Inundacions a l’Ebre

Desolació a Alcanar: «Ha sigut com si el mar entrés a casa»

El día después de las inundaciones en Alcanar

El día después de las inundaciones en Alcanar / Tjerk van der Meulen (EPC)

  • Fa hores que els veïns, desesperats, treuen cubs de fang després de veure les seves cases inundades

  • El passeig marítim, completament destrossat, intueix altíssimes pèrdues econòmiques 

2
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Tota una vida en una casa que ha quedat en res. Plena de fang, i on els mobles, electrodomèstics, roba i records s’han convertit en runa. Així s’han aixecat molts dels veïns d’Alcanar, les Cases d’Alcanar, Sant Carles de la Ràpita i Ulldeona, els pobles de les Terres de l’Ebre més afectats pels xàfecs que dimecres passat van inundar la zona. Són desenes els qui ploren les pèrdues econòmiques i emocionals que els forts corrents els han arrabassat.

Bienvenido Tarragó, veí d’Alcanar de 89 anys, s’ha aixecat aquest dilluns al pavelló municipal d’Alcanar, el lloc habilitat per la Creu Rojsa on s’han arrecerat aquells que dimecres van perdre les vivendes. «L’aigua ens arribava per la cintura, casa meva ha quedat en runa», lamenta l’home a primera hora del matí, al recordar el dia anterior. Una casa que havia construït amb les seves pròpies mans, i que era l’únic que tenia. 

«L’aigua em va empènyer fins al fons de casa»

El pavelló només ha allotjat una vintena de persones. Molts dels afectats s’han allotjat en cases d’amics o familiars. És el cas de Pepita i José Miguel Reverte, dos germans afectats pel desastre i que han passat la nit a casa del seu germà. «Era com si el mar hagués entrat a casa. Jo em vaig quedar empenyent fort la porta per intentar evitar que entrés l’aigua, però se la va emportar per sobre i em va empènyer fins al fons de casa. Soc viu de miracle», explica emocionat l’home, de 71 anys. Els seus electrodomèstics, tots els mobles i les fotografies dels pares ocupen la cera del carrer Churruca, on una llengua de fang assenyala el que abans era asfalt. 

Notícies relacionades

A l’arribar se senten molts plors. Un surt dels ulls i la desesperació de la mare d’Enric Avellán, que ha vist com la casa on va néixer i va viure abans de casar-se s’ha convertit en un fangar. També Josefa Rodríguez, al costat dels seus fills i nets, plora mentre retira fang i runa. Mostra la roba que encara quedava de la seva mare, avui feta miques. Els seus fills, veïns d’Alcanar, han perdut el cotxe i tenen els baixos de casa seva en condicions similars.

Està previst que el president Pere Aragonès visiti la zona. «Que portin molts diners, perquè això de les visites ja ens ho coneixem, venen amb bombo i platerets i després s’obliden de nosaltres», imploren molts restauradors del passeig marítim de les Cases d’Alcanar, aquest dijous enderrocat per complet.