Massa, mare de la nadó morta a les Canàries al viatjar en pastera: «A la seva germana li dic que segueix a l’hospital»

La mare d’Eléne Habiba, la nena maliana que va morir a Gran Canària al març després de ser reanimada d’una parada cardiorespiratòria al mateix moll d’Arguineguín, assegura que l’altra filla que l’acompanyava a la pastera, l’Aichetou, de 3 anys, li dona forces per seguir, tot i que confessa que encara ha sigut incapaç de dir-li el que va passar.

«Em resulta molt dur i difícil recordar tot el que ha passat però alhora he de buscar les forces per seguir, sabent que el que Déu ha fet, fet està. No obstant, aquesta sensació i aquest dolor no s’acaba mai per a una mare. La força per seguir me la dona la petita, que encara em pregunta: ¿La meva germana quan ve? Jo li dic que segueix a l’hospital», afirma.

És part de l’entrevista que la Massa, de 30 anys, ha concedit a la cadena SER, en què explica el dolor que encara sent, la seva preocupació pels quatre fills que va deixar enrere, a Mali, els durs dies en què no sabia on eren les seves filles Eléne i Aichetou i suplicava a la policia que la portessin amb elles i l’agraïment que sent per Espanya per com l’han tractat en aquest temps.

«No tinc prou paraules per donar les gràcies a Espanya. Estic dia i nit agraint a la societat espanyola la seva solidaritat i la empatia. L’enterrament que van donar a la meva filla va ser tot un gest», explica.

La mort d’Eléne Habiba Traoré, de 18 mesos, el seu cinquè dia a l’hospital va commocionar fa uns mesos la societat espanyola, que s’havia quedat impactada per les imatges captades per EFE i Reuters la nit del 16 al 17 de març quan dos sanitaris de la Creu Roja es desvivien per tornar-la a la vida sobre l’asfalt del moll d’Arguineguín, acabada de desembarcar del barco de Salvament Marítim que va socórrer la seva pastera, després de diversos dies sense aigua.

L’estat en què van arribar molts dels ocupants d’aquesta barca era tan precari, que els més greus, diversos d’ells nens, van ser derivats amb tota urgència i sense identificar a l’hospital, mentre que aquells que millor es trobaven eren traslladats al Centre d’Atenció Temporal d’Estrangers (TASTI) de Barranco Seco, des d’on la Massa es va desviure durant tres dies per intentar fer entendre a la policia que viatjava amb dues nenes.

«En els primers quatre dies vaig estar desesperada explicant-li a la policia, de totes les maneres que podia, que tenia dues filles a l’hospital i que volia saber com estaven, que les volia veure, i no em deixaven. Fins que una dona va preguntar per mi i em va aclarir que les meves filles eren al centre sanitari. Li vaig dir que estava ansiosa per veure-les, que no podia més i em van portar a l’hospital. A l’arribar, el metge em va explicar que l’Eléne estava molt malament, que li quedaven unes dues hores de vida. Va ser horrible», diu la Massa.

I continua: «A qualsevol mare amb sentiments l’ha d’afectar el que jo he viscut. De vegades penso que la mort de la meva filla va generar consciència i solidaritat. Ho penso per animar-me i ser positiva, però quan recordo tot el que va patir la meva filla, dels últims moments de la seva vida, això és el que em fa més mal».

La Massa té paraules d’elogi constants per als treballadors de la Fundació Creu Blanca, la institució humanitària que l’ha acollit des que va arribar a les Canàries, i tampoc s’oblida de la Paula i el Miguel, els sanitaris de la Creu Roja que van reanimar l’Eléne.

«Em van venir a veure un home i una dona. Ella em va dir que era la noia de la foto, tot i que jo mai he volgut veure aquestes fotos ni aquestes imatges. Ens van visitar i, fins i tot, ella ens va portar un regalet per a l’Aichetou. Els estaré sempre agraïda per tot», diu emocionada.

La Massa recalca que segueix endavant i demana ajuda per trobar «qualsevol feina digna» amb què pugui enviar diners als seus fills a Mali, però també confessa que encara no ha superat el que ha passat.

Notícies relacionades

Barcelona va fregar ahir els 32 graus i a la Ribera d’Ebre es va arribar als 37

Un home mata la seva filla de 13 anys a Bilbao i després se suïcida

«Ahir a la nit mateix vaig tornar a somiar amb la pastera, tremolava. Continuo somiant amb el viatge, em sento com si fos allà. En realitat, és un autèntic malson perquè em desperto espantada, sento que es trenca la pastera», afirma.

A la pastera en què viatjaven la Massa i les seves dues filles van morir nou persones durant la travessia, entre ells tres nens.