Tajogaite, un nom per al volcà de La Palma

Hi ha pares que escullen el nom del nadó que esperen abans que neixi, i n’hi ha que prefereixen retardar aquesta decisió fins a veure la cara del nounat. Una setmana després de l’erupció de La Palma, el volcà encara no té nom. El més recurrent hauria sigut recórrer al santoral i anomenar-lo volcà de San Genaro (19 de setembre). Cabeza de Vaca, Tacande, Tajuya... La llista és llarga. Fins i tot, s’ha ressuscitat un antic rei palmer perquè es denomini volcà de Jedey. No obstant, tenint en compte el llegat guanxe i el lloc on va emergir la lava, l’estructura volcànica que continua escopint foc podria ser reconeguda com a volcà de Tajogaite, que, traduït a un llenguatge molt més col·loquial, significa ‘volcà de muntanya esquerdada’. En realitat, la comunitat científica no té un mecanisme consensuat per resoldre aquests baptismes volcànics. N’hi ha que sostenen que siguin els mateixos palmers els que al final en decideixin el nom, tot i que el com encara no està ni plantejat. La prioritat ara és salvar vides i, amb això garantit des de l’arrencada d’aquesta greu crisi socioeconòmica, minimitzar les destrosses.

A aquesta catàstrofe natural li queden encara uns quants capítols més –la majoria relacionats amb els veïns que pateixen al terreny les envestides de les entranyes de la terra–, però fa dies que geòlegs i altres membres de la comunitat científica intenten quadrar la partida de naixement d’aquest nou edifici volcànic. «Benvinguts al volcà de Tajogaite». No sona malament, ¿no?.

Va desaparèixer sota la lava

A escassos metres del punt on es va desbordar aquest drama (Cabeza de Vaca, un camí que parteix la carretera de San Nicolás en direcció a Los Llanos de Las Brujas) existia un frondós paratge conegut com a Tajogaite: la vall va quedar parcialment sepultada per l’avenç de la colada principal. De fet, l’obstacle inicial que van haver d’esquivar els rius de lava es coneix com a Muntanya Esquerdada. Es tracta d’un espai natural ubicat a la part alta del barri d’Alcalá, just a l’esquerra del que és Cabeza de Vaca i darrere de la muntanya de Bruno: l’esquerda matriu es va obrir entre El Frontón i La Hoya de Tajogaite, concretament, al barri de Las Manchas, que és una línia divisòria entre els municipis d’El Paso i Los Llanos de Aridane. Per cert, a la zona s’elaboren uns formatges amb denominació d’origen que es promocionen a través de les xarxes socials com a Quesos Tajogaite.

Notícies relacionades

Volcà de La Palma: nous confinaments a l’arribar la lava a una cimentera | Última hora en DIRECTE

Coronavirus: pandèmia, vacuna i restriccions a Catalunya i altres comunitats | Notícies i última hora de la Covid en directe

De tornada al cor d’aquesta qüestió, algunes veus van advertir inicialment com a referència a tenir en compte que es digués volcà de Tacande, però aquest nucli poblacional està a més d’un quilòmetre del focus eruptiu que va originar la crisi volcànica més gran que s’ha registrat a Espanya en les últimes cinc dècades, just des que va erupcionar el Teneguía (1971). Una cosa similar va passar amb la candidatura que defensava que s’havia de donar a conèixer com a volcà de Jedey, un poble pròxim a una de les boques a la qual es van encadenar els pics eruptius més violents anotats divendres passat: la idea va ser promoguda a través de Twitter pel geòleg i paleontòleg de Tenerife Francisco García-Talavera.

Batejar-lo amb el nom de volcà de Cumbre Vieja tampoc s’ajustaria a la realitat actual, ja que Cumbre Vieja fa referència a l’edifici que engloba les erupcions que s’han registrat a l’Isla Bonita. Amb tot això, i tenint molt en compte que els autòctons solen optar per l’opció en què la terra es trenca, aquest punt se situa a Tajogaite. Una altra dada a tenir en compte a l’hora de resoldre aquesta qüestió està connectada amb l’històric vulcanològic de La Palma. I és que la norma apunta que el nom del volcà en qüestió es decideix partint de la toponímia aborigen del lloc que entra en erupció o atenent la festivitat del dia en què el magma surt a la superfície. A La Palma hi ha diversos exemples que van en aquesta línia: Tacande (1470 / 1492), Tajuya (1585), Tigalate (1646), San Antonio (1677 / 1678), El Charco (1712) San Juan (1949) –que és el fruit de les erupcions conjuntes d’Hoyo Negro, Duraznero i Llano del Banco– i Teneguía (1971). L’absència de referències castellanes és un mal presagi per a Cabeza de Vaca.