Demanen buscar l’ADN d’Anglés en 11 cabells trobats als cossos de les nenes d’Alcàsser

Si Antonio Anglés sortís avui del seu amagatall i fos capturat i enjudiciat pels crims d’Alcàsser, «no hi hauria cap indici forense» que el relacionés amb els crims de Toñi, Miriam i Desirée. Tampoc amb l’escenari on ell i Miguel Ricart van segrestar, van violar, van torturar i van assassinar les tres adolescents. Per això, l’associació Laxshmi per a la lluita contra el crim i la prevenció, que exerceix l’acusació popular en el cas, ha demanat al jutjat d’instrucció núm. 6 d’Alzira que realitzi, amb els avenços científics actuals, totes les «proves relacionades amb cabells (cabells i borrissols) que no es van practicar en el passat per no considerar-se d’importància, o que es van practicar amb la limitacions tecnològiques de l’època i que podrien corroborar ara la participació d’Anglés en el crim».

Demanen que l’Institut de Medicina Legal de Santiago de Compostel·la porti a terme un estudi genètic d’11 cabells trobats als cadàvers de dues de les nenes i al jersei de la tercera víctima, que «no van ser analitzats genèticament en el seu moment» i dels quals «s’ha d’intentar extreure l’ADN i comparar el possible resultat amb l’ADN de les tres víctimes i també amb el d’Anglés», apunta en un escrit remès el passat 1 de setembre a la jutge l’advocat de l’associació, Diego Costa. La seva petició es basa en un informe pericial realitzat pel criminòleg Félix Ríos, president de Laxshmi i coordinador del Projecte Prometeu per a la revisió de crims i desaparicions sense resoldre.

Cabell ros

Hi ha, a més, un cabell que, segons l’informe de l’expert, pot tenir «una especial transcendència»  i que «mai va ser analitzat» per un error a l’hora de catalogar-lo el 1993, que va ser referenciat primer com a «borrissol» i posteriorment com a «cabell». Es tracta del «borrissol púbic roba-2» que, segons va descriure al seu dia el metge forense i catedràtic en Medicina Legal Luis Frontela, era «de color ros, 44 mil·límetres de longitud i no presenta semblança morfològica amb els cabells analitzats». Ríos apunta que «tenint en compte que Anglés i Ricart o bé eren rossos o es tenyien amb l’esmentat color, podria pertànyer a algun d’ells».

Fa un any que l’expert i el seu equip, encapçalat pel criminòleg Amós Vanacloig, revisen el cas. En aquell temps, han estudiat el sumari i han treballat sobre el terreny, a Alcàsser. A més dels cabells esmentats, proposen examinar diverses mostres de cabells i borrissols que la Guàrdia Civil va recollir fa 28 anys al paratge de La Romana, lloc on es van trobar els cossos de les nenes, en un guant d’apicultor trobat als voltants de la fossa i al cotxe de Ricart. «Si algun d’aquests cabells pertanyés a Anglés, se’l situaria directament en diferents escenaris d’enterrament o agressió de les víctimes i, d’altra banda, es podria situar alguna d’aquestes a la mateixa caseta on van ocórrer les agressions sexuals», assenyala l’informe.

Tot i que Ríos adverteix que «les mostres han patit durant el procediment diferents anades i vingudes en laboratoris i dipòsits judicials, per la qual cosa serà tasca del jutjat ubicar on es troba cadascuna i remetre-les als laboratoris corresponents».

Cinc perfils diferents

D’altra banda, l’equip de Ríos demana a la jutge esbrinar la identitat de les persones a qui pertanyen diversos cabells que sí que van ser analitzats en el seu moment i dels quals es va aconseguir extreure «cinc perfils diferents d’ADN». Tres «podrien pertànyer a les mateixes víctimes», però els dos restants «no pertanyen a Ricart ni a Anglés», per la qual cosa apunten a dos desconeguts.

Notícies relacionades

L'home detingut per la mort d'una dona a Lloret s'havia deixat la cartera a sobre d'una tauleta a l'escena del crim

Vall d’Hebron, pioner a Espanya en telomeropaties

Tot i això, el pèrit alerta sobre la possibilitat que aquestes mostres acabessin allà fruit d’una «contaminació» de les proves: «Alguns borrissols poden ser de les persones que van manipular els cossos [de les nenes] com guàrdies civils, forenses, personal que va ajudar en l’exhumació, etc.».

Ríos insisteix: «Mantenim la ferma convicció sobre la participació d’Anglés en el triple crim», però lamenta que fins ara «només s’explica amb les declaracions de Ricart com a element inculpatori d’Anglés en els crims, per la qual cosa en l’hipotètic cas de ser aquest atrapat, no hi hauria càrrega probatòria forense sòlida contra ell a data d’avui». En el seu escrit a la jutge, l’associació Laxshmi conclou: «Entenem que l’acció judicial actual està centrada en la seva localització, però òbviament amb l’obtenció de proves que permetin enjudiciar-lo amb garanties en el cas de la seva captura».