Austràlia, publicada a la revista científica ‘Science Direct’ i replicada a ‘The Conversation’, analitza l’impacte ambiental del cruising sobre les dunes de Maspalomas, el camp de dunes protegit de Gran Canària que constitueix un dels principals reclams turístics de l’illa. La conclusió a la qual arriba és que cal establir mesures de protecció i gestió ambiental perquè l’activitat sexual «posa en perill el gaudi d’aquests ecosistemes per a les generacions futures».

Els científics van identificar 298 punts de trobada sexual, en què van apreciar el que anomenen «taques sexuals», que es concreten en danys en la vegetació existent, així com presència d’escombraries. Quant a les escombraries, detallen que van trobar fins a 18 tipus de rebutjos, que van des de burilles de cigarros fins a excrements, passant per paper i tovalloletes higièniques, condons, pells de fruita i llaunes. De tot això, dedueixen que «les activitats desenvolupades en aquests punts sexuals impacten directament a les dunes i en vuit espècies de plantes natives, tres de les quals són endèmiques».

Aquest és el primer estudi que es realitza sobre l’impacte del ‘cruising’ al Parc Natural Especial Dunes de Maspalomas, on l’activitat està tipificada com a «il·legal» i, malgrat això, remarquen els investigadors, «passa amb regularitat». Ja en la introducció, els científics remarquen que no hi ha en el seu treball «intenció de criticar les accions d’alguns membres de la comunitat LGTBI», sinó l’afany de conservar les dunes.

Notícies relacionades

Catalunya comptarà amb 60 jutges més en els pròxims tres anys

¿Qui era la mare del nou Papa, Lleó XIV? Així era Mildred Martínez

A través d’aquest treball, els investigadors van mirar de relacionar les característiques mediambientals dels llocs de trobada sexual, així com de definir la seva distribució espacial en el camp de dunes de San Bartolomé de Tirajana i respecte als camins autoritzats dins de la zona protegida. A partir de les dades obtingudes, van observar que com més gran és el punt de trobada sexual, més persones l’han utilitzat. Aquests punts de més ús són majoritàriament àrees baixes cobertes de vegetació i, a més, s’hi aprecia més quantitat de rebutjos.

La investigació és una col·laboració entre el grup de Geografia Física i Medi Ambient, de l’Institut d’Oceanografia i Canvi Climàtic de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria, unitat associada al CSIC, i el laboratori de Beach and Dune Systems (BEADS), de la Facultat de Ciències i Enginyeria de la Flinders University d’Austràlia. Firmen l’estudi els investigadors Leví García Romero, Carolina Peña Alonso, Patrick A. Hesp, Antonio I. Hernández Cordero i Luis Hernández Calvento.