Tres quilòmetres de col·lapse ecològic: les espècies més afectades per l’erupció del volcà

«Quan va començar l’erupció vam intentar veure com estan afectant les colades volcàniques a tota la biodiversitat de l’espai que està sent ocupat pel magma. El que hem fet és anar per davant de la lava, a la banda que ocupa els primers 200 metres des del front, per inventariar tots els animals i plantes que hi havia allà. La informació que tenim ja és història, però podem arribar a plasmar-la en un document científic i estudiar-la», va indicar Nogales.

Una vegada que la lava va arribar al mar, els investigadors han continuat traient tota la informació possible als 200 metres dels flancs laterals de la colada, i a nivell del cràter, on no es pot treballar a tan poca distància pels perills que comporta l’explosivitat de l’erupció, realitzen els estudis a un quilòmetre, el límit marcat pel Pevolca.

Tenint en compte que el cràter ha sorgit a 900 metres a nivell del mar, coincidint amb l’àrea ecològica de la pineda canària, aquest és l’hàbitat més perjudicat de tots, segons explica l’investigador del CSIC. «Quan entres a la pineda fa la sensació que tornes a un món gris i negre, com el de les antigues televisions, és un paisatge fantasmagòric, com si s’hagués produït una explosió nuclear. No ha quedat pràcticament res, els arbres estan perdent acícules, les fulles es tornen groguenques i cauen. Hi ha un ecosistema molt afectat a tres quilòmetres de distància del cràter a aquesta altitud de 900 metres, però quan t’allunyes del cràter, les parts de les colades estan en més bon estat», informa l’expert.

Els biòlegs no només fan inventari de la flora i la fauna, sinó que també intenten veure el comportament dels animals en funció de la disponibilitat de l’aliment que queda després de la destrucció del volcà. «La biodiversitat s’ha vist bastant afectada, sobretot en les últimes dues setmanes, perquè l’explosió de cendra fina ha sigut molt nociva, les plantes s’han assecat, han perdut moltes fulles i això farà que els animals herbívors –insectes, mamífers i aus–, ho tinguin molt més difícil per sobreviure». El coordinador del CSIC a les Canàries apunta que, si els primers consumidors de plantes marxen de l’àrea o moren, com passa amb els llangardaixos, «els depredadors que s’alimenten tampoc obtenen aliments i hi ha una espècie de col·lapse ecològic important, en les àrees més a prop del cràter».

La zona sud és la més afectada des del punt de vista de la biodiversitat per les cendres que expulsa el volcà, perquè els vents alisis que arriben des del nord-est les mou cap al sud-oest. «Les tones i tones de cendres volcàniques que expulsa l’erupció són igual de perjudicials que la lava i la calor que desprèn. Això afecta molt el sud pels vents alisis, allà la biodiversitat està patint amb molta diferència, no és el mateix viure al nord que al sud. Afortunadament, els Llanos de Aridane estan al nord i bastant fora de perill dels gasos del volcà la majoria dels dies.»

Terreny pobre

Pel que fa a això, Manuel Nogales assenyala que l’afecció més greu del volcà des del punt de vista ecològic es produeix en una àrea pobra en biodiversitat, perquè és una zona on les erupcions han sigut històricament freqüents. «Des del segle XV fins a l’actualitat s’han descrit molts volcans a Cumbre Vieja, la zona està sotmesa a un vulcanisme intens i la biodiversitat tarda molts anys a assentar-se i desenvolupar-se. Per tant, no hi ha hagut greus problemes perquè parlem d’un terreny més aviat pobre pel que fa a l’ecosistema, tal com marca la seva naturalesa volcànica».

De les espècies vegetals en perill, la que més preocupa és la cigronera canària –Cicer canariensis–, un endemisme de La Palma i Tenerife que figura al Catàleg Canari d’Espècies Protegides, en la categoria d’espècie d’interès per als ecosistemes canaris. Els biòlegs s’han trobat amb una població bastant carregada de cendres, de manera que es dubta que puguin sobreviure. No obstant, aquesta és la població més al sud que es coneix, perquè és una planta endèmica que també viu al nord i a la part central de La Palma i Tenerife. «Aquesta és la planta que ens preocupa més, la resta són comunes (vinagrera, eufòrbia, cardons...). El pi canari també està afectat, però confio en aquesta planta, que és duríssima, està ben adaptada al foc i als volcans i segurament tirarà endavant, recuperarem moltes hectàrees de pineda».

Notícies relacionades

Volcà de La Palma | Última hora en DIRECTE

¿Canonades contra volcans?

També preocupa el destí d’una espècie que no ha sigut descrita encara per a la ciència, una mostassa del gènere parolinia, que es dirà Parolinia aridanae i que serà descrita pel botànic Arnoldo Santos. Es tracta d’una planta amb poc més de 300 exemplars que de moment «està a bastanta distància del con volcànic, per això en principi pensem que està fora de perill».

Respecte a la fauna, a les pinedes, crida l’atenció la desaparició dels pinsans vulgars, un ocell més petit que el pinsà blau de Gran Canària. «Vull pensar que s’han desplaçat perquè no hem trobat animals morts, deuen ser en altres zones». I a nivell del matoll termòfil, que és més a baix que la pineda, s’observa una densitat alta de xoriguers. «A mesura que ha anat passant el temps i que els llangardaixos han anat desapareixent, perquè és el grup que més ha patit en aquesta zona, els xoriguers s’han anat readaptant a intentar capturar aus de mida petita». També es tem que algunes colònies de baldrigues a la costa hagin desaparegut, sepultades per la lava. «Les colades, a més, van caure en un moment en què a les cries de baldrigues els faltaven uns 15 o 20 dies per sortir dels nius i anar-se’n a volar a l’oceà, i probablement hi va haver animals que devien morir sota les colades», va concloure l’investigador Manuel Nogales.