L’origen de la pandèmia continua sent una incògnita

La distància entre el mercat de marisc de Huanan, a Wuhan, i l’Institut de Virologia d’aquesta ciutat xinesa, considerada la zona zero de la Covid, és de tot just 15 quilòmetres, amb el riu Yangtzé al mig. Un enclavament simbolitza l’origen zoonòtic del coronavirus: dels ratpenats va passar als humans, probablement a través d’una espècie intermèdia. L’altre, la teoria que es va escapar d’un laboratori. Tot i que la majoria de la comunitat científica continua considerant molt més probable la primera hipòtesi, la segona ja no es rebutja, en un debat complex i irat, gairebé més polític que científic, que ha provocat que els investigadors es desesperin, els EUA encarreguin el seu propi informe, deixant de banda a l’Organització Mundial de la Salut (OMS), i que Xina, reticent a la col·laboració i nerviosa davant aquest nou tomb, comenci a propagar, sense proves i recorrent a grups de rap i experts imaginaris, la teoria que el virus va sorgir, en realitat, d’un laboratori nord-americà. 

Gairebé dos anys després de l’inici d’una pandèmia que ha provocat almenys quatre milions i mig de morts a tot el món, el seu origen continua sent desconegut. No se sap on va començar tot, ni quan, ni qui va ser el pacient zero. No és una qüestió purament teòrica. Per prevenir una altra emergència sanitària d’aquest tipus, seria molt útil conèixer com va començar l’actual. Però la investigació no avança.  

A principis del 2020, quan va començar el flagell del coronavirus, l’origen natural del patogen suscitava consens. Així havien sorgit, per exemple, l’Ebola i el SARS. Gairebé les úniques veus crítiques provenien dels propensos a les teories conspiradores. Sobretot, la dreta nord-americana, que va arribar a acusar la Xina de filtrar intencionadament el virus. No obstant, a mesura que passa el temps i no s’obtenen proves que confirmin aquesta hipòtesi, la possibilitat que el seu origen es trobi al laboratori de Wuhan, especialitzat en la investigació dels coronavirus, va prenent certa forma. A mitjans del maig passat, 18 destacats científics van publicar una carta a ‘Science’ en la qual assenyalaven que «continuen sent possibles tant la teoria d’una fuita accidental d’un laboratori com la d’un salt natural des dels animals». La mateixa OMS ha començat a abraçar aquest enfocament. 

La veu d’alarma

Mentrestant, els experts que al gener, sota el mandat de l’organisme internacional, van viatjar a la Xina per aclarir l’origen del virus comencen a llançar la veu d’alarma. Al juliol, el país asiàtic va rebutjar una nova visita d’aquest grup, acusant l’OMS d’«arrogància». En una carta publicada dimecres a ‘Nature’, els científics denuncien que la investigació està «paralitzada» i el temps per obtenir proves «s’està acabant». També acusen la Xina de «no voler compartir dades». 

Aquesta no és l’única investigació que no ha aconseguit acabar com va sorgir la pandèmia. Fa tres mesos, el president dels EUA, Joe Biden, frustrat amb la falta de col·laboració del país asiàtic, va demanar als seus serveis d’intel·ligència que portessin a terme el seu propi informe. Una versió preliminar del document li va ser entregada dimarts, però, de nou, sense proves concloents en un sentit o un altre.

«Ara mateix tots les hipòtesis sobre l’origen del virus són damunt la taula –va admetre dimecres el responsable del programa d’emergències sanitàries de l’OMS, Michael Ryan. Algunes són més probables que altres de basades en les anàlisis actuals, però totes requereixen més investigació». Quan Ryan va al·ludir que tot seguia obert, es referia a les dues hipòtesis principals, origen animal o laboratori, però a la Xina, no en un altre lloc. Allà va ser on es van donar els primers casos d’una malaltia estranya, similar a la pneumònia, que després es va conèixer com a Covid-19.  

Notícies relacionades

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

Èxit a la Mina d’un pla contra l’obesitat infantil

Perquè la Xina, en les últimes setmanes, ha impulsat la seva pròpia teoria conspiradora: el virus es va escapar del centre militar de Fort Detrick, a Maryland, on s’investiga amb armes biològiques. Al juliol, el diari ‘Global Times’, propietat del Partit Comunista, va iniciar una campanya de recollida de firmes que reclamava que s’investigués la instal·lació. Però el règim també ha fet servir armes més heterodoxes, com el hip-hop. Una cançó del grup de rap patriòtic CD REV, promocionada pels mitjans estatals, es pregunta: «¿Quants complots han sortit dels vostres laboratoris? ¿Què amagueu? Obriu les portes de Fort Detrick. Volem conèixer la veritat». 

Cap prestigiós científic avala aquesta teoria, ni tan sols com a mera possibilitat. L’OMS ha carregat contra ella. Però això no ha aturat la Xina, que també ha recorregut a experts inexistents. A principis d’agost, diversos mitjans del país asiàtic van citar un presumpte biòleg suís, un tal Wilson Edwards, que recolzava les seves tesis. L’ambaixada de Suïssa al país asiàtic va respondre amb rapidesa i ironia. «Si existeixes, ¡ens agradaria conèixer-te!», va escriure a Twitter.