La vida reduïda a una caravana pel volcà de La Palma

El volcà de Cumbre Vieja ha clavat una enorme bufetada a aquesta família. De viure de la seva botiga de roba i complements situada a la carretera principal de Todoque, ha passat a viure l’angoixa dins d’una caravana aparcada en un garatge. L’Ana Jéssica va sortir amb l’imprescindible junt amb el seu marit, José Alejandro González, els seus fills, Adonay i Yaiciel, i els seus sogres, Nieves i Pedro, al veure el volcà néixer a uns quilòmetres pendent amunt de casa seva. Va deixar enrere la seva llar i el seu negoci per passar a viure dins d’una rulot aparcada a l’esplanada d’Argual, on se celebra el rastre de Los Llanos de Aridane.

Allà hi van estar convivint, com podien, sis persones fins que van arribar els «àngels de la guarda», com defineix la Jéssica els seus amics Nieves i Alberto. Aquests van arreglar el seu garatge per acollir-los, perquè tinguessin més intimitat. En aquesta habitació de blocs intenten recobrar ara una relativa normalitat. El matrimoni, amb els seus fills i la seva neta –quan li toca a l’Adonay la custòdia–, dormen al vehicle. En un «quartet» ho fan els sogres.

Amb els espetecs del volcà de fons, l’Ana Jéssica cuina les ‘potas’ que fan una oloreta d’escàndol. El plat «requereix temps de cocció» perquè el peix s’estovi, comenta aquesta àvia. L’altre xef de la casa és el seu pare, el Toño, que cada nit apareix amb uns tàpers plens de menjar per als seus. Avui toca de postres un ‘queque’ encara calent, «acabat de treure del forn», que llueix esplendorós sobre la taula. De fons, el Gran Wyoming apareix a la petita tele situada sobre la nevera. Està encesa, però ningú hi fa cas. El José reconeix que està «fart» d’escoltar notícies sobre el volcà i tot el que tingui a veure amb aquesta desgràcia. Ells prefereixen parlar, jugar amb la petita gossa yorkshire de nom Nemo i mirar el mòbil per evadir-se per una estona de la tragèdia en què s’han vist immersos de la nit al dia. O simplement es mantenen asseguts amb la mirada perduda, pensatius, esperant el sopar per trencar la monotonia d’hores de desesperació.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

La família ha improvisat un armari de la roba amb una línia sobre la qual penja la roba oculta sota bosses d’escombraries perquè no s’embruti. Les capses de cartró recorden la Jéssica que la seva botiga continua estant allà, a Todoque, on la lava ha donat una petita treva que no saben si és definitiva. Aquesta situació augmenta una incertesa que amoïna els veïns. «No em vull fer il·lusions», diu aquesta dona, que assegura que és «una afortunada» en comparació amb els seus veïns, perquè per ara pot dir que té una casa on anar, tot i que no sap quant li durarà. El seu marit José apunta que no en vol saber res. «Quan estigui aturat [el volcà], si encara continua dempeus, diré: ‘La casa se n’ha escapat’». Mentrestant: «No faig cas de ningú, ja m’és igual». «N’estem farts», sentencia.

Si el volcà arrasa la vivenda i el negoci, la Jéssica afirma que no sabran on anar. Ho perdran tot, fins i tot la caravana que ara els dona empara. «Ja vindrà el banc a treure-me-la quan no pugui pagar-la». Només espera que tot s’acabi per tornar a obrir la seva botiga, Sueños Nayai en homenatge als seus fills Adonay i Yaiciel. Més que somnis, el que estan vivint és un malson del qual es volen despertar. El pitjor de tot és que és real.