L’Iván, el metge catequista expulsat de l’Església per drag-queen: «Has perdut la teva llum»

La web d’una parròquia madrilenya va rebre una tarda un correu anònim. El remitent era el pare d’un dels infants que assistien a catequesi. A l’escrit advertia el que acabava de descobrir: «Hi ha un dels catequistes d’aquesta parròquia que no pot continuar tenint contacte amb els nostres fills. He descobert que en realitat és un travesti que a les nits fa espectacles en un local de Chueca. Això és una cosa totalment immoral per als nostres petits».

Aquest va ser el final de la relació del protagonista d’aquesta història amb l’Església. El punt d’inflexió que li va posar, com ell afirma, «les maletes al carrer». Pel seu nom, Iván Solar, no el coneixeran. Pel seu nom artístic, Killer Queen, potser a algun li soni. És una de les estrelles del ‘talent show’ ‘Drag Race’, un format nord-americà que està triomfant al nostre país i que acaba de concloure la primera temporada. Ara, finalitzada l’emissió, els seus protagonistes estan de gira per Espanya amb un espectacle anomenat ‘El Gran Hotel de las Reinas’.

‘Les reines’ són les ‘drags’ protagonistes de l’espectacle i totes tenen històries de superació i/o discriminació. És el cas d’Iván Solar, un metge de família de Moratalaz de 32 anys. Des de la infància, la seva vida va estar lligada a l’església del seu barri. Primer participant en les activitats parroquials i després impartint catequesi.

«Per a mi l’església era la meva segona casa. De fet, jo no provinc de família religiosa. Vaig ser jo el que va arrossegar la meva família. Vaig ser jo el primer a ingressar a la parròquia, a anar a missa els diumenges i a formar part dels campaments i grups de convivències. Com que a casa sempre van voler el millor per a mi i veure’m feliç, van començar ells també a assistir a l’església», explica a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA en una entrevista al saló de casa seva.

Disfressat des de petit

L’idil·li de l’Iván amb el transformisme va començar de ben petit: «La meva primera disfressa de Carnaval va ser de bruixa. Jo tenia dos anys. A partir d’allà, jugava a casa amb la meva àvia a les princeses de Disney. Ella era la que em deixava els vestits de les meves tietes i els postissos. Li deia als meus pares que si jo era feliç disfressant-me, per què no ho podíem fer», recorda. Una afició que va portar mig en secret i que va tornar a aflorar quan va ingressar a la universitat.

«La meva primera vocació va ser ser granger, perquè en la meva infància m’havien comprat la granja de Pin i Pon. Sempre vaig ser un alumne molt aplicat a qui li encantava la biologia. D’allà vaig decidir que seria bona idea estudiar Medicina. I va ser a les festes universitàries amb els meus companys, a segon de carrera, quan vam començar a organitzar festes de disfresses. Jo sempre anava caracteritzat d’algun personatge femení», rememora.

Li va començar a trobar el gust a allò de disfressar-se i representar papers, per això va decidir apuntar-se a classes de teatre. «Una vegada vam organitzar el musical ‘We will rock you’, de Queen. La directora em va proposar que fes el paper de Killer Queen, que era la ‘malvada dolentíssima’ de l’obra. Vaig acceptar la proposta i em va encantar». Va ser allà quan es va adonar que allò del transformisme es convertiria en un dels pilars de la seva vida.

Sempre a l’església

Els seus altres pilars van ser la seva família... i la parròquia del barri. L’Iván va començar a assistir a l’església quan encara era un nen. «Aquell lloc era per a mi un recés de pau. Un oasi en què ningú em jutjava ni es ficaven amb mi. Allà estava fora de perill del ‘bullying’ a què em sotmetien a l’escola. Primer m’atacaven pel sobrepès i després per la condició sexual, que ni jo mateix tenia encara gaire clara», recorda.

L’Iván va fer la comunió i va seguir a l’església durant tota l’adolescència. Es va confirmar amb 18 anys i va ser llavors quan va començar a exercir de catequista: «Jo també volia seguir l’exemple dels meus monitors, que era el que havia vist sempre. L’estiu que vaig fer 18 anys ja vaig portar un grup de nens al campament d’estiu. I després ja vaig passar a impartir i coordinar grups de catequesis. Per a mi, el més important era educar aquells infants en valors».

Aleshores estava totalment integrat a la vida de la parròquia: «Havia muntat un grup molt sa d’amics. El missatge cristià, a més, no tenia res de dolent. Al contrari. Parlava d’estimar el proïsme, de fer el bé. I aquesta va ser la filosofia que jo vaig voler traslladar des de sempre als infants. Jo em sentia molt bé en aquell entorn, no hi havia res hostil cap a mi».

