Els ortopedes celebren l’exempció del copagament a les pròtesis

La Federació Espanyola d’Ortesistes Protetistes (FEDOP) aplaudeix la mesura anunciada pel Ministeri de Sanitat sobre l’exempció del copagament ortoprotètic per als col·lectius més desfavorits. Una iniciativa que, indiquen des del sector, feia temps que reclamaven i que és molt beneficiosa. «Era injust», assenyalen des de l’entitat a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA. A més, aprofiten per queixar-se de l’impacte de la pandèmia al sector: l’augment de costos de matèries primeres per a la fabricació de productes, que van des de les pròtesis ortopèdiques fins a bastons, caminadors o crosses.

Aquesta mateixa setmana, la ministra de Sanitat, Carolina Darias, portava al Consell de Ministres la nova llei d’equitat, universalitat i cohesió del Sistema Nacional de Salut (SNS). Una normativa que, entre altres aspectes, persegueix evitar la incorporació de nous copagaments sanitaris, com ja succeeix amb els establerts per als medicaments, en prestacions que fins ara no estan imposats, com el transport sanitari no urgent o els productes ortoprotètics.

Aquesta mesura se suma a la que va entrar en vigor a principis del 2021 relativa, com s’ha dit, a l’ampliació de col·lectius exempts de pagar fàrmacs, una iniciativa que beneficia prop de sis milions de persones, entre d’altres, les famílies de menors amb discapacitat –més de 112.000 persones a Espanya– o els pensionistes amb rendes més baixes. És a dir, els col·lectius més desfavorits.

Productes d’ampli consum

L’eliminació progressiva dels copagaments és un dels compromisos adquirits pel departament que dirigeix Darias. Ara, Sanitat va un pas més enllà. Segons explica a aquest diari Pedro Alonso, responsable de Gestió de la FEDOP, el 2012, el Govern va fixar les bases per establir els imports màxims de finançament en ortopròtesis. Abans, cada comunitat autònoma establia el seu propi catàleg de prestacions, cosa que donava lloc a importants diferències.

En relació amb la nova mesura anunciada per l’Executiu, Alonso diferencia entre les pròtesis –com les que substitueixen un membre quan, per exemple, hi ha amputació– i els productes que s’inclouen sota el paraigua d’ortesis, que són d’ús extern, no implantables, i que es destinen a modificar les condicions funcionals del sistema neuromuscular o de l’esquelet. Una sèrie de dispositius que ajuden en la funció d’un membre del cos: caminadors, collars, bastons, crosses, calçat ortopèdic...

Productes sanitaris, assenyala, d’«ampli consum», el cost dels quals, en el cas de les persones amb les rendes més baixes, suposa un problema. N’esmenta un exemple: una faixa ortopèdica senzilla pot costar uns 60 euros i l’aportació del pacient que l’adquireix pot ser de la meitat del preu. Per tant, reitera, que les persones més vulnerables tinguessin accés a aquests productes sanitaris –és a dir que se’ls eximeixi del copagament– era de justícia i una mesura que l’entitat estatal –que representa gairebé 500 ortopèdies i 54 fabricants i distribuïdors– feia temps que reclamava. Des de la federació la consideren «molt positiva».

Importants màxims de finançament

A més, assenyala Alonso, la nova llei busca l’homogeneïtat de les prestacions en totes les comunitats autònomes, una cosa que és més complicada, admet. Així, detalla, l’actualització de la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut en la prestació ortoprotètica, del 2020, que posava al dia un catàleg vigent durant dècades, incorporava una prestació més igualada per a tots els usuaris amb uns imports màxims de finançament.

Des d’aleshores, prossegueix el dirigent de la FEDOP, les regions poden millorar aquest catàleg de productes de què es beneficien fins a quatre milions de persones a Espanya. Així, en algunes, com Andalusia, inclouen el finançament de plantilles ortopèdiques i d’altres, com el País Valencià, els cascos cranials per a nadons amb malformacions.

No obstant, en altres regions, aquest tipus de productes no hi estan inclosos. Els preus, explica, els fixa el Ministeri de Sanitat, però també entre comunitats hi ha diferències en les formes de pagament. En unes, és l’ortopèdia la que presenta la factura al sistema de salut. En d’altres, és el pacient el que va a l’ortopèdia, compra el producte, el paga i, amb la seva factura, sol·licita el reintegrament de despeses. En el cas de les ortopèdies que passen l’import a les administracions autonòmiques, hi ha comunitats que registren «seriosos problemes» perquè el pagament es realitza amb «enormes retards», denuncia la federació.

Advoquen per la lliure competència

«El que no s’ha de confondre és l’aportació de l’usuari, que és copagament, amb el que al sector s’anomena col·loquialment millora», assenyala Alonso. La federació que representa advoca per aplicar els principis de la llei de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris, que es refereix a un preu de referència i no a un preu final, és a dir, que la Seguretat Social financi segons les seves possibilitats, però que no estableixi un preu, ja que aquest, opinen, hauria de ser el resultant de la lliure competència al mercat de les empreses d’ortopèdia.

«Hi ha comunitats autònomes que tenen problema a admetre aquesta millora. I en això consisteix l’equitat, a atendre la necessitat de cada pacient», afegeix el representant de la FEDOP. En la mateixa línia, la federació posa sobre la taula «el greu problema» a què s’enfronten les ortopèdies a causa de l’augment del preu de les matèries primeres i els transports. Consideren que el nou catàleg que va publicar el ministeri pretenia donar millors prestacions i qualitats; no obstant, els imports màxims de finançament establerts s’han quedat obsolets després de la pandèmia i l’augment de costos.

L’impacte del coronavirus

Des de la federació remarquen que la crisi del coronavirus ha suposat un «enorme augment» de costos de determinades matèries primeres habituals als productes ortoprotètics i que els preus continuen la seva escalada sense previsió que tornin a nivells anteriors a la pandèmia. Afecten materials necessaris en l’ortopèdia: metalls, components electrònics i, en especial, plàstics i embalatges, per la frenada que ha patit la seva producció i el canvi de comportament del mercat l’últim any.

Notícies relacionades

La infecció per covid en l’embaràs augmenta els casos de retards cognitius

La prova de foc de les madrastres

Segons la FEDOP, s’està produint una insuficiència en els proveïments per a la fabricació d’aquests productes sanitaris, a més de clíniques o hospitals. L’entitat explica que tots els distribuïdors de productes ortoprotètics reben molta menys quantitat de matèries primeres de la que sol·liciten. Aquesta carestia ha provocat una dràstica pujada en els preus d’entre un 80% i un 160%. A més, els costos dels nolis i el transport (tant marítim, aeri i terrestre) també s’han vist disparats en els últims mesos, i han arribat a quadruplicar els preus, adverteix l’entitat.

Uns costos que, asseguren, assumeixen de forma directa les empreses de fabricants i distribuïdors i, de forma indirecta, els mateixos establiments, que veuen augmentats els preus dels productes, mentre s’esforcen a continuar al mercat amb un reduït marge comercial, posant en risc la seva viabilitat com a empreses i, asseguren, sense repercutir aquestes pujades en els clients finals.