Una picada d’aranya a Eivissa obliga per primera vegada a amputar dits a Espanya

  • El metge de l’Hospital Can Misses que va atendre el jove afectat explica que el tractament va consistir a «millorar la circulació per evitar la sobreinfecció», ja que «no existeixen protocols establerts»

barcelona/picadura0.jpg

barcelona/picadura0.jpg

4
Es llegeix en minuts

Juan Martínez, el metge resident que va tractar durant la major part del temps un jove de 19 anys que va patir una greu picada d’aranya a Eivissa a principis de juny, explica que els tractaments que se li van aplicar al pacient anaven dirigits a «millorar la circulació de la sang per evitar una sobreinfecció». Segons explica Martínez, es tracta del cinquè cas similar del qual es té constància a Espanya gràcies als registres en la literatura científica, per la qual cosa no existeix un «protocol específic a seguir» a causa de la «poca incidència d’aquests casos».

L’afectat, que va visitar primer una clínica privada de Sant Antoni, va ingressar a l’àrea d’Urgències de l’Hospital Can Misses passades les 24 hores des que va rebre picada, que va succeir cap al tard mentre veia una posta de sol amb uns amics. Malgrat no haver acudit directament a Urgències, el doctor explica que si hagués ingressat abans «no hauria influït en res», ja que a la clínica de Sant Antoni li van aplicar tractaments similars als que va rebre a l’hospital, amb l’objectiu de parar la infecció. «Li van donar antibiòtics i li van aplicar corticoides, però quan van veure que anava a pitjor van decidir derivar-lo a l’hospital», explica el metge.

‘Loxosceles reclusa’

‘Loxosceles reclusa’Un cop a Urgències i amb la mà cada vegada més inflada, la sospita diagnòstica incloïa un espectre molt ampli perquè el jove no podia especificar la morfologia de l’aranya que li havia mossegat. «En funció de l’informe clínic que es va fer, es va investigar per conèixer la classe d’aràcnid que podia haver causat la mossegada i tot apuntava que es podia tractar de la ‘lexosceles reclusa’», indica. «Aquesta aranya es troba en llocs rocosos i humits, com coves, situació que coincidia amb la descripció del lloc on es trobava el jove, i vaig trobar un estudi en el qual es constatava l’existència d’aquesta aranya a Eivissa», destaca. 

Durant les dues setmanes que va estar ingressat el jove es va establir una via de «necrosi principal als dits índex i cor, que va afectar també a part del dit índex». Segons explica Martínez, el tractament va anar fluctuant i inicialment va millorar, tot i que després es va anar estabilitzant. «L’objectiu era aconseguir salvar la resta de la mà i paralitzar la necrosi», recorda.

Com que el tractament seria llarg, els metges van suggerir el jove que es traslladés a casa seva per continuar en «un entorn familiar». «Li vam dir que el millor seria que tornés a casa amb la família perquè se sentís còmode a nivell psicològic», explica Martínez.

En l’actualitat, el jove continua amb el tractament a Gal·les a l’espera que la resta de la mà es recuperi per sotmetre’s a una intervenció en la qual se li amputaran dos dits i part d’un altre. Segons explica el metge, des del principi es veia que era «poc viable» recuperar el teixit afectat per la necrosi, per la qual cosa l’objectiu va ser en tot moment «evitar que s’estengués a la resta del cos».

Diverses picades anuals

Guillem Pons, professor del departament de Geografia de la Universitat de les Illes Balears especialitzat en Biogeografia i que va fer la seva tesi doctoral sobre les aranyes de Balears, nega l’existència de la denominada aranya reclusa a l’illa, ja que assegura que no hi ha «constància d’això» i explica que la picada podria ser d’una aranya ‘loxesceles rufescens’.

Notícies relacionades

«Cada any hi ha casos de picades d’aquesta espècie que es compliquen, ja que és relativament comuna a les Balears», explica l’expert. Segons explica, aquests aràcnids es troben «tant en àmbits urbans com en zones agrícoles, en coves, roques o llocs humits». De la família dels sacàrids, el verí causa el denominat ‘loxocelisme’. «Provoca necrosi, ulceracions i, posteriorment, caiguda de la pell», indica el professor, que explica que «són d’aspecte brunes, primes i de potes llargues, però no gaire grans, i solen caminar per terra i amagar-se sota les pedres, en entrades de coves o en un ambient humit». «Fa anys em van trucar per una senyora a qui li havia picat a l’esquena al posar-se l’abric», recorda.

Tot i que reconeix que mai havia sentit un cas en el qual hi arribés a haver amputacions, assegura que tot «depèn de com reaccioni el cos de la persona afectada», ja que «normalment les picades d’aquestes aranyes no causen conseqüències tan greus». No obstant, l’expert apunta que «a Eivissa hi ha hagut més casos greus. A finals de gener una noia em va trucar perquè li havia picat a l’ull. Per sort el tractament li va fer efecte i està bé», assegura Pons, que explica que aquest tipus d’aranyes poden fins i tot causar la mort si no es tracta la infecció adequadament».

Temes:

Balears