L’espera per a la reconstrucció mamària, un problema psicològic

La reconstrucció mamària després d’un càncer pot ser un procés molt llarg i ple d’obstacles per a les dones que el pateixen, segons ha afirmat a EFE la psicooncòloga de l’Associació Espanyola contra el Càncer, Mireia Golobardes.

La psicooncòloga ha recordat que hi ha dones a les quals fan la reconstrucció en el mateix moment que la mastectomia o que surten del quiròfan amb una pròtesi, però hi ha altres casos que els metges valoren que és preferible no fer-ho de seguida i la segona operació es posposa.

El temps d’espera

Segons un estudi de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica, una de cada tres pacients en llista d’espera per a una reconstrucció mamària tarda entre un i dos anys a poder operar-se en un hospital públic català, fet que provoca un gran desgast anímic per la implicació emocional que suposa la pèrdua d’un pit. Malgrat això, les xifres van millorant i els últims cinc anys el temps d’espera s’ha reduït a gairebé la meitat a la sanitat pública.

«Psicològicament, el temps d’espera és complicat perquè no acabes de tancar el cicle de la malaltia», ha explicat Golobardes. Es tracta d’un moment anímic dur, ja que després de la mastectomia les dones «tenen moltes ganes de veure’s bé físicament», fet que repercuteix inevitablement en l’aspecte emocional, en l’autoestima i en les relacions de parella, ha afegit Golobardes.

La nova imatge

A Gemma Eixarch, de 49 anys, li van detectar un càncer de mama el juny del 2019 i no només va haver de lidiar amb el càncer, sinó que va patir la situació de pressió hospitalària per la Covid. «Has d’aprendre a veure la imatge que reflecteix el mirall, t’hi has d’anar fent amiga: el primer dia plores molt, però forma part de les regles del joc; si no plores, malament», ha confessat a EFE.

Golobardes assegura que la mastectomia de pit «és una pèrdua» important que requereix un procés de dol i defensa que si l’operació es fes instantàniament, la pacient «evitaria el pas de veure’s sense pit». «L’ideal seria sortir del primer quiròfan amb una pròtesi», opina Gemma Eixarch, tot i que per a això «hauries d’estar en quiròfan 20 hores». A més, de vegades mèdicament no es permet avançar les reconstruccions.

Ella ja s’havia fet una reconstrucció l’abril del 2020, però un any després el cirurgià li va dir que no havia quedat com ell esperava i li va oferir tornar a passar per la sala d’operacions. «Quan vaig arribar a casa i em vaig veure, no era el que imaginava», recorda l’afectada, que també assumeix que «ara ja sé que tinc un pit que caurà i un altre que no és un pit, que és un bony».

Dubtes sobre la segona operació

En el moment en què li van proposar una segona operació va dubtar si tornar a operar-se o no, pensant en tot el que representa entrar al quiròfan, sobretot per uns postoperatoris que són durs. Finalment, després que el marit i la germana l’animessin, va accedir a l’operació, que està previst que li facin abans del març del 2022. «Encara hi ha dies que m’aixeco i penso a dir adeu al cirurgià plàstic», tot i que altres dies recapacita i rectifica: «No deixis que el càncer et tregui les ganes de veure’t millor».

Golobardes ha aconsellat a cada dona que «valori el seu ritme» i ha explicat que «voler tenir pressa» i que hi hagi aquests moments d’alts i baixos emocionals en l’espera són una cosa lògica i habitual. La decisió de fer-se la reconstrucció no sol ser fàcil i el període d’espera genera, si és possible, més dubtes; «a mesura que el temps es dilata, l’entusiasme es refreda», ha explicat Eixarch. «Hi ha gent que en un moment inicial té moltes ganes de fer-se la reconstrucció, però va passant el temps i al final s’hi acostumen tant que no tenen ganes de tornar a operar-se, ja estan bé com estan», ha afegit la psicooncòloga.

Les que més se sotmeten a aquesta cirurgia són persones joves per, segons Golobardes, «un tema íntim i sexual de parella», en una decisió que de vegades poden prendre més «de cara a l’exterior» que per si mateixes. No obstant, hi ha gent que es veu bé des d’un principi o s’adapta en molt poc temps a la seva nova imatge.

En general, les persones grans tendeixen menys a fer-se aquestes reconstruccions, ja que és més probable que tinguin una parella estable i prefereixen evitar una altra operació, segons la psicooncòloga.

Trencant el tabú

Notícies relacionades

Desigualtats en la reconstrucció de mama

"He d'esperar dos anys per a una reconstrucció completa de la mama"

Golobardes ha indicat que abans la gent considerava la reconstrucció mamària una operació complicada i perillosa, mentre que ara no existeix aquesta sensació de perill ni de «cosa estranya». A més, actualment hi ha «menys sensació de tabú» al veure una persona sense un pit i s’han desenvolupat facilitats externes que ajuden que no s’hagi de mostrar tant, com per exemple banyadors amb pròtesis incorporades.

De vegades, el procés de pèrdua «pot anar bé» per posar les coses al seu lloc i «digerir» les etapes de la malaltia: «Que reconeguin que es poden sentir bé sense el pit tot i que vulguin tenir-lo, que es valorin sense», conclou Golobardes.