Un problema per a l’Espanya buidada

Catalunya, al capdavant de la contaminació per les macrogranges

  • Un informe de Greenpeace alerta de la proliferació de la ramaderia industrial, un model dominant a tot Espanya

Catalunya, al capdavant de la contaminació per les macrogranges

Greenpeace

4
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

«Amb la ramaderia intensiva no es revitalitza l’Espanya buidada. Es forren dues persones i els altres mengem merda». Així explica Inma Lozano, membre de Stop Ramaderia Industrial i veïna d’una pedania de Castella-la Manxa, el dur impacte de les macrogranges a les zones rurals. «No podem obrir les finestres de casa nostra per la pudor. Tampoc podem beure aigua de l’aixeta o dels pous per la contaminació. ¿Quin futur deixarem als nostres fills?», es queixa.

Lozano ha participat avui en la presentació d’un informe de Greenpeace que alerta de com els últims sis anys s’han disparat les macrogranges de porcí, boví i aus. La situació és especialment alarmant a Catalunya, on la ramaderia industrial és la que més contribueix a la crisi climàtica, ja que acapara el 30% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle que provoquen les macrogranges a tot Espanya.

Què és una macrogranja

¿Què és una macrogranja? Per a l’organització ecologista, no és tan important el nombre d’animals que allotgen com el model d’explotació, però segons la directiva europea es considera una macrogranja la que disposa de més de 40.000 places per a aus de corral o 2.000 en el cas de porcs de cria. També estan catalogades com a tal les que emeten 100 tones de metà a l’any, tot i que tinguin menys animals. A l’altre extrem hi ha la producció ramadera ecològica, que va en augment però continua representant un percentatge molt baix (2,1%).

La ramaderia intensiva –que s’ha convertit en el model dominant– és un «verí per a l’Espanya rural». I per a tot el país, segons Greenpeace. Un dels motius és que contribueix al canvi climàtic. El sector agropecuari és el tercer sector més contaminant, ja que és el responsable del 14% de les emissions estatals. De fet, el 2019 la producció de carn va ser la responsable de l’emissió de gairebé 70 milions de tones de diòxid de carboni.

L’informe de Greenpeace culpa la ramaderia intensiva, a més, d’embrutar l’aigua amb nitrats. La contaminació de l’aigua subterrània ha augmentat un 51% en quatre anys.

«L’entrepà del berenar és de pernil de fàbrica, carn d’animal que no veu la llum del dia, ni trepitja la terra»

Luis Ferreirim, Greenpeace

L’Espanya buidada

Finalment, les macrogranges buiden encara més l’Espanya buidada. El 74% dels municipis amb més càrrega porcina perden població. «A Extremadura hi ha cada vegada menys persones i més porcs. La ramaderia intensiva no és, precisament, la solució a la despoblació rural», explica Luis Ferreirim, de Greenpeace. Segons la seva opinió, no només les administracions han de lluitar contra les macrogranges sinó també els ciutadans, que, segons tots els organismes internacionals, haurien de reduir el consum de carn tant per la seva salut com la del planeta. «L’entrepà del berenar és de pernil de fàbrica, carn d’animal que no veu la llum del dia, ni trepitja la terra i fa mal al medi ambient», alerta.

Catalunya

Andalusia és l’autonomia que més explotacions allotja, però són Castella-la Manxa, Aragó i Catalunya les comunitats amb granges més gegants (una mitjana de 4.803, 4.064 i 2.376 animals per explotació respectivament). A Catalunya, el problema de contaminació de l’aigua per nitrats va fer que el 2019 la Generalitat imposés moratòries de dos anys tant per a les ampliacions com per a les explotacions de nova creació. Catalunya és, darrere d’Aragó, la segona autonomia que més cabanya porcina acumula (8 milions de porcs, 25% del total estatal). El 66% de la producció càrnia a Espanya és pel porcí. Respecte als pollastres de cria, en el cas de Catalunya, el 100% provenen d’explotacions intensives.

Amb un ascens del 21% en 5 anys, el porcí és el segon sector més industrialitzat a Espanya. El primer és el d’aus de corral, amb un augment del 34%, i el tercer, el boví (augment del 6,4%). Mentrestant, els censos d’oví i cabrú s’han reduït en un 3,7% i un 5,4% respectivament. 

Multes

Notícies relacionades

Davant l’actual mapa de les macrogranges, Greenpeace llança una crida d’alarma i truca a les portes de les administracions, a qui demana que controlin aquests espais de forma efectiva i sancionin les males pràctiques. «Qui contamina, que pagui», recorden els responsables de l’organització ecologista.

L’establiment d’una moratòria estatal i regional a la ramaderia industrial durant cinc anys i mesures per aconseguir la reducció del consum de carn a les llars són altres peticions de Greenpeace, que també proposa al Govern «prohibir la publicitat de productes alimentaris insostenibles i insans, com les carns processades i vermelles». Segons l’organització, Espanya hauria d’establir una càrrega ramadera màxima d’1,5 unitats de bestiar gros per hectàrea a escala provincial. Per emprendre totes aquestes iniciatives de reducció de la petjada ecològica, Greenpeace recorda al Govern les possibilitats econòmiques que ofereixen els nous fons europeus.