El 7,5% de la població mundial ja parla espanyol

El 7,5% de la població mundial ja parla espanyol, amb un total de 591 milions d’usuaris potencials d’aquesta llengua i un augment de sis milions respecte al 2020, mentre que el nombre d’hispanoparlants nadius segueix creixent fins als 493 milions de persones. Són algunes de les dades que reflecteix l’anuari ‘El español en el mundo 2021’, presentat aquest dijous a l’Institut Cervantes, una institució que en els seus 30 anys d’existència ha vist com el nombre d’hispanoparlants ha augmentat un 70% arreu del món.

El nombre d’hispanoparlants nadius ha crescut en quatre milions de persones en un any, cosa que, unit als que tenen competència limitada de l’espanyol i els 24 milions d’estudiants que el tenen com a llengua estrangera, situa els usuaris potencials en 591 milions de persones.

L’espanyol es manté com la segona llengua materna del món en nombre de parlants, després del xinès mandarí, segons destaca l’estudi inclòs a l’anuari ‘El español: una lengua viva’, realitzat per David Fernández Vítores. També és la tercera llengua en un còmput global de parlants (incloent-hi els de domini nadiu, competència limitada i estudiants), després de l’anglès i del xinès mandarí.

Durant la presentació de l’anuari, el director del Cervantes, Luis García Montero, ha remarcat la importància de preservar «la consciència panhispànica» de l’espanyol i evitar «guerres imperialistes» que tindrien com a conseqüència la «fractura» de l’idioma. També ha destacat la consolidació de l’espanyol als Estats Units després d’uns anys –amb referència al mandat de Trump– en què «es volia recuperar la tradició de llengua de pobres i secundària» i «es va arribar a esborrar l’espanyol de la web de la Casa Blanca». «Els estudis indiquen que el 2060 més del 27% de la població nord-americana serà d’origen hispà –el convertiria als EUA en el segon país hispanoparlant del món després de Mèxic– i avui mateix aquesta comunitat conformaria per si mateixa la vuitena economia del món», ha explicat.

L’Institut Cervantes, instrument de diplomàcia

L’anuari publicat aquest any, una edició especial pel 30è aniversari de la institució, present a 45 països, inclou una presentació del rei Felip VI i un article del president del Govern, Pedro Sánchez. «El paper del Cervantes en aquestes tres dècades és revelador de la seva importància com a instrument de diplomàcia pública», assenyala el Rei a l’anuari, mentre que Sánchez destaca com la institució s’ha convertit en «el referent internacional en l’ensenyament de l’espanyol».

I és que des del 2010 (quan va començar a elaborar-se l’informe ‘El español: una lengua viva’), el nombre d’alumnes d’espanyol comptabilitzats per l’Institut Cervantes s’ha duplicat, passant d’11,3 milions a més de 24.

L’espanyol es disputa amb el francès i el xinès mandarí el segon lloc com a idioma més estudiat com a segona llengua. I mentre als Estats Units l’espanyol és, amb molta diferència, l’idioma més estudiat en tots els nivells d’ensenyament, a la Unió Europea, l’anglès és la llengua més estudiada, seguida del francès. L’espanyol es disputa amb l’alemany la tercera posició, però la proporció d’estudiants d’espanyol en l’ensenyament primari i secundari ha augmentat de manera constant en els últims anys, mentre que la de francès i alemany ha descendit.

A més, al Regne Unit, el Brexit consolida l’avenç de l’espanyol de tal manera que el seu estudi ja ha superat el francès en el batxillerat i es preveu que passi el mateix en les altres etapes educatives aquesta dècada.

Els EUA, la UE i el Brasil

El 81% dels estudiants d’espanyol que hi ha al món es reparteixen entre els Estats Units, la Unió Europea i el Brasil tot i que a l’’Àfrica Subsahariana creix significativament, en especial en països on el francès és llengua oficial o cooficial, com la Costa d’Ivori (amb 566.178 estudiants), Benín (412.515), el Senegal (356.000), el Camerun (193.018), el Gabon (167.410) i Guinea Equatorial (128.895).

Les previsions a llarg termini reflecteixen com el nombre d’hispanoparlants continuarà creixent en les pròximes cinc dècades, si bé el seu pes relatiu disminuirà de manera progressiva d’aquí a final de segle. En aquest sentit, García Montero ha remarcat que el gran repte és reforçar l’espanyol en l’àmbit de la intel·ligència artificial, ja que la revolució digital serà «cada vegada més profunda». «L’espanyol és la llengua de Cervantes, però també de Ramón y Cajal. Tenim una tasca a fer en l’àmbit de la ciència i la tecnologia», ha advertit.

Notícies relacionades

La llei d'educació blindarà la immersió lingüística a Catalunya

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Respecte a la importància de l’espanyol en l’economia, la ciència i internet, l’anuari recalca que la comunitat hispanoparlant mundial té un poder de compra conjunt d’aproximadament el 9% del PIB mundial i que, després de l’anglès, l’espanyol és la segona llengua en la qual més documents de caràcter científic es publiquen. L’espanyol és la tercera llengua més utilitzada a internet després de l’anglès i del xinès, de tal manera que el 7,9% dels usuaris d’internet es comuniquen en espanyol i és la segona llengua més utilitzada en plataformes digitals i xarxes socials com ara YouTube, Facebook, Viquipèdia o Instagram, només darrere de l’anglès.

D’altra banda, García Montero ha aclarit que en els Pressupostos Generals de l’Estat presentats aquest dimecres pel Govern central la dotació estatal al Cervantes augmenta de 126 a 135 milions d’euros. La reducció del còmput global que apareix en els comptes (de 174 milions l’any passat a 161 aquest any) es deu a la distribució dels fons europeus per a la transformació digital, més de 80 milions d’euros a gastar en quatre anys, dels quals l’any passat es van consignar 48 milions i aquest any 26 milions més. La despesa del Cervantes el 2022 anirà encaminada a reforçar la presència a l’Àfrica subsahariana, a posar en marxa el nou centre a Los Angeles i obrir-ne un altre a Seül, segons ha avançat García Montero.