Elx, la ciutat d’Europa amb menys morts per falta d’espais verds

Les ciutats europees evitarien 43.000 morts a l’any si complissin amb les indicacions de l’OMS d’accés a espais verds, segons l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que ha elaborat un rànquing que situa Elx (Alacant) com la ciutat d’Europa amb menys mortalitat atribuïble a la falta d’espais verds. La investigació també classifica Telde (Gran Canària) i Cartagena (Múrcia) entre les cinc ciutats europees amb menys càrrega de mortalitat atribuïble a carències de verd, mentre que situa Gijón (Astúries) com la quarta ciutat europea i la primera espanyola amb més mortalitat per la falta de zones verdes

La investigació ha analitzat més de 1.000 ciutats de 31 països europeus i ha conclòs que entre totes podrien evitar fins a gairebé 43.000 morts prematures cada any si complissin la recomanació de l’OMS sobre proximitat residencial a espais verds.

El treball, que publica avui ‘The Lancet Planetary Health’, recorda que els espais verds s’associen amb beneficis per a la salut, com una menor mortalitat prematura, més esperança de vida, menys problemes de salut mental, menys malalties cardiovasculars, millor funció cognitiva i nadons més saludables. També ajuden a mitigar la contaminació atmosfèrica, la calor i el soroll, contribueixen al segrest de CO2 i afavoreixen fer esport i la interacció social. Per això, l’OMS recomana l’accés universal a espais verds i aconsella que hi hagi un espai verd d’almenys mitja hectàrea a una distància de no més de 300 metres des de cada domicili.

Partint d’aquest objectiu, un equip de l’ISGlobal, centre impulsat per la Fundació La Caixa, ha estimat la mortalitat atribuïble a la falta d’espais verds en 978 ciutats i 49 àrees metropolitanes europees. Per calcular l’espai verd a cada ciutat, l’estudi ha utilitzat l’índex de vegetació de diferència normalitzada (NDVI), un indicador que mesura com de verda és una àrea determinada i que considera qualsevol tipus de vegetació, des d’arbratge dels carrers a jardins en propietats privades, i s’obté a partir d’imatges de satèl·lit.

A més, van analitzar dades de mortalitat per causes naturals i de nivells d’espai verd de cada una de les ciutats estudiades en l’any 2015. Posteriorment, utilitzant anàlisi quantitativa de l’impacte en salut i partint de dades sobre associació entre espais verds i mortalitat proporcionaes per metaanàlisis publicades anteriorment, van estimar el nombre de morts per causes naturals que podrien ser evitats en cas que cada ciutat complís la recomanació de l’OMS.

Pocs espais verds

Els resultats per a l’indicador de vegetació (NDVI) mostren que el 62% de la població estudiada viu en àrees amb menys espais verds dels recomanats, una carència que estaria associada amb 42.968 morts, que es podrien evitar complint les indicacions de l’OMS i que equivalen a un 2,3% del total de la mortalitat per causes naturals. «Els nostres resultats mostren que la distribució dels espais verds és molt desigual entre les ciutats a Europa, ja que la mortalitat atribuïble a l’exposició insuficient a espais verds oscil·la entre el 0% i el 5,5% del total de les morts naturals segons la ciutat», ha remarcat la investigadora de l’ISGlobal i primera autora de l’estudi, Evelise Pereira. «No obstant l’impacte és desigual no només entre ciutats, sinó també entre les àrees d’una mateixa ciutat, cosa que col·loca algunes persones en situació de desavantatge en funció del barri on visquin. Moltes vegades els espais verds no estan a prop d’on viu la gent, de manera que no generen beneficis per a la salut», ha afegit.

La llista de ciutats amb més índexs de mortalitat atribuïble a la falta d’espais verds inclou ciutats de Grècia, Europa de l’Est, les repúbliques bàltiques i Itàlia, així com la majoria de capitals del continent. Entre aquestes últimes, les que mostren més mortalitat són Atenes, Brussel·les, Budapest, Copenhaguen i Riga. «L’estudi evidencia que hi ha molta feina per fer quant al reverdiment de les ciutats, i mostra que la reducció de la mortalitat podria ser més alta si s’establissin objectius més ambiciosos que les recomanacions de l’OMS», ha advertit el director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut de l’ISGlobal, Mark Nieuwenhuijsen.

Notícies relacionades

¿Som solidaris els espanyols?

El Gordo de Nadal ja no és tan gros

L’estudi va incloure una segona anàlisi utilitzant un altre indicador d’espais verds: el percentatge d’àrea verda (% GA), que, a diferència de l’NDVI, mesura el percentatge d’una àrea que està declarat oficialment com a espai verd i només té en compte les àrees verdes públiques. Aquesta segona anàlisi va mostrar un nombre menor de morts prevenibles: 17.000 en total.

Segons l’estudi, les cinc ciutats de més de 100.000 habitants amb més càrrega de mortalitat atribuïble a un menor índex de vegetació de diferència normalitzada (NDVI) són Trieste, Torí, Blackpool, Gijón i Brussel·les. D’altra banda, les que tenen menor càrrega són Elx, Telde, Guimarães, Perusa i Cartagena.