Paral·lelament, la seva activitat com a transformista es feia cada vegada més notòria. S’havia consolidat en el paper de Killer Queen i va adaptar aquest nom per a les seves actuacions. De disfressar-se en festes universitàries va passar a convertir-ho en un hàbit i va començar a participar en uns concursos de ‘drag-queen’ que se celebraven a Chueca. Allà va ser identificat per aquest pare anònim que es va encarregar de posar en coneixement d’aquells fets els responsables parroquials.

El correu anònim

La seva relació idíl·lica amb la parròquia, el nom de la qual no vol recordar, va començar a esquerdar-se aquella negra tarda del 2015 en què va arribar el correu anònim. «Mai vam saber qui l’havia escrit. Podria haver sigut qualsevol dels pares que van començar a afegir-se a aquest corrent. A mi, directament, mai em van dir res. Ningú va venir a preguntar-me què era el que feia quan em disfressava ni per què ho feia. Tot ho van portar a la meva esquena i jo m’anava assabentant que tal o tal altre havia dit això o això altre».

Aquella família de què s’enorgullia des de petit començava a fer-li el buit. La sensació de mòbing anava en augment, precisament en aquell oasi que el va mantenir sa i estalvi del ‘bullying’ quan era un nen. «M’anava arribant que cada vegada més gent de la parròquia s’anava posicionant amb l’autor d’aquest correu. Des dels pares dels nens fins a les altes esferes de l’església. I un bon dia, ja atabalat, vaig decidir parar-h».

Aquell enfrontament final va tenir lloc en una de les sales de reunions de la parròquia, la mateixa en quèse solien fer les reunions quinzenals entre catequistes. D’una banda, tots els seus detractors, els que el volien fora del contacte amb els nens. Molts pares i fins i tot el rector, «que era una persona en què jo vaig confiar sempre molt perquè era algú obert, tolerant i progressista, però que després es va posicionar contra mi». De l’altre bàndol: «Tots els meus amics de la parròquia, perquè encara hi havia molts dels meus companys que continuaven recolzant-me. Els vaig avisar perquè estiguessin amb mi en aquell moment».

Va ser en aquella reunió quan es va haver d’enfrontar als prejudicis d’aquelles persones: «Em preguntaven per què havia fet això i em van arribar a dir que no podia seguir allà. «Has perdut la teva llum», em van dir. Hi havia gent que ni tan sols tenia relació amb mi, però es van posar a explicar que des de feia uns mesos jo estava diferent amb ells. Jo no m’ho podia creure. El meu amic i jo ens vam passar tota la reunió donant-nos copets amb el peu per sota de la taula, perquè no ens podíem creure el que estàvem escoltant».

«Jesús estaria amb nosaltres»

Vist el panorama, va ser el mateix Iván el que va decidir tocar el dos: «No puc dir que em van fer fora, però sí que em van posar les maletes al carrer. A partir d’allà vaig deixar totalment la meva relació amb l’església. Em fa mal encara, perquè jo era creient i perquè aquella parròquia ha sigut un pilar molt important de la meva vida. Em fa mal per mi i per la meva família, que va començar a anar a missa per mi i de sobte es van trobar amb aquesta situació».

L’Iván ja no vol saber res de l’Església. Assegura que ja ni tan sols és creient, però continua sostenint: «El que posa a la Bíblia és “estimaràs el proïsme com a tu mateix”, però enlloc posa un asterisc on digui “llegeix aquí les excepcions”. No hi ha excepcions. Estimaràs el proïsme és a tothom per igual».

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Incideix que l’Església està involucionant. «He vist sacerdots joves que són molt més radicals que els veterans. Són els mateixos que es posen les mans al capdavant quan el papa Francesc diu una cosa que no els convé i diuen que és Satanàs. No s’adonen que l’Església ha de ser per a tothom. A la pel·lícula ‘Sister Act’ la gent comença a anar a l’església quan comencen a cantar gòspel i fer celebracions. Seguim amb aquest dit moral de l’Església que ha de desaparèixer».

L’Iván no ha tornat a parlar amb aquelles persones que el van expulsar del seu paradís. «Ni ganes. Encara bo que vaig seguir amb el meu personatge de Killer Queen, amb el qual continuo transmetent un missatge de pau, d’amor i d’igualtat. El mateix que quan era catequista, però amb una perruca». Ara és una estrella internacional del món ‘drag’, la seva família el continua recolzant i aquest món s’ha convertit en el seu pilar més sòlid. Però continua tenint un missatge clar per a l’Església catòlica: «Si Jesucrist tornés a néixer en l’actualitat, ¿amb qui es relacionaria? Jo no tinc dubte que estaria del bàndol de la dona repudiada per ser mare soltera i de la que vol avortar. Aniria amb els malalts terminals que demanen l’eutanàsia, amb els pobres, amb les prostitutes i el col·lectiu LGTBI. ¿I saps qui serien els fariseus? L’actual Església».