Traslladen de presó el presumpte assassí de Marta Calvo després de vexar un pres i ser agredit

Inicialment, la direcció de la presó de Picassent pretenia enviar-lo a la presó de Villena, i així se’n va informar al jutge d’Instrucció número 20 de València, responsable de la causa amb jurat contra el reclús, però, una vegada obtingut el vistiplau judicial, Institucions Penitenciàries va canviar de parer i va gestionar el trasllat a la presó castellonenca.

L’origen d’aquesta reubicació rau en diverses polèmiques recents en què s’ha vist embolicat. La primera es va gestar a principis d’estiu, quan un reclús d’avançada edat a la cel·la del qual va recalar quan va ser tret de la Infermeria va denunciar que Jorge Ignacio li estava fent la vida impossible, amb vexacions, humiliacions i maltractament constant.

Automàticament, els responsables del centre penitenciari de Picassent van treure Jorge Ignacio P. J. de la cel·la per evitar qualsevol contacte amb el seu company i el van canviar a un altre mòdul, de baixa conflictivitat com l’anterior.

Allà no acabaria la cosa. Al cap de pocs dies de la seva arribada al nou departament, el presumpte assassí en sèrie va demanar empara als funcionaris perquè, segons va afirmar, dos reclusos se li havien acostat al pati i, després de dir-li «sabem qui ets, tu ets el que va matar Marta Calvo», l’havien agredit. Les lesions van ser lleus i no van requerir ni tan sols el seu trasllat a l’hospital, però la direcció del centre penitenciari va haver de treure’l novament d’aquest mòdul.

Arran d’aquest incident, Jorge Ignacio P. J. va demanar als responsables de la presó acollir-se a l’article 75.2 del reglament penitenciari, que preveu sotmetre a un règim de vida especial un intern per «salvaguardar la vida o integritat física del reclús». A la pràctica, significa permetre-li estar sol en una cel·la, sortir sense companyia al pati, no compartir el menjador... Això és, una vida tranquil·la.

El reglament permet, en l’apartat tercer d’aquest article 75, una via alternativa: el trasllat de l’intern. I per aquesta és per la qual ha optat la direcció de la presó, amb el recolzament de la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries, previ acord motivat del Consell de Direcció per sustentar, tal com diu la norma, «el trasllat del reclús a un altre establiment de similars característiques per possibilitar l’aixecament de les limitacions regimentals exigides per l’assegurament de la seva persona».

Conflictivitat constant

Des del seu ingrés a la presó de Picassent, Jorge Ignacio P. J. ha mantingut una constant: evitar els mòduls i refugiar-se a la infermeria. I ho va aconseguir. Després d’un primer pas obligat —i curt, sol ser d’un mes— pel departament sanitari, com passa amb tots els que acaben d’ingressar, va ser destinat a un mòdul de molt baixa conflictivitat, el 9.

Va trigar poc a dir que l’havien amenaçat i que se sentia insegur. Els metges van aconsellar el seu reingrés a la infermeria i, contra tota lògica, va aconseguir mantenir-s’hi durant més d’un any i mig, una cosa absolutament excepcional per a algú que no estava malalt, ni ordenança —presos de màxima confiança amb funcions laborals—, ni estava immers en un programa de prevenció de suïcidis.

Notícies relacionades

Com aprendre a dir no

Albert Jauregui, cirurgià: "El pulmó i el cor d’un porc podrien solucionar l’escassetat d’òrgans"

Quan els responsables del centre hi van caure, el seu cas va ser abordat amb la subdirectora mèdica i, finalment, es va decidir que no hi havia cap raó perquè continués disfrutant d’aquest ‘benefici’ i es va decretar el seu trasllat a un mòdul ordinari —el 7— amb interns preventius per delictes lleus o condemnats amb penes molt curtes, això és, de nul·la conflictivitat, tal com va publicar en exclusiva ‘Levante-EMV’.

Tot i així, tot just ingressar ja va demanar parlar amb els funcionaris amb l’argument que, segons ell, un reclús li havia fet una advertència sobre la seva integritat física. Malgrat que l’acusació era poc creïble, la presó es va veure obligada a obrir una investigació interna, que es va tancar sense conseqüències, però el presumpte assassí ja havia aconseguit el seu objectiu: canviar de mòdul. Va tornar al 9, on es va acomodar fins que el seu company de cel·la va denunciar el maltractament a què el sotmetia diàriament, cosa que ha acabat per embocar en el seu trasllat a Albocàsser.