Obituari

Mor la periodista Olatz Vázquez als 27 anys per un càncer gàstric

  • La jove biscaïna, a qui van diagnosticar tard la malaltia en part per culpa de la Covid-19, relatava el seu procés a les xarxes socials, on també publicava els seus autoretrats

Olatz Vázquez

Olatz Vázquez / Ferran Nadeu (EPC)

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

Aquesta matinada la periodista biscaïna Olatz Vázquez ha mort a casa seva, als 27 anys, a causa del càncer gàstric que li va ser diagnosticat el juny del 2020, segons informa la cadena SER.

Al llarg d’aquests mesos, Vázquez va denunciar en mitjans de comunicació i xarxes socials ser una víctima col·lateral de la pandèmia de Covid-19: l’estat d’alarma de l’any passat va retardar uns mesos l’endoscòpia en què li van diagnosticar, més tard del que tocava, un tumor maligne a l’estómac. Però fins abans de la pandèmia, la jove havia estat gairebé un any sotmetent-se a proves en què els metges no van aconseguir trobar la seva malaltia.

«Per la pandèmia s’han diagnosticat un 21% menys de casos de càncer [en relació amb l’etapa del confinament domiciliari]: la gent no va anar als hospitals, es van retardar proves. S’acosta una pandèmia de càncer avançat, s’han oblidat de nosaltres», afirmava la jove, fa només dos mesos, en una entrevista amb EL PERIÓDICO DE CATALUNYA.

Vázquez, que en els seus últims mesos va ser tractada a l’Hospital de la Vall d’Hebron (Barcelona), periodista i fotògrafa de formació, es va fer coneguda a Twitter explicant la seva història. El músic James Rhodes li va regalar una càmera de fotos Leica que va utilitzar la retratar els efectes del càncer, com la pèrdua de cabells o de pes.

L’última vegada que va escriure a les seves xarxes socials, Twitter i Instagram, va ser el 19 d’agost. Explicava que estava passant per «setmanes molt, molt, molt difícils» en què havia estat ingressada un mes sencer. «He perdut la noció del temps, si és que allà dins la tens. He perdut quilos, aspecte, independència. Sento dir-vos que he perdut l’Olatz que era», escrivia la jove. «M’he convertit en una persona totalment dependent dels meus, ja que visc 24/7 connectada a alimentació parenteral i una via nasogàstrica».

Notícies relacionades

En aquell moment es trobava hospitalitzada a casa seva, a Sopela (Biscaia), i ja no estava en tractament, després que l’experimental que li van administrar a Vall d’Hebron no fos suficient.

El seu projecte fotogràfic ‘Minbizia’ (càncer en eusquera: ‘min’ és mal i ‘bizia’, agut) aglutina autoretrats d’ella mateixa en blanc i negre. ‘Minbizia’ va ser seleccionat per al Festival Internacional de Fotografia de Belgrad.