Cursos mal conservats i l’excés de maó amplifiquen les gotes fredes

Segons el parer dels experts, els dos grans perills per a la població serien el mal estat dels primers, amb vegetació desbocada i canyes que col·lapsen els cursos, i l’amenaça soterrada que suposen aquells antics cursos avui convertits en carrers, jardins o fins i tot edificacions.

Alacant és la província més vulnerable del territori valencià, –només a la Baix Segura cent mil persones viuen amb aquest problema–, però les últimes pluges torrencials també han deixat zones molt castigades per la pluja a l’interior i al nord de la província de Castelló com Vinaròs.

Avisar els ciutadans

Avisar els ciutadans«Cada vegada que hi ha una alerta de possibles pluges torrencials és molt important advertir la població que viu en zones inundables del perill que corren. En gran part dels casos l’aconsellable és evitar aquestes zones», afirma Samuel Biener, geògraf i especialista en meteorologia del portal Meteored.

Biener considera que els antics barrancs, rambles i rius desapareguts sota la urbanització descontrolada han deixat un important mapa d’escenaris amb clara amenaça per a les persones.

«Moltes vegades no som conscients de la gran quantitat d’espais inundables urbanitzats que existeix, sobretot a les zones de litoral», diu l’especialista, que recorda que moltes rambles, albuferes o marjals han desaparegut víctimes de l’acció depredadora del maó.

El recent episodi viscut a Vinaròs, Benicarló i el sud de la província de Tarragona també ha deixat innombrables exemples d’un urbanisme mal planificat.

Zones per sota del nivell del mar

«Són espais situats per sota del nivell del mal que es tornen imprevisibles amb grans quantitats d’aigua. De vegades no fa falta ni tan sols que s’arribi als 200 litres d’una DANA, sinó que amb 50 o 60 litres en mitja hora ja col·lapsa la xarxa de clavegueram», afirma Biener, amb exemples constants, per exemple, a la zona del Marítim de València o la zona del Saladar de Dénia.

Però el perill també sotja en aquelles zones naturals que no presenten una cura adequada. S’acosta la tardor i molts experts assenyalen que que el risc de patir inundacions per gota freda és molt elevat. Des del sindicat agrari Asaja han posat la veu d’alarma en la «deixadesa i l’abandonament absolut» de l’últim tram del Segura a la seva desembocadura, on les canyes, la brossa i el llot tapen per complet el tram vell del riu.

Els agricultors denuncien que la Confederació Hidrogràfica del Segura (CHS) no hagi contemplat ni una sola actuació ni pressupost per al manteniment del que suposa la sortida d’emergència natural de les aigües del Baix Segura i del riu, on desguassen sis assarbes.

En vista de l’arribada de temps inestable a la zona i de l’escalfament de l’aigua del Mediterrani en aquests moments, Asaja alerta d’un desastre humà i material tan greu com el que va tenir lloc durant les pluges torrencials de la DANA de l’any 2019, en què es van produir sis pèrdues humanes. A moltes localitats la proliferació del canyar en cursos, barrancs i rambles s’ha convertit durant els últims anys en un perill afegit.

Les canyes són una espècie vegetal invasora que, en cas de pluges torrencials, actuen com a dics de tots els residus que acaben dipositant-se en els cursos. «Es converteixen en un tap natural de barrancs i rambles que bloqueja el pas de l’aigua en ponts i canalitzacions, cosa que dona lloc a inundacions i riuades. Tant les escombraries –des de matalassos fins a frigorífics passant per butaques– com la biomassa i necromassa de les espècies exòtiques es converteixen en el veritable risc de les avingudes que patim en aquesta província tan abrupta», explica l’experta Ana Campo.

Notícies relacionades

Moren dos catalans en un accident a l’Aràbia Saudita

La justícia gratuïta guanya terreny amb sis milions més cada any

La canya es va introduir per les seves utilitats en l’agricultura i la construcció. Però amb la irrupció al mercat de nous materials s’ha deixat d’utilitzar, de manera que ha augmentat la seva proliferació en cursos i rambles.

«Un problema sobrevingut a què se suma el fet que l’Administració amb prou feines està invertint diners en la restauració dels barrancs i que cada vegada és més difícil trobar personal especialitzat en aquestes tasques», afegeix.