Pere Navarro: «La tecnologia permetrà que no hi hagi morts per accidents de trànsit»

Es diu que el futur de les ciutats es juga en la mobilitat ¿Per què?

La mobilitat a les ciutats és tan important que hi ha un Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. Les que sàpiguen gestionar-la bé seran competitives i atrauran talent i activitat econòmica, i les que no, poden acabar atrapades en el soroll, la contaminació i la congestió.

¿I com serà aquesta mobilitat del futur?

Verda, sostenible i digital. Hi havia unes tendències que la pandèmia, el teletreball i l’‘e-commerce’ han accelerat. Però si volem buscar alguns vectors que defineixen el futur cal veure la cultura dels joves, perquè la propietat no els importa, sinó l’ús; tenen incorporat al seu ADN la idea de compartir. Els ha sortit un tercer braç, que es diu el telèfon mòbil des del qual governen tota la mobilitat i tenen la cultura del medi ambient i la seguretat viària incorporades, no estan disposats a negociar.

¿El transport públic pot veure’s afectat per aquest canvi cultural i per l’auge dels vehicles de mobilitat personal (VMP) com els patinets i les bicis?

Transport públic tant sí com no, no té alternativa. ¿I es pot veure afectat? Sí i no. És veritat que els VMP poden substituir algun desplaçament, però també complementar-ne altres de més llargs. Cada distància té la seva manera i el desplaçament a peu ha entrat amb força i va agafant més importància. Ja estem veient la transformació de les ciutats pensant en els vianants. Amb la pandèmia s’ha anat incrementant l’ús dels VMP i la moto, que adquirirà encara més protagonisme per la implantació de l’última milla i la distribució urbana de mercaderies (DUM).

Saragossa ha sigut escollida per la DGT per desenvolupar un programa pilot de DUM. Una conseqüència directa és que hi haurà més vehicles en circulació.

Compte perquè la DUM és activitat econòmica, són llocs de treball. I un sota de casa té un supermercat i vol que tingui tots els productes, que hi arriben d’alguna manera. Per això té cada vegada més protagonisme i es veu en les ordenances.

¿En quin punt està la regulació dels patinets?

Hi ha hagut una primera fase en què els vam donar la consideració de vehicles i els vam prohibir circular per les voreres. Ara estem treballant per poder impedir que patinets molt dolents puguin circular al nostre país. Amb la pandèmia s’ha consolidat el patinet i s’ha incorporat al paisatge urbà. Ara toca la segona fase i hem de reunir-nos amb els ajuntaments per regular-los, perquè són els seus ciutadans, els seus patins, els seus carrils bici i els seus carrers. Cal fer front a temes com l’edat, el casc, l’assegurança.

La sinistralitat ha crescut a les ciutats. ¿Què preocupa més: la proliferació dels patinets, de les bicis o de les motos?

Ens preocupa la convivència a la ciutat. El 2019 els morts a la carretera van baixar un 6%, mentre a les ciutats van pujar un 6%. L’urbs s’ha tornat complicada, cada vegada hi ha més agents que comparteixen carrils, conviuen i que interactuen. D’aquí ve la recent limitació de circular a 30 quilòmetres per hora.

¿Quina és la principal distracció al volant? Abans era el telèfon mòbil, però ara tenim ‘smartwatch’, els navegadors de bord cada vegada són més complexos...

Amb el tema del mòbil hem de continuar insistint-hi, però és veritat que cada vegada es governa més el vehicle per la pantalla del cotxe, però la tendència és que es governi i manegi per la veu.

¿Com es pot utilitzar la tecnologia per reduir la sinistralitat?

L’aposta de la DGT és el vehicle connectat. El pròxim salt serà aquest. Ara tenim tecnologia a la carretera i al vehicle, però no es parlen, el dia que aconseguim que el cotxe parli amb les infraestructures i amb la resta de vehicles serà quan fem el gran salt en seguretat viària. Les noves tecnologies ens portaran a un horitzó en què, tot i que hi hagi un error humà, el resultat no sigui una mort per accident de trànsit. Podrà haver-n’hi, però intentarem que no.

Si finalment es cobra per utilitzar les autovies ¿hi ha risc que es produeixi un transvasament de vehicles a les nacionals?

A la DGT el que ens preocupa és garantir la bona conservació i manteniment de les infraestructures, perquè si es deterioren sí que afecta la seguretat viària. Que es pagui d’una manera o una altra és una decisió des del punt de vista econòmic. Dit això, ningú farà un viatge de 300 quilòmetres per una via secundària, es farà per autovia o autopista, et cobrin o no.

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

Al vehicle elèctric li està costant arrencar.

Tots hi vam apostar, tot i que és veritat que hem de generar confiança que hi hagi prou punts de recàrrega i també que el preu serà raonable. Ens passarà el que ha passat moltes vegades, que ens costa molt posar-lo en marxa però, de sobte, encaixa.

.