Tecnologia

Un eixam visual sobre el magma del volcà de La Palma

  • Trenta drons permeten als vulcanòlegs monitoritzar l’erupció des de l’aire

  • Realitzen vols científics, de seguretat i oculars

Un eixam visual sobre el magma del volcà de La Palma
2
Es llegeix en minuts

Els drons s’han convertit en un element imprescindible per monitoritzar el volcà de La Palma, situat al massís de Cumbre Vieja, que ja fa tres setmanes que expulsa lava pràcticament sense parar. Són una revolució que permet als científics ser sobre el magma solidificat, que avança irremeiablement en direcció al mar carregant-se vivendes, plantacions i infraestructures. «Els drons han arribat per quedar-se», assenyala Enrique Sánchez Déniz, responsable d’aquests aparells al Grup d’Emergències i Seguretat (GES) del Govern de les Canàries. No obstant, per a l’emergència del volcà hi ha acreditats una vintena d’operadors que tenen 35 drons que a tota hora, de dia i de nit, sobrevolen la zona pròxima a la colada per recollir dades científiques, seguir la seva evolució i gravar imatges per als mitjans.

Els encarregats de controlar aquest eixam són els coordinadors de l’Equip d’Intervenció i Reforç en Incendis Forestals (Eirif), Alexander Librán i Miguel Ángel Martín, en col·laboració amb Xandra Renedo Huertas, coordinadora de mitjans aeris del GES. «Això és com la torre de control d’un aeroport», explica Librán des del Centre de Comandament Avançat (CCA), situat al centre de visitants del Parc Nacional de Taburiente. Librán és qui té la potestat de donar els permisos per poder enlairar-los. Així, han dissenyat un sistema dividit en ràdios de 500 metres pels quals es poden moure els aparells, tant en vertical com en horitzontal. La situació fa que, segons les necessitats dels gestors de l’emergència, s’estableixin preferències: «Nosaltres tenim una prioritat que és l’emergència. Qualsevol vol d’emergència que marqui el CCA és de prioritat, després vindrien els vols científics, els de reconeixement. I, finalment, els mitjans de comunicació».

Notícies relacionades

L’espai aeri permet que hi hagi fins a una desena de drons volant alhora en els poc més de sis quilòmetres de longitud de la colada, «tot i que fins ara no s’ha donat el cas», puntualitza Alexander Librán. En canvi, durant els primers dies de l’erupció sí que hi va haver un increment d’operadors a la zona de no professionals que intentaven ajudar els afectats a comprovar com estaven les seves vivendes. La situació descontrolada va fer que Enaire restringís els vols i sol·licités un NOTAM, una autorització que s’utilitza diàriament per sobrevolar determinades àrees pròximes a aeroports. «La direcció del pla ens va encomanar unificar tots els operadors en un canal comú en el qual es comuniquen els plans de vol que han sigut autoritzats» i que han de ser sol·licitats amb 24 hores d’antelació, diu Alexander Librán. «Si en tens un, el pots fer volar», continua, «però la Guàrdia Civil te’l pot tirar a terra», a més de sancionar el pilot per incomplir la normativa.

Els professionals que durant els últims dies han sobrevolat la zona assenyalen que hi ha moltes dificultats que posen en risc l’operativitat de l’aparell. Una d’elles és el núvol de cendres que expulsa el volcà. «És el pitjor. Cal replantejar-se els vols si hi ha cendres una mica gruixudes» que afecten aspes i motors, apunta Enrique Sánchez Déniz, del GES. El cap Andrés Ruiz Lorente, del batalló de transmissió de l’UME, comenta que la presència d’arena implica realitzar «neteges exhaustives» de tots els elements, inclosos els comandaments, «que són més bruscos».