Les Canàries és una de les regions que viu exposada a patir un tsunami

El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, presentava la setmana passada el Pla Estatal de Protecció Civil davant el Risc de Sismes Submarins, un instrument amb què Espanya disposa, per primera vegada, d’un mecanisme d’anticipació i alerta primerenca davant aquest tipus d’emergències i que fins ara no tenia, quan es tracta d’un país amb uns 7.660 quilòmetres de costa, en què resideix al voltant del 58% de la població.

El director de Protecció Civil i Emergències, Leonardo Marcos, va remarcar que el sistema de detecció primerenca podria alertar, en els episodis més greus, amb fins a 70 minuts d’antelació de l’arribada de la primera gran onada a la costa des que es detecta el moviment sísmic que sol precedir els terratrèmols submarins. Seria «prou temps per preparar una resposta», va assenyalar, mentre prevenia sobre el fet que la falta d’informació i de formació és la principal amenaça, per això es contemplen campanyes de difusió i programes per formar els infants i joves en qüestions com que, arribat el cas, el més útil és pujar a una tercera planta o dirigir-se cap a l’interior, cap a una superfície alta.

Sense consciència del perill.

Tot i que la probabilitat que un sisme submarí afecti les Canàries és molt baixa, no és una cosa impossible, apunten els científics. Els tsunamis que s’han documentat en la sèrie històrica –com el que es va viure el novembre del 1755, conseqüència del gran terratrèmol de Lisboa– corroboren la hipòtesi que les illes podria veure’s afectades en el futur per aquest tipus de fenòmens, que podrien originar-se tant per terratrèmols llunyans, com per moviments massius de terres, cosa que hipotèticament podria provocar Cumbre Vieja, a La Palma.

Un estudi publicat a la revista ‘Geosciences’, en què van participar científics de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME), Museus de Tenerife i la Universitat de La Laguna, així ho posa de manifest, assenyalant a propòsit la necessitat d’actualitzar els plans d’emergència de les Canàries per prevenir possibles catàstrofes a les quals estan exposades les illes. En aquest sentit, destaquen que els habitants de l’arxipèlag no són conscients del perill de tsunami, per això no hi ha coneixement de les mesures d’autoprotecció, com què s’ha de fer o on s’ha d’anar en aquest supòsit. Aquests factors provoquen que la vulnerabilitat de la potencial població exposada, tant de residents com de turistes, sigui molt alta, per això proposen habilitar campanyes d’informació i formació perquè els ciutadans coneguin el fenomen, com els pot afectar i què han de fer en cas que es produeixi

No hi ha un pla específic.

Les Canàries va participar al novembre del 2015, juntament amb Andalusia i els sistemes de protecció civil de Portugal i el Marroc a Westsunami 2015, un simulacre de tsunami que afectaria el sud-oest de la Península, les Canàries i la costa atlàntica del Marroc. El cert és que, actualment l’arxipèlag compta amb plans especials per risc volcànic (Pevolca), risc sísmic (Pesican), incendis forestals (Infocan), accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera (Pemerca), risc radiològic (Rauen) i risc d’inundacions (Peinca), però res de sismes submarins.

El Teide i els megatsunamis

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

El Teide i els megatsunamisEl Teide va provocar en una de les seves erupcions un megatsunami de 130 metres d’alçària. Però n’hi ha hagut dos. Les dades, publicades el 2017 a la revista ‘Nature’, són el resultat de prendre una sèrie de mostres al terra de l’illa. Els científics Rafael París, Juan J. Coello Bravo, María Martín González, Karim Kelfoun i François Nauret afirmaven en aquell article que tenien constatat aquest fet per les mostres de terra analitzades als pendents del nord-oest de Tenerife, al voltant de la Isla Baja i Teno, que venien a demostrar que hi va haver dos tsunamis principals que van afectar la costa de Tenerife fa més de 170.000 anys, i advertien que la suma d’aquells dos esdeveniments genera ara una previsió de nou escenari de risc que fins ara no existia. El tsunami més recent sembla que es va produir fa 178.000 anys a Teno Bajo i Playa de la Arena, mentre que l’altre hauria tingut lloc fa 194.000 anys a la zona d’El Puertito. En el cas de Teno, els experts assenyalen que el tsunami «no es va produir immediatament» després d’una erupció volcànica.

Cumbre Vieja i el col·lapse

La hipòtesi que planteja que un lliscament al volcà de Cumbre Vieja, a La Palma, podria provocar un megatsunami que arribaria a la costa de Nova York genera una alarma que els científics consideren injustificada. National Geographic va dedicar el documental ‘End Day’ a les cinc possibles causes del final dels dies i una era fractura del volcà palmer. Un altre documental de la BBC assenyalava que una de les preocupacions més grans dels científics és el perill que es repeteixi un megatsunami, pitjor que el de Ritter, procedent del volcà Cumbre Vieja.