1021, any del descobriment d’Amèrica (pels vikings)

Relatada a les Sagues, el conjunt d’èpiques narracions centrades (però no només) en els primers temps de la colonització d’Islàndia, la història va ser titllada fins fa tan sols unes dècades de poc més que un mite, tot just un esglaó per sobre dels trols i els elfs. Després, amb la troballa el 1960 de les ruïnes de l’assentament en un lloc anomenat L’Anse aux Meadows (la cala de les meduses), es va demostrar que allò era, en essència, cert. Però els historiadors van rebaixar el succés amb un asterisc. Al cap i a la fi, els vikings van arribar a Amèrica abans que cap altre europeu, sí, però el descobriment no va canviar el curs dels esdeveniments, a diferència del que va passar al segle XV. En quin moment va tenir lloc la troballa continuava sent, a més, una incògnita. Ara, gràcies a una investigació a la revista ‘Nature’ publicada aquest dimecres, s’ha posat data, sense cap gènere de dubte, al moment en què el poble nòrdic va arribar al continent: 1021, fa just un mil·lenni. 

La investigació està basada en l’anàlisi de tres objectes de fusta trobats a L’Anse aux Meadows. Se sap que van pertànyer als vikings, i no a una tribu nativa, perquè les peces van ser modelades amb fulles de metall, un material que la població indígena no feia servir. I se sap que daten de 1021 perquè el 992 hi va haver una tempesta solar que va provocar senyals de radiocarboni específics als anells dels arbres a partir de l’any següent. Les peces tenen 29 d’aquests anells de creixement, un per cada any. El camí fins a la data del descobriment d’Amèrica està construït amb simples matemàtiques. 

La cautela

«Trobar els senyals d’aquests 29 anells ens va permetre concloure que la fusta va ser tallada el 1021», assenyala Margot Kuitems, professora de la Universitat de Groningen, a Holanda, i autora principal d’una investigació que, més enllà de la data de l’arribada a l’altre costat de l’Atlàntic, es mostra cauta sobre el que els exploradors van fer allà.

Les Sagues, aquestes històries de vikings que segons Jorge Luis Borges prefiguren «la novel·la, l’art de Cervantes i de Flaubert» i suposen un «descobriment tan secret i tan estèril, per a la resta del món, com el seu descobriment d’Amèrica», suggereixen que hi va haver contactes, violents i amistosos, entre els nòrdics i els indígenes. El treball argumenta que no hi ha res, de moment, que permeti arribar a aquesta conclusió. «Si aquestes trobades van tenir lloc, haurien d’haver provocat conseqüències com la transmissió de patògens, la introducció de fauna i flora forana o fins i tot l’intercanvi de gens», explica l’article de ‘Nature’. Tampoc està clar, continua la investigació, quantes expedicions vikingues hi va haver a Amèrica, ni la durada de la seva estada al continent. Les dades actuals indiquen que es va tractar d’un període curt, tot i que hi ha proves botàniques que els nouvinguts van viatjar al sud des del seu campament. 

Notícies relacionades

La vida íntima dels víkings

El Periódico i BBVA tornen a premiar els projectes sostenibles amb el Premi BBVA a la Sostenibilitat Empresarial

El treball, en qualsevol cas, arriba en un moment d’enorme fascinació per la cultura vikinga, a través tant d’estudis acadèmics com de la cultura popular. Hi ha la sèrie ‘Vikings’, per descomptat. Però també un estudi de l’any passat, publicat així mateix a ‘Nature’, que va analitzar el seu ADN per concloure que, lluny de l’estereotip ari, eren propensos a barrejar-se amb altres pobles. Al molt recomanable llibre ‘Vikings, la història definitiva dels pobles del nord’, Neil Price va més enllà, al reflectir que cuidaven la seva higiene i aparença, dins d’una identitat de gènere que era, en ocasions, «fluida».

Va ser aquest poble, que també va arribar fins a Bagdad i va crear a Islàndia, durant el segle X, el primer parlament democràtic, el que va descobrir Amèrica el 1021. Sense que la troballa, a grans trets, canviés res.