Henrietta Lacks

L’OMS reconeix l’afroamericana les cèl·lules de la qual van canviar la Medicina

Amb les mostres del seu tumor van aconseguir crear la primera línia «immortal» de cèl·lules per a experimentació

L’OMS reconeix l’afroamericana les cèl·lules de la qual van canviar la Medicina
3
Es llegeix en minuts

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha atorgat aquest dimecres de manera pòstuma la seva principal condecoració a l’afroamericana Henrietta Lacks, morta de càncer cervical fa 70 anys i les cèl·lules de la qual van ajudar en les investigacions de desenes de malalties, entre les quals el papil·loma humà (VPH) i la Covid-19.

El Dr. Tedros Adhanom Ghebreyesus va honrar la difunta amb un premi del director general de l’OMS entregant-l’hi a Lawrence Lacks, fill gran d’Henrietta, de 87 anys, i va lamentar que tot es fes sense el seu consentiment ni coneixement.

«Henrietta hauria sigut feliç de saber que el seu sofriment va salvar d’altres, però el fi no justifica els mitjans, haurien d’haver-li demanat permís. Amb el premi a Lacks, l’OMS reconeix la importància d’admetre passades injustícies científiques, i la necessitat d’avançar en la igualtat racial en la salut i la ciència», va destacar Tedros en la cerimònia.

La contribució d’Henrietta Lacks en la ciència mèdica

Henrietta Lacks era una dona jove que vivia amb el seu marit i cinc fills a prop de Baltimore (est dels EUA) quan es va posar malalta. Li van diagnosticar càncer cervical al famós hospital Johns Hopkins, i, malgrat el seu tractament, la malaltia li va causar la mort el 4 d’octubre del 1951, quan tan sols tenia 31 anys.

Durant el tractament d’Henrietta, sense ella tenir-ne cap coneixement, els investigadors van prendre mostres del seu tumor i així van aconseguir crear la primera línia «immortal» de cèl·lules per a experimentació, anomenades HeLa per les síl·labes inicials de la pacient. Les cèl·lules s’han reproduït en massa de forma artificial en les últimes set dècades i es calcula que uns 50 milions de tones mètriques d’aquest material biològic han sigut utilitzades en 75.000 estudis científics a tot el món.

A més de la vacuna contra la VPH amb elles s’han aconseguit enormes avenços: el desenvolupament de la vacuna antipoliomielítica, medicaments contra la sida (VIH), la leucèmia i la malaltia de Parkinson; avenços en matèria de salut reproductiva, com la fecundació in vitro; i realitzar investigacions sobre les afeccions cromosòmiques, el càncer i la medicina de precisió.

Injustícies en matèria de Salut

Durant la cerimònia, Tedros també va remarcar que, en l’actualitat, les dones de color continuen veient-se afectats de forma desproporcionada pel càncer cervical. Segons estudis realitzats a diversos països, les dones de color tenen el càncer en una proporció més gran que les dones blanques, i que 19 dels 20 països amb més taxes de malaltia es troben a l’Àfrica.

Les converses de la família amb l’OMS es van centrar a la campanya de l’Organització per eliminar el càncer cervical. El 2020, coincidint amb el centenari del naixement d’Henrietta Lacks, es va inaugurar l’Estratègia Mundial de l’OMS per Accelerar l’Eliminació del Càncer del Coll Uterí. Aquesta campanya va marcar la primera vegada que tots els estats membres de l’OMS van decidir col·lectivament acabar amb un càncer.

Un altre tema que interessa la família Lacks i l’OMS és la defensa de l’equitat en l’accés a la vacuna contra el VPH, que protegeix contra una sèrie de càncers (entre els quals ells el càncer uterí). Les limitacions de subministrament i els alts preus impedeixen que les dosis adequades arribin a les nenes dels països amb els ingressos baixos i mitjans.

«És inacceptable que l’accés a la vacuna contra el VPH, que salva vides, estigui condicionat per la raça, l’origen ètnic o el lloc de naixement», va dir la Dra. Princess Nothemba (Nono) Simelela, subdirectora general de prioritats estratègiques i assessora especial del director general.

En honor a Henrietta Lacks

En la cerimònia, l’OMS no només es va disculpar perquè es realitzés tot sense el permís de la família Lacks, sinó per ocultar durant molt temps la història i fins i tot que la pacient fos afroamericana.

Notícies relacionades

«Al rendir homenatge a Henrietta Lacks, l’OMS destaca la importància de reconèixer les injustícies científiques del passat i de promoure l’equitat racial en la salut i la ciència», va dir Tedros. «També és una oportunitat per reconèixer les dones, en particular les dones de color, que han fet contribucions increïbles, però sovint inadvertides, a la ciència mèdica».

Després de la presentació del premi, en la qual també hi havia presents nets i besnetes de l’Henrietta, van anar a les vores del llac de Ginebra on l’emblemàtic Jet d’Eau de la ciutat s’il·lumina de color verd emblavit, el color de la conscienciació sobre el càncer del coll uterí, per rendir homenatge al llegat d’Henrietta Lacks i agrair el recolzament de la família a la campanya mundial per eliminar la malaltia.

Temes:

Medicina OMS