Igualtat convoca experts i entitats per impulsar el «dret a la cura»

Fa anys que el moviment feminista té com a objectiu un repartiment més equilibrat de la cura dels nens i dependents i de les feines de casa, però per al Govern central la conciliació mai ha estat al centre de l’agenda. La situació podria pal·liar-se, si bé a mitjà o llarg termini, si el Ministeri d’Igualtat aconsegueix un dels seus objectius: que es reconegui a Espanya un nou dret, el dret a la cura, que impliqui l’anhelada conciliació familiar i laboral i que aquesta sigui igualitària.

Per avançar en aquest difícil camí, la ministra d’Igualtat, Irene Moreno, presidirà aquest dilluns la primera reunió de l’anomenada taula assessora per a les cures, un òrgan consultiu, de caràcter estable, en què participaran quatre ministeris més (Drets Socials, Treball, Educació i Inclusió) i una cinquantena d’entitats, agents socials i experts en la matèria.

En el marc del Pla Estratègic per a la Igualtat Efectiva entre Dones i Homes, l’aprovació del qual està prevista per al segon semestre del 2021, la creació d’aquesta taula persegueix dissenyar i impulsar polítiques que incloguin les reivindicacions de la societat civil, de manera que «es plasmi al marc normatiu una organització justa de les cures», segons va explicar la directora de l’Institut de les Dones, Antonia Morillas, a la presentació de la iniciativa als mitjans.

La pandèmia

Morillas va assegurar que les dones han estat «molt soles» a l’hora de «portar el nen al metge, organitzar les festes dels aniversaris» i la resta de tasques relacionades amb els nens i dependents, fet que «ha tingut un impacte directe en la seva discriminació en l’àmbit laboral, social i d’oci». Una situació que es va veure agreujada per la pandèmia, quan tres de les principals xarxes que ajuden en la conciliació, les escoles, les extraescolars i els avis, no van poder col·laborar en la cura dels menors.

Igualtat preveu utilitzar part dels fons europeus en aquesta «transformació feminista», que consta de diverses fases. Entre les tasques més urgents, Morillas va esmentar derogar els aspectes «més lesius» per a la conciliació de la reforma laboral; la futura llei de famílies, en què Unides Podem vol introduir una prestació universal per fill, i enfortir l’educació de 0 a 3 anys. A més, està pendent la transposició de la directiva de la UE, que comportarà ampliar els permisos de maternitat i paternitat a sis mesos o garantir la flexibilitat horària.

La xarxa estatal

Així mateix, Igualtat preveu ampliar el Pla Corresponsables, que en els pressupostos d’aquest any ha comptat amb els primers 200 milions, una partida petita però destinada a crear els elements per a la posada en marxa d’una xarxa estatal de cuidadors i el reconeixement de l’experiència dels qui ja treballen en aquestes tasques al mercat submergit. Referent a això, el Govern central preveu millorar les condicions de les empleades de la llar, amb l’adequació de la normativa al conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball. Si bé, el projecte encara està en fase d’estudi.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

També a mitjà termini, en concret dins de com a màxim 12 mesos, la taula assessora per a les cures ha de crear un llibre blanc o document base amb propostes perquè arribi a reconèixer-se i garantir aquest «dret a la cura».

A la taula hi participaran, a més de representants de cinc ministeris i de les principals organitzacions sindicals i empresarials, entitats com l’Asociación Yo No Renuncio o l’Asociación de Enfermería Comunitaria, així com expertes com María Pazos, Amaia Pérez Orozco o María Ángeles Duran i l’especialista Vicente Marbán.