Sentència de l’Audiència de Barcelona

Condemnen a la presó l’«estafador de dones» per una altra estafa de 43.000 euros

La sentència considera que Albert Cavallé va enganyar la seva exnòvia durant diversos mesos el 2016 per obtenir diners mitjançant préstecs, operacions a crèdit o apoderar-se dels seus béns.

Condemnen a la presó l’«estafador de dones» per una altra estafa de 43.000 euros
3
Es llegeix en minuts

L’Audiència de Barcelona ha condemnat a tres anys i mig de presó l’«estafador de dones» per haver estafat una exparella, que va contraure un deute de 43.000 euros per ell, al considerar que el seu «veritable propòsit va ser guanyar-se la seva estima per obtenir a la seva costa el benefici econòmic més gran». En la seva sentència, l’Audiència considera Albert Cavallé culpable d’un delicte continuat d’estafa i li imposa el pagament d’una indemnització de 70.000 euros a la seva exnòvia, a qui va enganyar durant diversos mesos el 2016 per obtenir diners mitjançant préstecs, operacions a crèdit o apoderar-se dels seus béns.

Albert C. ha sigut denunciat per almenys 25 dones a qui hauria seduït per obtenir rèdit econòmic –el mes de maig passat va ser detingut per haver estafat presumptament 70.000 euros a una persona que pateix esclerosi múltiple– i ja compta amb condemnes per estafa, tot i que en altres casos ha acabat absolt.

La sala així ho ha decidit davant «la maquinació enganyosa ordida i plasmada en la creació d’una aparença de relació sentimental» que atribueix a l’acusat, així com pels 60.000 euros que va defraudar a la víctima i la posterior afectació psicològica que aquesta va patir. Els fets es remunten a desembre del 2015, quan el condemnat va iniciar una relació sentimental amb una dona amb el «veritable propòsit» de «guanyar-se la seva estima per a obtenir a la seva costa el benefici econòmic més gran possible».

«Conducta pròpia d’estafador a l’ús»

«En cap moment Albert C. O. va tenir intenció de mantenir una relació afectiva de caràcter sentimental amb la víctima. El seu únic propòsit al fer-ho veure va ser el d’enriquir-se a la seva costa», afirma la sala, per a la qual l’acusat «va desplegar la conducta pròpia de l’estafador a l’ús». «La posada en escena pròpia de les estafes comeses, en aquest cas es va concretar en crear una aparença de relació», apunta la sentència.

L’Audiència remarca que per a la víctima «la relació anava seriosament», mentre que per al condemnat «des del moment del seu inici, no va tenir cap altre objecte que el d’escurar el patrimoni d’aquella en el seu propi benefici» mitjançant la «trama o enganyifa ordida». «Concloem que la conducta de l’acusat va conformar l’engany bastant, sense que pugui exigir-se a la víctima que hauria d’haver estat més atenta al veritable propòsit que va perseguir l’acusat a l’entaular la relació amb ella», apunta.

Notícies relacionades

El tribunal dona així per provat que l’«estafador de dones» va aconseguir que la víctima firmés diversos préstecs per ajudar-lo per la seva suposada mala situació econòmica al·legant que l’empresa familiar del seu pare es trobava embargada, per la qual cosa no podia disposar dels diners dels comptes. La víctima, «en la creença que el que li deia Albert era cert, va subscriure o va firmar diferents préstecs confiant que li tornaria les quantitats prestades», afegeix la sentència.

A més, l’acusat, «amb la mateixa finalitat d’obtenir un lucre econòmic per a ell» també va fer ús de la documentació de la seva exnòvia «sense el seu consentiment» i va realitzar diverses operacions econòmiques a través de pàgines web, com préstecs a nom d’ella, aportant còpia del seu DNI i les seves dades personals. L’acusat es va apoderar fins i tot de diversos béns de la dona, com el seu cotxe, un Jeep Cherokee, el seu mòbil –que va arribar a vendre–, un ordinador o una televisió.