Erupció a La Palma

Quan la fe apaga volcans

  • Les lletanies s’han repetit al llarg de segles en ocasió de fams, sequeres, plagues de llagosta, epidèmies, pluges...

Quan la fe apaga volcans

LP/DLP

6
Es llegeix en minuts

En uns temps on la ciència sembla haver-se convertit en la nova religió, i més enllà del vol continu de drons, del monitoratge al segon, el seguiment via satèl·lit de l’erupció i aquesta legió de vulcanòlegs, sismòlegs, geòlegs, etc. al peu de les colades, el 19 de setembre, quan feia un mes des que va rebentar el volcà a Cumbre Vieja, les imatges de les mares de Déu de Las Nieves, El Pino i Las Angustias acollien als seus respectius temples una missa rogativa pel cessament del desolador fenomen natural, a la qual van seguir unes breus processons. «Demanem al Senyor que apaivagui aquest volcà perquè no faci més mal, doni fortalesa i ens impulsi a cada un en el compromís per minimitzar-ne els efectes», proclamava en la seva homilia el bisbe de la diòcesi de San Cristóbal de La Laguna, Bernardo Álvarez. Aquests actes es van sumar a la vigília que ja havia tingut lloc, l’11 d’octubre, davant la parròquia de la Sagrada Família, a Tajuya.

El ritual ve de lluny. Les lletanies s’han anat repetint al llarg dels segles en ocasió de fams, sequeres, plagues de llagosta, epidèmies, pluges torrencials, atacs pirates... I tot i que la ciència sembla incompatible amb la fe cristiana, perquè no concorda amb la narració de la creació que fa la Bíblia, si la fe mou muntanyes, ¿com no serà capaç d’apagar volcans?

San Martín de Tigalate (1646)

La Palma es va veure sorpresa per una erupció que va afectar els pobles de Tigalate i Fuencaliente. Núñez de la Peña refereix que, després d’haver portat amb aquest motiu la imatge de Nostra Senyora de Las Nieves en rogativa des del seu santuari fins a l’església del Salvador, es va despertar l’endemà el cim cobert de neu i es va extingir l’activitat eruptiva. «[…] amaneció el bolcán cubierto de nieue con que cessó, auviendo durado algunos días». També descriu aquest fet el capità Andrés de Valcárcel i Lugo a la seva obra ‘Cosas notables: volcanes’. I així ho exposa: «… estaban los vecinos desta isla tan devotos frecuentadores de los templos que no salían de ellos». Per la seva banda, Félix Duarte refereix: «¡El rocío de la Virgen! ¡Estamos salvados!» i Fra Diego Henríquez ho narrava així el 1714: «[...] fue tan copiosa la que mandó sobre el bolcán que lo extinguió su abundancia totalmente, sin dexar viva sentella de aquel voraz elemento, cediendo por entonces su furiosa sobervia a la mansedumbre de los nevados copos». Des d’aleshores, les erupcions volcàniques i la venerada imatge de Nostra Senyora de Las Nieves mantenen una estreta relació històrica, social, cultural i espiritual. En record d’aquests prodigis hi ha al reial santuari dos quadros, en què el seu autor va voler comparar els fets miraculosos de la neu atribuïts a la intercessió de la mare de Déu: el de la mont Esquilí, a Roma, i el del volcà del 1646, a La Palma.

San Antonio (1677)

Aquell any, les tremolors de terra continuat estaven generant gran temor entre la població de Fuencaliente. El pitjor va tenir lloc a les nou del matí del 9 de gener del 1677, «de manera que el clergat es va trobar a aquella hora a la parròquia on hi ha Nostra Senyora de Las Nieves a implorar el seu patrocini…, va commoure el poble a moltes llàgrimes». La imatge d’Asieta va ser portada fins al convent de les moges clarisses, «fins que Nostre Senyor es recordi d’utilitzar amb nosaltres la misericòrdia i ens deslliuri d’aquesta tribulació».

Vall de Güímar (1705)

Després de dues erupcions volcàniques ocorregudes un mes abans als cims d’Arico i Fasnia, el 2 de febrer del 1705, quan se celebrava la festivitat de la mare de Déu de la Candelera, va sorgir un volcà al capdamunt de la vall de Güímar, a la caldera de Pedro Gil i al costat del pic del Valle o de Cho Marcial, erupció que va amenaçar de destruir els pobles d’Arafo i Güímar, i que es va convertir en el succés més devastador de la història local. Va durar gairebé dos mesos, fins al 27 de març, va ser visible des de La Orotava i els seus efectes es van deixar sentir a tota l’illa. Les colades de lava es van dividir en tres braços i van provocar greus danys a San Antonio (1677).

Trevejo (1706)

Explica la tradició oral que el 5 de maig del 1706 el barri de Los Reyes va viure un esdeveniment miraculós. El volcà de Trevejo havia entrat en erupció a trenc d’alba i les colades de lava es dirigien ràpidament per El Tanque cap a Garachico, arrasant amb tot el que trobaven. Els veïns van decidir treure la seva patrona de la petita ermita amb l’esperança que la lava parés abans d’arribar a Garachico. La imatge va ser protegida, per precaució, a la casa d’Arango, molt a prop del temple. Des d’aquell dia s’ha estès la creença que va ser la mateixa mare de Déu de Los Reyes la que va intercedir perquè l’erupció del 1706 no afectés la seva ermita i tampoc cap dels veïns, ja que no es van haver de lamentar víctimes mortals.

El Charco (1712)

L’octubre del 1712, el volcà del Charco va assolar la vall d’Aridane, cosa que va portar el poble a implorar de nou la protecció de la mare de Déu de Las Nieves, fins que les proporcions del fenomen van disminuir fins a la total extinció. Fra Diego Henríquez narrava a propòsit: «[...] Obedeció el fuego a esta superior virtud, abatieron su sobervia las empinadas y arrogantes llamas, temploce el viento, expeliose de los corazones el susto».

San Juan (1949)

Notícies relacionades

L’erupció del volcà de San Juan, que va tenir lloc entre els mesos de juny i juliol del 1949, va ser motiu perquè, una vegada més, el poble palmer acudís als peus de la seva miraculosa Moreneta a la recerca d’auxili espiritual davant la fúria desencadenada de la naturalesa, demanant que s’apagués la ira del volcà. El 24 de juliol, una multitudinària processó encapçalada per la imatge de la mare de Déu va sortir a dos quarts de vuit del matí cap a Breña Alta. Després de la santa missa, oficiada a l’ermita de La Concepción, la talla va ser girada i se la va encarar cap al volcà. I s’explica que, a partir d’aquell instant, el vòmit de lava va anar apagant-se lentament. Així, el 26 de juliol, amb la imatge a la capital palmera, l’activitat del volcà va decréixer considerablement. ¿Miracle? La devoció així ho va creure.

Fuencaliente (1971)

El mes d’octubre del 1971 va rebentar el Teneguía, localitzat al terme municipal de Fuencaliente. Havien transcorregut amb prou feines 22 anys des de l’anterior erupció (el volcà de San Juan). En aquesta ocasió, no hi va haver processó de rogativa de Nostra Senyora de Las Nieves a la capital insular, però als peus de la venerada imatge van acudir-hi molts devots, veïns del poble afectat per la fúria desencadenada de la natura, per implorar la seva protecció i demanar el cessament de la tribulació que, en algun moment, va posar les seves vides en perill. Les pregàries es mantenen al cor i en la memòria anònima dels que mantenen infrangibles les creences, que han sigut transmeses de pares a fills, de generació en generació i sempre a l’admirada i rendida devoció a la Mare estimada, la bella Moreneta que habita al seu santuari de la muntanya i al cor de tots els palmers.